Lleopard de l'Amur
Panthera pardus orientalis  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Felidae |
| Gènere | Panthera |
| Espècie | Panthera pardus |
| Subespècie | Panthera pardus orientalis Schlegel, 1857 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El lleopard de l'Amur (Panthera pardus orientalis) és una subespècie del lleopard (Panthera pardus).[1]
Descripció
[modifica]- Els mascles pesen, de mitjana, entre 32 i 48 kg (n'hi ha que arriben a 60–75) i les femelles entre 25 i 43.
- Presenta un pelatge espès (de fins a 7,5 cm de llarg a l'hivern i 2,5 a l'estiu) adaptat al clima fred del seu hàbitat.
- És més pàl·lid i té la cua més llarga que altres subespècies.[2][3]
Reproducció
[modifica]Les femelles són aptes per a criar a l'edat de 3–4 anys i, després d'un període de gestació d'unes 12 setmanes, tenen ventrades d'1–4 individus (tot i que la mitjana és de 2). Els cadells romanen amb sa mare durant un màxim de dos anys abans d'esdevindre totalment independents.[2]
Alimentació
[modifica]Menja cabirols (Capreolus capreolus), sikes (Cervus nippon), teixons i llebres (Lepus spp.).[2][3]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a la Península de Corea (tret de Corea del Sud), el nord-est de la Xina i l'extrem oriental de Rússia.[4][5]
Longevitat
[modifica]Té una esperança de vida de 10–15 anys en estat salvatge i de 20 en captivitat.[2]
Estat de conservació
[modifica]S'enfronta a nombroses amenaces: interferències humanes, endogàmia, construcció de noves carreteres i oleoductes,[6] incendis forestals, caça furtiva dels mateixos lleopards (per llurs pells i ossos emprats a la medicina tradicional xinesa)[7] i de llurs preses, explotació dels boscos i canvis climàtics. L'any 2007, només n'hi havia, en llibertat, entre 14 i 20 adults i 5–6 cadells al krai de Primórie (sud-est de Rússia),[8] mentre que en captivitat n'hi ha, si fa no fa, 300 en parcs zoològics d'Europa, Nord-amèrica i els països de l'antiga Unió Soviètica.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 ALTA Amur Leopard Conservation (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 Amur Leopard (anglès)
- ↑ UICN (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ ARKive Arxivat 2010-01-31 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ ARKive Arxivat 2010-01-31 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ UICN (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Anònim, 2007. Amur leopard remains on the brink of extinction. Cat News 46: 51.
- Christie, S., (2009) Breeding Far Eastern Leopards for Reintroduction: The Zoo Programme Perspective. A: Hayward, M.W. & Somers, M.J. (eds) Re-introduction of Top-Order Predators (pp. 388–410). Blackwell Publishing, els Estats Units.
- Don E. Wilson & DeeAnn M. Reeder (editors). 2005. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference. Tercera edició.
- Macdonald, D., (2001) The New Encyclopedia of Mammals. Oxford University Press, Oxford.
- Miththapala, S., Seidensticker, J. i O'Brien, S. J., 1996. Phylogeographic subspecies recognition in leopards (Panthera pardus): Molecular genetic variation. Conservation Biology 10: 1115–1132.
- Pikunov, D. G., Aramilev, V. V., Fomenko, V. V., Miquelle, D. V., Abràmov, V. K., Korkishko, V. G. i Nikolaev, I. G., 2000. Endangered species: The decline of the Amur leopard in the Russian Far East. Russian Conservation News 24: 19.
- Sampson, P., Whitnall, L. & Christie, S., (2010) The Russian “love leopard”: a key species for zoo support. A: Dick, G. & Gusset, M. (eds) Building a future for wildlife: zoos and aquariums committed to biodiversity conservation (pp. 63–68). WAZA Executive Office, Gland, Suïssa.
- Sugimoto, T., Nagata, J., Aramilev, V.V., Belozor, A., Higashi, S. & McCullough, D.R., (2006) Species and sex identification from faecal samples of sympatric carnivores, Amur leopard and Siberian tiger, in the Russian Far East. Conservation Genetics 7 (5): 799–802.
- Uphyrkina, O., Johnson, W. E., Quigley, H. B., Miquelle, D. G., Marker, L., Bush, M. E. i O'Brien, S. J., 2001. Phylogenetics, genome diversity and origin of modern leopard, Panthera pardus. Molecular Ecology 10: 2617.
- Uphyrkina, O., Miquelle, D., Quigley, H., Driscoll, C. i O'Brien, S. J., 2002. Conservation genetics of the Far Eastern leopard (Panthera pardus orientalis). Journal of Heredity 93: 303–311.
- Uphyrkina, O. & O'Brien, S.J., (2003) Applying molecular genetic tools to the conservation and action plan for the critically endangered Far Eastern leopard (Panthera pardus orientalis). Comptes Rendus Biologies 326 (Supplement 1): 93–97.
Enllaços externs
[modifica]
- uBio (anglès)
- Wildlife Conservation Society (anglès)
- The Zoological Society of London (anglès)
- The Amur Leopard Arxivat 2010-03-31 a Wayback Machine. (anglès)
- Vídeos (anglès)