Llengües del Canadà
Les llengües del Canadà, és a dir, les que es parlen al Canadà, són nombroses. Tanmateix, només l'anglès (que coneix el 90% dels canadencs), francès (que coneix el 60% de la població) i certes llengües aborígens tenen estatus oficial. La constitució del Canadà en si reconeix dues llengües oficials, anglès i francès, i totes les actes constitucionals estan en ambdues llengües. Destaca l'inuktitut pel seu estatus oficial a Territoris del Nord-oest, a Nunavut i a Nunavik, Quebec.
D'acord amb el cens 2001, de 29,6 milions de canadencs (33 milions al juny de 2006), els anglòfons representen al voltant del 59,3% (17,3 milions) i els francòfons 22,9% (6,7 milions) de la població respectivament. L'11,6% (5,2 milions) tenien una altra llengua materna. Uns altres 380.000 tenien més d'una llengua materna.
L'anglès pertany a les família germànica com l'alemany. Les llengües romàniques i germàniques, oficials (anglès i francès) o no (espanyol, italià, alemany, portuguès i altres) són d'origen indoeuropeu, branca occidental (centum). Les llengües maternes de la majoria dels canadencs, al voltant del 80% (més de 25 milions) comparteixen aquest origen.
Distribució geogràfica
[modifica]La següent taula detalla la població de cada província i territori, amb el total de població nacional, segons la llengua més parlada a la llar (“llengua materna”).
Província/Territori | Població total | Anglès | % | Francès | % | Altres llengües | % | Llengua oficial |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Ontario | 12,028,895 | 9,789,937 | 81,4% | 304,727 | 2,5% | 1,934,235 | 16,1% | anglès (de facto), francès (de iure) |
Quebec | 7,435,905 | 787,885 | 10,6% | 6,085,152 | 81,8% | 562,860 | 7,6% | francès |
Colúmbia Britànica | 4,074,800 | 3,380,253 | 83,0% | 19,361 | 0,5% | 676,911 | 16,6% | anglès (de facto) |
Alberta | 3,256,356 | 2,915,867 | 89,5% | 21,347 | 0,7% | 319,142 | 9,8% | anglès (de facto) |
Manitoba | 1,133,515 | 997,598 | 88,0% | 20,515 | 1,8% | 115,398 | 10,1% | anglès (de facto), francès (de iure) |
Saskatchewan | 953,850 | 900,231 | 94,4% | 4,318 | 0,5% | 49,301 | 5,2% | anglès (de facto) |
Nova Escòcia | 903,090 | 868,408 | 96,2% | 17,871 | 1,9% | 16,811 | 1,9% | anglès (de facto) |
Nova Brunswick | 719,650 | 496,850 | 69,0% | 213,878 | 29,7% | 8,913 | 1,2% | anglès, francès |
Terranova i Labrador | 500,605 | 494,695 | 98,9% | 740 | 0,1% | 5,170 | 1,0% | anglès (de facto) |
Illa del Príncep Eduard | 134,205 | 130,270 | 97,1% | 2,755 | 2,1% | 1,175 | 0,9% | anglès (de facto) |
Territoris del Nord-oest | 41,055 | 36,918 | 89,9% | 458 | 1,1% | 3,678 | 9,0% | anglès, francès, llengües aborígens |
Yukon | 30,195 | 28,711 | 94,8% | 578 | 1,9% | 985 | 3,3% | anglès, francès |
Nunavut | 29,325 | 13,120 | 44,7% | 228 | 0,8% | 15,950 | 54,5% | Llengües inuit (Inuktitut, Inuinnaqtun), anglès, francès[1] |
Canadà | 31,241,446 | 20,840,743 | 66,7% | 6,691,928 | 21,4% | 3,710,529 | 11,9% | anglès, francès |
Biligüisme i multiculturalisme o bilingüisme anglès/francès
[modifica]El francès fora de Quebec
[modifica]Província/Territori | 1971 | 1981 | 1991 | 1996 |
---|---|---|---|---|
Nova Brunswick | 0.92 | 0.93 | 0.93 | 0.92 |
Ontario | 0.73 | 0.72 | 0.63 | 0.61 |
Nova Escòcia | 0.69 | 0.69 | 0.59 | 0.57 |
Illa del Príncep Eduard | 0.60 | 0.64 | 0.53 | 0.53 |
Manitoba | 0.65 | 0.60 | 0.49 | 0.47 |
Yukon | 0.30 | 0.45 | 0.43 | 0.46 |
Territoris del Nord-oest | 0.50 | 0.51 | 0.47 | 0.43 |
Terranova i Labrador | 0.63 | 0.72 | 0.47 | 0.42 |
Alberta | 0.49 | 0.49 | 0.36 | 0.32 |
Saskatchewan | 0.50 | 0.41 | 0.33 | 0.29 |
Colúmbia Britànica | 0.30 | 0.35 | 0.28 | 0.29 |
Llengües aborígens
