Sant Salvador de Llec
Sant Salvador de Llec | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Antiga església parroquial | |||
Dedicat a | Sant Salvador | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
Estil arquitectònic | Romànica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Estoer (Conflent) | |||
Localització | Llec | |||
| ||||
Sant Salvador de Llec fou una antiga església parroquial, romànica, del desaparegut poble de Llec, de la comuna d'Estoer, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
Actualment és[1] és desapareguda, igual que el poble al qual servia; ara és un despoblat: el poble va desaparèixer a l'edat mitjana tardana. És a migdia de la zona central del terme d'Estoer, a la dreta del Llec.
Entre el 848 i el 849 hi hagué una doble transacció de l'església de Sant Salvador de Llec entre tres germans, tots tres preveres: De Recosind passà a Ildegern, i aquest la cedí a Abraham. Posteriorment, Abraham la cedí en testament a Protasi, el fundador de Sant Miquel de Cuixà. Un segle més tard, el 958, el rei Lotari confirmava la pertinença a Cuixà de vallem Leco cum ecclesia Sancti Salvatoris. D'aquesta manera es creà l'Alou de Llec.
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «63 - Estoer». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Estoer». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
- Ramos i Martínez, Maria-Lluïsa. «Esglésies del Conflent anteriors al 1300: Estoer. Sant Salvador de Llec». A: {{{títol}}}, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4.