Vés al contingut

Llengües popolocanes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües popolocanes
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaOaxaca, Mèxic Mèxic
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües otomangues Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Distribució geogràfica
Llengües otomang, les popolocanes són el número 6
Codis
Codi Glottologpopo1293 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües popolocanes són una subfamília de les llengües otomang del sud-est de Mèxic, parlades en els estats de Pobla i Oaxaca. Des del punt de vista lingüístic aquest grup inclou el popoloca, l'ixcateca, el chocho i el mazateca.

Descripció

[modifica]

Fonologia

[modifica]

El proto-popolocano va ser reconstruït per Longacre, l'inventari consonàntic reconstruït ve donat per:

Bilabial Dental Palatal Velar Labiovelar Glotal
Nasal *m *n
Oclusiva *t *d *k *g *kʷ *gʷ
Fricativa *x *xʷ
Aproximant *l *y *w

Comparació lèxica

[modifica]

Els numerals següents mostren alguns canvis fonètics entre les llengües popolocanes i la divergència entre elles:[1][2]

GLOSSA Popoloca Ixcateca Chocho Mazateca PROTO-
POPOLOCANO
Tlacoyalco Ocotlán Chiquihuitlán PROTO-
MAZ.
[3]
'un' naa²¹ hnku³ hngu² ngu² nku¹ *hnku³¹ *hnku
'dos' yoo¹² yu³¹ yu¹hu² ʒu¹³ ho¹ *hau² *hyu
'tres' nii¹² ni¹³ nĩ¹hẽ² nie¹³ hyã¹ *ʃhã¹ *(ʔ)ni
'quatre' noo²¹ nũ³¹ ñũ¹hũ¹ niu²³ ñũh³¹ *ñũ³hu² *niũhũ
'cino' na²ʔo³ no³ʔõ¹ ʃʔõ¹ ʒũ²ũ¹ ʔñũ¹ *ʔñãũ² *ʔũ (?)
'sis' in¹khˑaon² hõ³ ʃhõ³ ʃũ² hyũ² *ʃhãũ⁴³ *ʃhãu (?)
'set' yaa³to³ ya⁴tu⁴ ya²tu² ʒa³tu³ ya³tu² *ñã³tu⁴³ *yãtu
'vuit' hˑni¹ hni¹ hni¹ ʃĩ¹ hyĩ³ *ʃhĩ²¹ *ʃnĩ
'nou' naa³ na⁴ nĩ²hẽ² na³ ñãh³ *ñã³hã⁴³ *ña(hã)
'deu' thˑe³ te⁴ u²te³ te³ tæ³ *te³ *te

En la taula anterior els nombres denoten tons, un nombre solament és un to de nivell i dos nombres junts un to de contorn (els nivells van del més alt "1" al més sota "3" o "4"). Per a les llengües popolocanes també s'han emprat diacrítics sobre les vocals per marcar els tons. En general la taula usa l'Alfabet Fonètic Internacional com a transcripció amb dues excepcions: /y/ = AFI //j/ y /ñ/ = AFI //ɲ/.

Referències

[modifica]
  1. «Oto-Manguean numerals (Eugene Chan)». Arxivat de l'original el 2012-02-05. [Consulta: 10 desembre 2013].
  2. Otomanguean numerals (Metaverse)
  3. Kirk, 1966, 1985

Bibliografia

[modifica]
  • Paul L. Kirk (1985): "Proto-Mazatec Numerals", International Journal of American Linguistics, Vol. 51, No. 4 (Oct., 1985), pp. 480-482.