[modifica]Canadà té una gran varietat de llengües ameríndies que són parlades arreu del país. Hi ha 11 grups lingüístics amerindis, que parlen un total de 65 llengües i dialectes.[5] D'ells només el cree, l'inuktitut i l'ojibwa compten amb un important nombre de parlants per a considerar viable la seva supervivència a llarg termini.[6] Dos dels territoris del Canadà han concedit estatut oficial a les llengües nadiues. A Nunavut, inuktitut i inuinnaqtun són llengües oficials al costat de l'anglès i del francès, i inuktitut és la llengua vehicular comuna al govern territorial.[7] Als Territoris del Nord-oest, la Llei de Llengües Oficials declara que hi ha 11 llengües diferents: chipewyan, cree, anglès, francès, gwich’in, inuinnaqtun, inuktitut, inuvialuktun, North Slavey, South Slavey i Tłįchǫ.[8] A part del francès i de l'anglès, les altres llengües no són vehiculars a l'administració; l'estatut oficial autoritza als ciutadans a rebre serveis government; l'estatut oficial caracteritza el dret a rebre aquests serveis a qui ho demani.[6]
Segons el cens del 2006, menys de l'1% dels canadencs (250.000 individus) poden parlar una llengua indígena. Al voltant de la meitat (129.865) declaren usar habitualment una llengua indígena a la llar.[6]
En asbència d'estructures estatals els acadèmics classifiquen les llengües ameríndies ameríncies del Canadà per regions dins àrees culturals o per la seva família lingüistica.[9]
- Àrea cultural àrtica – (llengües esquimoaleutianes)
- Àrea cultural subàrtica - (Na-Dené – llengües àlgiques)
- Area Cultural dels Boscos del Nord-Est – (llengües àlgiques i llengües iroqueses)
- Àrea cultural de la Planura - (llengües siouan)
- Àrea cultural de la Meseta del Nord-oest – (llengües salish)
- Àrea cultural de la costa Pacífic del Nord-oest - (Haida, Tsimshian i llengües wakash)
Llengües ameríndies | Nombre de parlants | Llengua materna | Llengua ètnica |
---|---|---|---|
Cree | 99.950 | 78.855 | 47.190 |
Inuktitut | 35.690 | 32.010 | 25.290 |
Ojibwa | 32.460 | 11.115 | 11.115 |
Innu | 11.815 | 10.970 | 9.720 |
Dene Suline | 11.130 | 9.750 | 7.490 |
Oji-Cree (Anishinini) | 12.605 | 8.480 | 8.480 |
Mi’kmaq | 8.750 | 7.365 | 3.985 |
Llengües sioux (dakota/sioux) | 6.495 | 5.585 | 3.780 |
Atikamekw | 5.645 | 5.245 | 4.745 |
Blackfoot | 4.915 | 3.085 | 3.085 |
Tłįchǫ o Dogrib | 2.645 | 2.015 | 1.110 |
Algonquí | 2.685 | 1.920 | 385 |
Carrier | 2.495 | 1.560 | 605 |
Gitksan | 1.575 | 1.175 | 320 |
Chilcotin | 1.400 | 1.070 | 435 |
North Slave (Hare) | 1.235 | 650 | 650 |
South Slave | 2.315 | 600 | 600 |
Malecite | 790 | 535 | 140 |
Chipewyan | 770 | 525 | 125 |
Inuinnaqtun | 580 | 370 | 70 |
Kutchin-Gwich’in (Loucheaux) | 570 | 355 | 25 |
Mohawk | 615 | 290 | 20 |
Shuswap | 1.650 | 250 | 250 |
Nisga'a | 1.090 | 250 | 250 |
Tlingit | 175 | 0 | 0 |
Referències
[modifica]- ↑ Consolidation of (S.Nu. 2008,c.10) (NIF) Official Languages Act[Enllaç no actiu] i Consolidation of Inuit Language Protection Act[Enllaç no actiu]
- ↑ 1931-1991: Statistics Canada, The 1997 Canada Year Book, “3.14 Official Language Knowledge,” Catalogue No. 11-402XPE/1997. 1996: Statistics Canada. Population by Knowledge of Official Languages (20% sample data), (table), 1996 Census of Population (Provinces, Census Divisions, Municipalities) (database), Using E-STAT (distributor). http://estat.statcan.gc.ca/cgi-win/cnsmcgi.exe?Lang=E&EST-Fi=EStat\English\SC_RR-eng.htm[Enllaç no actiu] (accessed: June 28, 2010). 2001: Statistics Canada. Languages, Mobility and Migration, 2001 - Provinces and Territories in Canada (table), 2001 Census of Population (Provinces, Census Divisions, Municipalities) (database), Using E-STAT (distributor). http://estat.statcan.gc.ca/cgi-win/cnsmcgi.exe?Lang=E&EST-Fi=EStat\English\SC_RR-eng.htm[Enllaç no actiu] (accessed: June 28, 2010) 2006: Statistics Canada. Languages, Mobility and Migration, 2006 - Provinces and Territories in Canada (table), 2006 Census of Population (Provinces, Census Divisions, Municipalities) (database), Using E-STAT (distributor). http://estat.statcan.gc.ca/cgi-win/cnsmcgi.exe?Lang=E&EST-Fi=EStat\English\SC_RR-eng.htm[Enllaç no actiu] (accessed: June 28, 2010).
