Lleis fonètiques de l'indoeuropeu
Quan el protoindoeuropeu (PEU) es va disgregar, el seu sistema de sons també ho va fer, d'acord amb certes lleis fonètiques, en les llengües filles.
Notables entre elles són la palatalització que va produir les llengües satem i la llei de Pedersen. Altres canvis notables són les lleis de Grimm i Verner en el protogermánic, un canvi independent similar a la llei de Grimm en armeni, la pèrdua de *p- prevocàlica en protocéltic, la llei de Brugmann en protoindoirani, la llei de Winter i la llei de Hirt en baltoeslau, la fusió de les plosives sonores i aspirades i de /a/ i /o/ en diferents llengües "septentrionals". La llei de Bartholomae en indoirani i la llei de Sievers en protogermànic i diverses altres branques poden o no haver estat una característica comuna ja en el primitiu indoeuropeu. Un nombre d'innovacions, tant fonològiques com morfològiques, formen característiques d'àrea comunes a les llengües itàliques i cèltiques; entre elles es troben el pas de consonants labiovelares a consonants labials en algunes branques itàliques i cèltiques, produint el cèltic P i el cèltic Q (així com itàlic P i itàlic Q, encara que aquests termes són menys usats). Un altre grup que comparteix diverses innovacions d'àrea és el format pel grec, l'indoiranià i l'armeni; entre les innovacions fonològiques comunes hi ha la llei de Grassmann i la pèrdua de *s- prevocàlica en protogrec.
Els símbols entre claudàtors representen la pronunciació oficial segons l'AFI (vegeu la pàgina corresponent per a major informació).
Consonants
[modifica]La següent taula mostra les consonants Protoindoeuropees i els seus reflexos en les llengües indoeuropees filles seleccionades. Per al desenvolupament de les laringals i consonants sil·làbiques, consultau la taula de sota referida a les vocals.
PIE Trad. | PIE de les laringals | Sànscrit | Avèstic | Antic Eslau Eclesiàst. | Lituà | Armeni | Albanès | Tokhari | Hitita | Grec | Llatí | Irlandès antic | Protogerm. |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
*p | *p⁽ʰ⁾ | p | p | p | p | h w¹ |
p | p | p | p | p | Ø ch /x/ ² |
*f; *β 3; *p 4 |
*t | *t⁽ʰ⁾ | t | t | t | t | tʽ /tʰ/ | t | t c [c] ⁵ |
t z ⁵ |
t | t | t th /θ/ 8 |
*θ *ð 3 *t 4 |
*k̂ | *k̂⁽ʰ⁾ | ś | s | s | š | s | th /θ/ k⁹ |
k ś [ɕ] ⁹ |
k | k | k | c /k/; ch /x/8 | *x; *ɣ 3 k 4 |
*k | *k⁽ʰ⁾ | k c ⁵ |
k c ⁵ |
k č ⁵ c /ʦ/ ¹⁰ |
k | kʻ /kʰ/ | k [k] | ||||||
*kʷ | *kʷ⁽ʰ⁾ | k s ⁵ q [c] ¹⁰ |
ku /kʷ/ | p t ⁵ k ⁶ |
qu /kʷ/ c /k/ 7 |
c /k/ ch /x/ 8 |
*xʷ; *ɣʷ, *w 3; kʷ 4 | ||||||
*b | *p’ | b | b | b | b | p | b | p | p | b | b | b | *p |
*d | *t’ | d | d | d | d | t | d dh /ð/ 8 |
ʦ ś [ɕ] ⁵ |
t | d | d | d dh /ð/ 8 |
*t |
*ĝ | *k̂’ | j /ɟ͡ʝ/ | z | z | ž /ʒ/ | c /ʦ/ | dh /ð/ g ⁹ |
k ś [ɕ] ⁹ |
k | g | g | g gh /ɣ/ 8 |
*k |
*g | *k’ | g [g]; j [ɟ] ⁵ | g [g]; j [ʤ] ⁵ | g [g]; ž [ʒ] ⁵; dz [ʣ] ¹⁰ | g [g] | k [k] | g | ||||||
*gʷ | *kʷ’ | g z ⁵ gj /ɟ/ ¹⁰ |
ku /kʷ/ | b d ⁵ g ⁶ |
