Llengües tucanes occidentals
Tipus | família lingüística |
---|---|
Ús | |
Parlants | ~2950[1] (1999) |
Estat | Brasil, Colòmbia i Perú |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud Llengües tucanes |
Les llengües tucanas orientals són una branca de les llengües tucanes, parlades en el nord-oest de la Amazònia, a la frontera entre el Brasil i Colòmbia.
Classificació
[modifica]Les llengües tucanas occidentals constitueixen una de les dues branques principals en què es divideix la família tucana. Existeixen discrepàncies sobre si el tanimuca-retuarã és part d'aquesta branca com fa Ethnologue, encara que altres classificacions exclouen a aquesta llengua. El cubeo usualment classificat com a tucano central sembla tenir una mica més d'afinitat lèxica amb la branca occidental, encara que generalment no es considera part d'aquesta. El projecte ASJP basat en similituds lèxiques proposa el següent arbre cladístic:
| |||||||||||||||||||
Ethnologue també considera part de les llengües occidentals dues llengües exintes el tama i el tetete, mentre que classifica a l'orejón com una sub-branca meridional i a les altres llengües encara vives dins d'un subbranca septentrional.
Comparació lèxica
[modifica]Els numerals en diferents llengües tucanes occidentals són:[2]
GLOSA Korewahe Orejón Secoya-siona PROTO-
TUC. Oc.Secoya Siona '1' teʔet͡ʃo teyo teʔ- teʔé *teʔe- '2' teʔekaʔt͡ʃa- tepeyo kaya sa̜mú̜ *kaʔya- '3' t͡ʃote- babayo toaso sa̜mu̜-té '4' ũkʷakaʔt͡ʃa- mɨ̠o̠yodea kahese- ɡahé-séʔé-ɡa *gahe-seʔe- '5' teʔed͡ʒʉ̃tʉre- te hɨ̠tɨ te-hɨtɨ teʔé ʔɨ̜tɨ̜ *teʔe hɨtɨ '10' d͡ʒʉ̃d͡ʒɲa
d͡ʒainʉkore-hɨ̠tɨma̠dea sia-hɨ-ɲa siʔá sadáya̜ ?
Referències
[modifica]- ↑ Janet Barnes, 1999, p. 209.
- ↑ «Tucanoan Numerals (Eugene Chan)». Arxivat de l'original el 11 de maig de 2011. [Consulta: 5 juny 2012]. Arxivat 2011-05-11 a Wayback Machine.
Bibliografia
[modifica]- J. Barnes. «7. Tukano». A: Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. Dixon. The Amazoninan Languages (en anglès). 1ª. Cambridge University Press, 1999, p. 207-226. ISBN 0 521 57021 2.
Enllaços externs
[modifica]