- ↑ 1941: Dominion Bureau of Statistics, "Table II. Percentage Distribution of the Population Classified According to Sex, by Official Language, For Canada and the Provinces, 1941," Eighth Census of Canada, 1941. 1951: Dominion Bureau of Statistics, "Table 54. Population by a) official language and sex, and b) mother tongue and sex, for provinces and territories, 1951," Ninth Census of Canada. 1961: Statistics Canada, "Table 64. Population by a) official language and sex, and b) mother tongue and sex, for provinces and territories, 1961," 1961 Census of Canada, Catalogue:92-549, Vol: I - Part: 2. 1971: Statistics Canada, "Table 26. Population by A) Official Language, B) Language Most Often Spoken at Home, and Sex, For Canada and Provinces, 1971," 1971 Census of Canada, Catalogue 92-726 Vol: 1-Part:3. 1981: Statistics Canada, "Table 3. Population by Selected Mother Tongues, age groups and sex, Showing Official Language and Home Language for Canada and Provinces, Urban and Rural, 1981," 1981 Census of Canada, Catalogue 92-910 (Volume 1). 1986: Statistics Canada, "Table 7. Population by Official Languages and Sex, for Canada, Provinces and Territories, 1986 Census - 20% Sample Data," 1986 Census, Catalogue 93-103. 1991: Statistics Canada, "Table 1A. Population by Knowledge of Official Languages and Sex, for Canada, Provinces and Territories, 1991 - 20% Sample Data," 1991 Census, Catalogue 93-318. 1996: Statistics Canada, "Table 1. Selected Characteristics for Census Subdivisions, 1996 Census - 100% Data and 20% Sample Data," 1996 Census, Catalogue 95-186-XPB. 2001: Statistics Canada, Languages, Mobility and Migration, 2001 – Provinces and Territories in Canada (table), 2001 Census of Population (Provinces, Census Divisions, Municipalities) (Database), Using E-STAT (Distributor). http://estat.statcan.gc.ca/cgi-win/cnsmcgi.exe?Lang=E&EST-Fi=EStat\English\SC_RR-eng.htm[Enllaç no actiu] (accessed 10.05.26). 2006: Statistics Canada, Cumulative Profice, 2006 – Provinces and Territories in Canada (table), 2006 Census of Population (Provinces, Sensus Divisions, Municipalities) (database), Using E-STAT (distributor), http://estat.statcan.gc.ca/cgi-win/cnsmcgi.exe?Lang=E&EST-Fi=EStat\English\SC_RR-eng.htm[Enllaç no actiu]. Retrieved 10.05.26.
- ↑ O'Keefe, Michael, "Francophone Minorities: Assimilation and Community Vitality, second edition", New Canadian Perspectives, Canadian Heritage, (Cat. no. CH3-2/2001), 2001, pg. 55.
- ↑ 5,0 5,1 Statistics Canada. «Aboriginal languages». [Consulta: 5 octubre 2009].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Gordon, Raymond G Jr. «Ethnologue: Languages of the world» (Web Version online by SIL International,formerly known as the Summer Institute of Linguistics). Dallas, TX: SIL International, 2005. [Consulta: 16 novembre 2009].
- ↑ Office of the Languages Commissioner of Nunavut. «Nunavut's Languages». Arxivat de l'original el 2010-09-04. [Consulta: 16 novembre 2009].
- ↑ «Highlights of the Official Languages Act». Legislative Assembly of the NWT, 2003. Arxivat de l'original el 2011-01-02. [Consulta: 12 octubre 2010].
- ↑ Museu Nacional d'Història Natural. Smithsonian Institution. Handbook of the North American Indians, 2008, p. 1. ISBN 0-16-004574-6 [Consulta: 11 agost 2010].