u /w/ gu /gʷ/ 15 |
b m, bh /w/ 8 |
*kʷ | ||||||
*bʰ | *b⁽ʰ⁾ / *pʰ | bh /bʱ/ | b | b | b | b w 8 |
b | p | p | ph /pʰ/ | f b 8 |
b m, bh /m, w/8 |
*β |
*dʰ | *d⁽ʰ⁾ / *tʰ | dh [dʱ] | d [d] | d [d] | d [d] | d [d] | d [d] | t [t]; c [c] ⁵ | t [t] | th [tʰ] | f [f]; d 8; b [b] ¹⁴ | d [d]; dh [ð] 8 | *ð |
*ĝʰ | *ĝ⁽ʰ⁾ / *k̂ʰ | h [ɦ] | z [z] | z [z] | ž [ʒ] | j [ʣ]; z [z] 8 | dh [ð]; d [d] ⁹ | k [k]; ś [ɕ] ⁵ | k [k] | ch [kʰ] | h [h]; h [h] / g [g] ⁹ | g [g]; gh [ɣ] ⁵ | *ɣ |
*gʰ | *g⁽ʰ⁾ / *kʰ | gh [gʱ]; h [ɦ] ⁵ | g [g]; ǰ [ʤ] ⁵ | g [g]; ž [ʒ] ⁵; dz ʣ ¹⁰ | g [g] | g [g]; ǰ [ʤ] ⁵ | |||||||
*gʷʰ | *gʷ⁽ʰ⁾ / *kʷʰ | g [g]; z [z] ⁵; gj [ɟ] ¹⁰ | ku [kʷ] | ph [pʰ]; th [tʰ] ⁵; ch [kʰ] ⁶ | f [f]; g [g] / u [w] 8; gu [gʷ] 15 | g [g] | *ɣʷ | ||||||
*s | *s | s [s]; ṣ [ʂ] 11 | h [h, x]; s [s] ²; š [ʃ] 11 | s [s]; x [x] 11 | s [s]; š [ʃ] 11 | h [h]; s [s] ²; [-] 8 | sh [ʃ]; gj [ɟ] 12 | s [s]; ṣ [ʂ] | š [s] | h [h]; s [s] ²; [-] 8 | s [s]; r [r] 8 | s [s] | *s; *z 3 |
*m | *m | m [m] | m [m] | m [m]; ˛ [˜] 13 | m [m]; n [n] 13 | m [m]; n [n] 13 | m [m]; Ø 13 | m [m]; Ø 13 | m [m]; n [n] 13 | m [m]; n [n] 13 | m [m] | b [b]; m, bh [m, w] 8; n [n] 13 | *m; Ø 13 |
*n | *n | n [n] | n [n] | n [n] | n [n] | n [n] | n [n] | n [n]; ñ [ɲ] | n [n] | n [n] | n [n] | n [n] | *n |
*l | *l | r [r] (dial. l [l]) | r [r] | l [l] | l [l] | l [l], ɫ [ɫ > ɣ] | l [l]; ll [ɫ] 8 | l [l] | l [l] | l [l] | l [l] | l [l] | *l |
*r | *r | r [r] | r [r] | r [r] | r [r] | r [ɹ] | r [ɾ] | r [r] | r [r] | r [r] | r [r] | r [r] | *r |
*i̯ | *i̯ | y [j] | y [j] | j [j] | j [j] | Ø | gj [ɟ]; Ø | y [j] | y [j] | z [?zd/ʣ > z] / h [h]; Ø 8 | i [j]; Ø 8 | Ø | *j |
*u̯ | *u̯ | v [ʋ] | v [w] | v [v] | v [ʋ] | g [g] / w [w] | v [v] | w [w] | w [w] | w > h / Ø [w > h / -] | u [w > v] | f [f]; Ø / w [w] 8 | *w |
PIE Trad. | PIE Glotal | Sànscrit | Avèstic | Antic Eslau Eclesiàst. | Lituà | Armeni | Albanès | Tochari | Hitita | Grec | Llatí | Irlandès antic | Protogerm. |
Vocals i consonants sil·làbiques
[modifica]Antiga rec. | Nova rec. | Sànscrit | Avèstic | A. E. E. | Lituà | Armeni | Albanès | Tochari | Hitita | Grec | Llatí | Irlandès ant. | Gòtic |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
*e | *e | a | a | e | e | e | je, ie, e, i; ja 12 | ä | e, i | e | e | e | i; ai [ɛ]2 |
*h₁e | |||||||||||||
*a | (*a 3) | o | a | a | ha, a | ā | ha, a | a | a | a | a | ||
*h₂e | |||||||||||||
*o | *h₃e | o, a | a | a, e | a | o | o | o | |||||
*o | a, ā 4 | a, ā 4 | |||||||||||
*ə | *h₁ | i | i, Ø | Ø | Ø | a, Ø | ā | a | e | a | a | a, Ø | |
*h₂ | h | a | |||||||||||
*h₃ | o | ||||||||||||
*- | *h₁ | Ø | Ø | e (a?) | Ø | Ø | a | e (o) | Ø | Ø | Ø | ||
*h₂ | a | ha | a | ||||||||||
*h₃ | a | a, ha | o | ||||||||||
*ē | *ē | ā | ā | ě | ė | i | o, ua | a/e?; ā? 8 | e, i | ē | ē | ī | ē |
*eh₁ | |||||||||||||
*ā | (*ā 3) | a | o | a | a/o? | a, ah | ā > ē | ā | ā | ā | |||
*eh₂ | |||||||||||||
*ō | *ō | uo | u | e | a/ā?; ū? 8 | a | ō | ō | ā; ū 8 | ||||
