Llei de llengües d'Aragó (2009)

Per a altres significats, vegeu «Llei de llengües d'Aragó (2013)».

Llei de llengües d'Aragó

Tipus	legislació
Jurisdicció	Espanya i Aragó

La Llei de llengües d'Aragó, oficialment Llei 10/2009, de 22 de desembre, d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'Aragó, va ser la norma que regulà l'ús, la protecció i promoció de l'aragonès i el català com a llengües pròpies d'Aragó. Va ser aprovada amb el suport de PSOE i CHA, l'oposició de PP, PAR, i l'abstenció d'Izquierda Unida, tot i que per motius oposats. Els conservadors s'oposaven a la denominació de català per a la llengua que es parla a l'Aragó oriental, mentre que Izquierda Unida volia la cooficialitat de l'aragonès i el català a Aragó. Aquesta primera Llei de llengües d'Aragó (PSOE i CHA) va ser derogada per la segona Llei de llengües d'Aragó (2013) (PP i PAR).

Antecedents

• Llei Orgànica 5/1996, de 30 de desembre, de reforma de la Llei Orgànica 8/1992, de 10 d'agost, d'Estatut d'Autonomia d'Aragó, modificada per Llei Orgànica 6/1994, de 24 de març, de reforma d'aquest Estatut, article 7: Les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó gaudiran de protecció. Es garantirà el seu ensenyament i el dret dels parlants en la forma que estableixi una Llei de Corts d'Aragó per a les zones d'utilització predominant d'aquelles.
• Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès, article 4: L'aragonès i el català, llengües minoritàries d'Aragó, en l'àmbit de les quals estan compreses les diverses modalitats lingüístiques, són una riquesa cultural pròpia i seran especialment protegides per l'Administració.
• Enquesta d'usos lingüístics en les comarques orientals d'Aragó. Any 2003.

Contingut

Aquesta llei reconeixia la realitat trilingüe d'Aragó i l'aragonès i el català com llengües pròpies. Segons la mateixa en Aragó es podien distingir quatre zones lingüístiques:

• Una zona d'utilització històrica predominant de l'aragonès, al costat del castellà, en la zona nord d'Aragó.
• Una zona d'utilització històrica predominant del català, al costat del castellà, en la zona est d'Aragó.
• Una zona mixta d'utilització històrica d'ambdues llengües pròpies d'Aragó, al costat del castellà, en la zona nord-oriental d'Aragó.
• Una zona d'ús exclusiu del castellà amb modalitats i varietats locals.

La llei preveia la concreció territorial d'aquestes zones així com a la creació d'un Consell Superior de les Llengües d'Aragó director de la política lingüística, i una Acadèmia de la Llengua Aragonesa i una Acadèmia Aragonesa del Català, com a institucions científiques oficials que constituiran l'autoritat lingüística de l'aragonès i del català a Aragó, respectivament.

La llei donava drets als habitants de les zones bilingües que es designaven a rebre educació així com a dirigir-se a les diverses administracions en qualsevol llengua pròpia de la seva zona. No obstant això, aquesta llei encara no reconeixia la cooficialitat de l'aragonès o el català a Aragó, on resta de moment com única llengua oficial el castellà.

Canvis del 2012

El 18 de juny de 2012, la consellera de cultura del govern aragonès, Dolores Serrat Moré va presentar l'esborrany de la nova Llei de llengües que vol aplicar el Partit Popular al conjunt del territori. A més d'introduir-hi canvis molt desfavorables a les llengües pròpies d'Aragó s'hi parlava d'"aragonès oriental" en comptes de "català", la qual cosa generà un debat i una crispació important a Catalunya i Aragó. Aquest esborrany va donar peu a la segona Llei de llengües d'Aragó (2013) (PP i PAR).

Llista de municipis catalanoparlants d'Aragó

Durant la V legislatura de les Corts d'Aragó es va presentar l'avantprojecte de Llei de llengües d'Aragó, on per primera vegada les institucions públiques aragoneses delimitaven l'àmbit territorial del català parlat a Aragó, a l'annex II de la disposició addicional segona, tot i que finalment els annexos, que també incorporaven la zona aragonòfona, no fou inclòs en el text aprovat definitivament. A continuació es presenta la llista corresponent a l'avantprojecte:

