Llengües aslianes
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Classificació lingüística | |
| llengua humana macrofamilia àustrica llengües austroasiàtiques llengües mon-khmer | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | asli1243 |
Les llengües aslianes, àsliques o asli són un grup de llengües indígenes parlades pels Orang Asli, els habitants aborígens de la península malaia i la regió peninsular de Tailàndia. Formen una branca nombrosa de les llengües austroasiàtiques. Algunes tenen reconeixement oficial per part del govern de Malàisia (Kensiu, Kintaq, Jehai, Mendriq, Bateg, Che' Wong, Lanoh, Temiar, Semai, Jah Hut, Mah Meri, Semaq Beri, Semelai i Temoq).[1]
Història i origen
[modifica]Les llengües aslianes procedeixen de la regió a l'oest de la principal cadena muntanyosa de la regió i eventualment van anar desplaçant-se cap a l'est fins a Kelantan, Terengganu i Pahang. Dins de les llengües austroasiàtiques les més properes són les llengües mòniques i les llengües nicobareses.[2] És possible que els parlants de protomon i protonicobarès poguessin haver tingut contacte amb els immigrants que es van desplaçar a la península malaia des del nord.
Hi ha envidència que les llengües aslianes presenten préstecs complexos que reflecteixen diferents estadis lingüístics, alguns desapareguts fa temps de la península maiala. La migració dels pobles parlants de llengües aslianes pot ser reseguida a partir de l'evidència etimològica i de l'evidència arqueològica.
Actualment, el semai i el temiar, ambdues llengües senoiques (àsli central), són les dues llengües amb el major nombre de parlants, i són les úniques llengües aslianes amb més de 10 mil parlants.
Classificació
[modifica]- Jahaic (Septentrional): chewong; tonga (mos); batek [oriental], jahai, menriq, mintil; kensiu [occidental] (mos), kintaq (kentaqbong).
- Senoic (Sakai, Central): semai, temiar, lanoh, sabum, semnam.
- Semelaic (Meridional): mah meri (besisi), semelai, temoq, semoq beri.
- Jah Hut
Altres llengües malaiopolinèsies que els aborígens de la península malaia parlen: jakun, orang kanaq, orang seletar, temuen. El kenaboi és una llengua poc documentada que podria haver estat una llengua asliana.
Comparació lèxica
[modifica]Els numerals comparats de diferents llengües aslianes són:[3]
| GLOSSA | Àsli central (Senoic) | Àsli meridional (Semelaic) | PROTO- ASLI | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Lanoh- Sabüm |
Semai | Semnam | Temiar | Mah Meri | Semalai | Semaq Beri | Temoq | ||
| 1 | niy | nanəʔ | niːy | ney | mũy | muy | muy | mũy | *mwei |
| 2 | naːy | naːr | naːy | naar | m̥a | (duwaʔ) | hmar | (dua) | *m̥aːr |
| 3 | (tiga) | niːʔ | (tigaʔ) | nɛʔ | m̥peʔ | hmpɛʔ | hmpɛʔ | m̥mɛʔ | *m̥-pɛʔ |
| 4 | (əmpat) | (ʔm̩pat) | (ʔmpăt) | (ʔɛmpat) | (mpat) | hmpon | hmpon | m̥m̩pʊn | *m̥-pon |
| 5 | (lima) | (limaːʔ) | (limaːʔ) | (limaaʔ) | (limãʔ) | məsɔŋ | msɔŋ | mɨsoɡŋ | *mə-sɔŋ |
| 6 | (nam) | (naːm) | (ʔnaːm) | (ʔənam) | (nãm) | pruʔ | ənam | pɾuʔ | *pruʔ |
| 7 | (tud͡ʒoh) | (tuɟoh) | (tuɟŭh) | (tuɟoh) | (tud͡ʒuh) | tud͡ʒuh / tmpɔh |
(tud͡ʒuh) | tampoɔh | * |
| 8 | (lapan) | (lapaːn) | (lapaːn) | (lapan) | (lapa̰n) | (lapan) / kitwit |
(lapan) | (lapan) | * |
| 9 | (smilan) | (smilaːn) | (smilaːn) | (sɛmbilan) | (səmila̤n) | (smilan)/ kantim |
(səmbilan) | (smilan) | * |
| 10 | (səpulə) | (spuloh) | (spuloːh) | (səpuloh) / jəs tiik |
(mpuluh) | (səpuluh)/ kumai |
(muy puluh) | (səpulə) | * |
GLOSSA Àsli septentrional Jah Hut Batek Chewong Jehai Kensiu Minriq Mintil Tonga 1 nay nãy nay nwɛy～
niʔwɛy2 (duaʔ) ber biʔe̝y～
biyɛnar 3 (tigaʔ) pɛd (tiɡaʔ) (tiga) 4 (empat) pan (ʔampat) (əmpat) 5 (limɛːʔ) (limãʔ) (liˈmaʔ) (lima) 6 (nɛm) (ʔənãm) (nam) (ənam) 7 (tuɟoh) (tud͡ʒoh) (tuˈɟoh) (tud͡ʒoh) 8 (lapan) (lapan) (laˈpadn) (dəlapan) 9 (smilan) (səmilan) (səmiˈladn) (səmbilan) 10 (spuloh) (səpuluh) (supuˈloh) (səpuluh)
Els termes entre parèntesis són préstecs de llengües malaiopolinèsies (austronesi).
Referències
[modifica]- ↑ Geoffrey Benjamin (1976) Austroasiatic Subgroupings and Prehistory in the Malay Peninsula Jenner et al Part I, pp. 37–128
- ↑ Blench, R. (2006): Why are Aslian speakers Austronesian in culture. Artículo presentado en el Encuentro preparaotrio para ICAL-3, Siem Reap.
- ↑ «Aslian numerals». Arxivat de l'original el 2014-04-29. [Consulta: 28 juliol 2022].