*eh₃ | |||||||||||||
*i | *i | i | i | ь | i | i | i; e 10 | ä | i | i | i | i | i |
*ī | *ih₁ | ī | ī | i | y | i | i | ī | ī | ī | ei [i:] | ||
*ih₂ | i or (j)a? 7 | yā | ī or (j)ā? 7 | ||||||||||
*ih₃ | ī or (j)ō? 7 | ||||||||||||
*ei | *ei | ē | ōi, aē 4 | ei, ie 5 | i | e | ei | ī | īa, ē 6 | ||||
*h₁ei | |||||||||||||
*oi | *oi | ě | ai, ie5 | e | e, ai | oi | ū | oe | ai | ||||
*h₃ei | |||||||||||||
*ai | (*ai 3) | ay | ai | ae | ae | ||||||||
*h₂ei | |||||||||||||
*ēi | *ēi | āi; ā 8 | āi; ā(i) 8 | i | āi > ēi | ī? | ai | ||||||
*ōi | *ōi (*oei) | y; u 8 | ai; ui 8 | ai | āi > ēi | ō | u 8 | ||||||
*āi | *eh₂ei | ě | āi > ēi | ae | ai | ||||||||
*u | *u | u | u | ъ | u | u | u; y 11 | ä | u | u | u | u; o 1 | u; au [ɔ] 2 |
*ū | *uh₁ | ū | ū | y | ū | y; i 8 | u | ū | ū | ū | ū | ||
*uh₂ | u or (w)a? 7 | wā | ū or (w)ā? 7 | ||||||||||
*uh₃ | ū or (w)ō? 7 | ||||||||||||
*eu | *eu | ō | ə̄u, ao 4 | ju | iau | oy | e | u | u | eu | ū | ūa; ō 9 | iu |
*h₁eu | |||||||||||||
*ou | *ou | u | u | a | o, au | ou | au | ||||||
*h₃eu | |||||||||||||
*au | (*au 3) | aw | au | au | |||||||||
*h₂eu | |||||||||||||
*ēu | *ēu | āu | āu | u | iau | ū? | au | ||||||
*ōu | *ōu | ō | |||||||||||
*m̥ | *m̥ | a | a | ę | im̃; um̃ 14 | am | a | äm | am | a | em | em, am | um |
*m̥̅ | *mH | ā | ā | ìm; ùm 14 | ama | mā | mē, mā, mō | mā | mā | ||||
*m̥m | am | am | ьm/ъm | im; um 14 | am | am | em | am | |||||
*n̥ | *n̥ | a | a | ę | iñ; uñ 14 | an | a | än | an | a | en | en, an | un |
*n̥̄ | *nH | ā | ā | ìn; ùn 14 | ana | nā | nē, nā, nō | nā | nā | ||||
*n̥n | an | an | ьn/ъn | iñ; uñ 14 | an | an | en | an | |||||
*l̥ | *l̥ | ṛ | ərə | lь/lъ | il̃; ul̃ 14 | al | äl | al | la | ol | li | ul | |
*l̥̄ | *lH | īr; ūr 13 | arə | ìl; ùl 14 | ala | al | lā | lē, lā, lō | lā | lā | |||
*l̥l | ir; ur 13 | ar | ьl/ъl | il; ul 14 | al, la | al | el | al | |||||
*r̥ | *r̥ | ṛ | ərə | rь/rъ | ir̃; ur̃ 14 | ar | ri | är | ar | ra | or | ri | aur |
*r̥̄ | *rH | īr; ūr 13 | arə | ìr; ùr 14 | ara | ra | rā | rē, rā, rō | rā | rā | |||
*r̥r | ir; ur 13 | ar | ьr/ъr | ir; ur 14 | ar | ar | ar | ar | |||||
Antiga rec. | Nova rec. | Sànscrit | Avèstic | A. E. E. | Lituà | Armeni | Albanès | Tochari | Hitita | Grec | Llatí | Irlandès ant. | Gòtic |
- Notes
- ¹ Davant wa.
- ² Davant r, h.
- 3 L'existència d'una a protoindoeuropea no alófona està discutida.
- 4 En síl·labes obertes (Llei de Brugmann).
- ⁵ Amb l'accent.
- ⁶ Davant consonants palatals.
- 7 L'així cridada ruptura està discutida (exemples típics són proti-h₃kʷo- > Vegeu. prátīkam ~ Gr. πρόσωπον; gʷih₃o̯o- > Vegeu. jīvá- ~ Arm. keank‘, Gr. ζωός; * duh₂ro- > Vegeu. dūrá- ~ Arm. erkar, Gr. δηρός)
- 8 En síl·laba final.
- ⁹ Davant vetllessis i àtona.
- ¹⁰ Davant una ā en la síl·laba següent.
- 11 Davant una ien la síl·laba següent.
- 12 En síl·laba tancada.
- 13 En proximitat de labials.
- ¹⁴ En proximitat de labiovelars.