Municipi	Extensió (km²)	Habitants (2007)	Habitants (2006)	Comarca	Província	Destacat
Aiguaviva de Bergantes	42,2	703	691	Baix Aragó	Terol	El més poblat del Baix Aragó
Albelda	51,9	875	892	Llitera	Osca
el Campell	58,0	821	827	Llitera	Osca
el Torricó	32,4	1.457	1.469	Llitera	Osca	El més densament poblat de la Llitera, d'Osca i de la Franja
Areny de Noguera	119,3	322	337	Ribagorça	Osca
Arenys de Lledó	34,3	228	227	Matarranya	Terol
Sanui i Alins	51,2	178	173	Llitera	Osca
Baells	39,8	129	125	Llitera	Osca
Valldellou	30,4	117	115	Llitera	Osca	El menys poblat de la Llitera
Beseit	96,7	598	598	Matarranya	Terol
Bellmunt de Mesquí	34,0	142	144	Baix Aragó	Terol
Benavarri	157,1	1.167	1.160	Ribagorça	Osca	El més poblat i més densament poblat de la Ribagorça
Bonansa	37,3	97	101	Ribagorça	Osca
Calaceit	81,3	1.126	1.143	Matarranya	Terol
Camporrells	26,7	219	217	Llitera	Osca
Castigaleu	26,5	119	118	Ribagorça	Osca	El més petit de la Ribagorça
Castellonroi	37,6	382	391	Llitera	Osca
Cretes	52,7	636	630	Matarranya	Terol
Estopanyà	88,7	198	199	Ribagorça	Osca
Favara de Matarranya	101,6	1.230	1.221	Baix Aragó-Casp	Saragossa	El més densament poblat del Baix Aragó-Casp i de Saragossa
Faió	67,2	434	427	Baix Aragó-Casp	Saragossa	El més petit i menys densament poblat del Baix Aragó-Casp i de Saragossa i el menys poblat del Baix Aragó
Fórnols de Matarranya	32,6	104	105	Matarranya	Terol	El menys poblat de Matarranya i de Terol i el menys densament poblat de Matarranya
Fraga	437,6	13.592	13.191	Baix Cinca	Osca	El més gran i més poblat del Baix Cinca, d'Osca i de la Franja i el més densament poblat del Baix Cinca
Fondespatla	39,0	342	347	Matarranya	Terol
Isàvena	118,5	293	302	Ribagorça	Osca
la Canyada de Beric	10,9	108	104	Baix Aragó	Terol	El més petit del Baix Aragó i de la Franja i el menys poblat del Baix Aragó
la Sorollera	33,7	124	121	Baix Aragó	Terol
la Codonyera	21,0	361	351	Baix Aragó	Terol	El més densament poblat del Baix Aragó
la Freixneda	39,5	472	462	Matarranya	Terol
la Ginebrosa	80,1	239	239	Baix Aragó	Terol	El més gran del Baix Aragó i el menys densament poblat del Baix Aragó i de Terol
la Portellada	21,4	276	274	Matarranya	Terol
Lasquarri	31,9	157	147	Ribagorça	Osca
les Paüls	81,6	287	281	Ribagorça	Osca
Lledó d'Algars	15,6	184	181	Matarranya	Terol	El més petit de Matarranya
Maella	174,9	2.051	2.089	Baix Aragó-Casp	Saragossa	El més gran i poblat del Baix Aragó-Casp
Massalió	86,2	593	589	Matarranya	Terol
Mequinensa	307,2	2.480	2.533	Baix Cinca	Saragossa	El més gran i poblat del Baix Cinca i de Saragossa i el menys densament poblat del Baix Cinca
Monesma i Queixigar	62,6	108	111	Ribagorça	Osca
Mont-roig de Tastavins	79,2	338	307	Matarranya	Terol
Montanui	174,1	308	311	Ribagorça	Osca	El més gran de la Ribagorça
Nonasp	111,4	1.056	1.055	Baix Aragó-Casp	Saragossa
Pena-roja	83,3	511	488	Matarranya	Terol
Peralta i Calassanç	114,9	252	261	Llitera	Osca	El més gran i menys densament poblat de la Llitera
el Pont de Montanyana	48,6	152	88	Ribagorça	Osca
Ràfels	35,6	153	156	Matarranya	Terol
Sant Esteve de Llitera	71,9	497	512	Llitera	Osca
Sopeira	44,1	106	102	Ribagorça	Osca
Tamarit de Llitera	110,6	3.703	3.678	Llitera	Osca	El més poblat de la Llitera
Tolba	59,0	193	176	Ribagorça	Osca
Torredarques	34,3	112	93	Matarranya	Terol
la Torre del Comte	19,5	172	168	Matarranya	Terol
Tor-la-ribera	32,1	119	118	Ribagorça	Osca
Torrent de Cinca	56,8	1.021	1.084	Baix Cinca	Osca
la Torre de Vilella	33,4	194	204	Baix Aragó	Terol	El més petit i menys poblat del Baix Cinca
la Vall de Tormo	16,0	352	349	Matarranya	Terol	El més densament poblat de Matarranya i de Terol
Vall-de-roures	124,0	2.189	2.142	Matarranya	Terol	El més gran i poblat de Matarranya i de Terol
Valljunquera	41,8	411	414	Matarranya	Terol
Vilella de Cinca	16,5	482	469	Baix Cinca	Osca
Vensilló	10,4	458	471	Llitera	Osca	El més petit de la Llitera, d'Osca i de la Franja
Beranui	63,8	106	111	Ribagorça	Osca
Viacamp i Lliterà	107,7	25	25	Ribagorça	Osca	El menys poblat i menys densament poblat de la Ribagorça, d'Osca i de la Franja
Saidí	92,6	1.827	1.822	Baix Cinca	Osca
62 municipis d'Aragó	4.442,8	47.686	47.236

On es diu que un municipi és el més o el menys extens, poblat o densament poblat d'una comarca o província cal entendre que ho és dels pertanyents a la Franja, no a la totalitat de cada comarca o província.

Enllaços externs

• Lleis de llengües, Avantprojectes i processos legals [lafranja.net]
• La llei al Butlletí Oficial d'Aragó Arxivat 2019-07-21 a Wayback Machine.
• Textos previs a l'aprovació de la Llei de llengües
• Enquesta d'usos lingüístics a la Franja