Lleopard
|
Aquest article tracta sobre l'animal. Per a altres significats, vegeu «Lleopard (heràldica)», «Lleopard (tanc)» «i Lleopard (camuflatge)». |
|
No s'ha de confondre amb Guepard. |
Panthera pardus  | |
|---|---|
.jpg) Panthera pardus pardus | |
| Dades | |
| Període de gestació | 91 dies i 1 |
| Principal font d'alimentació | ungulats i primat |
| Font de | leopardskin (en)  |
| Longevitat màxima | 27,3 anys |
| Hàbitat | matollar i bosc |
| Nombre de cries | 5 |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 15954 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Felidae |
| Gènere | Panthera |
| Espècie | Panthera pardus (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Felis pardus |
| Significat | ‘Pantera lleopard’ |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El lleopard (Panthera pardus) és un dels cinc grans fèlids del gènere Panthera (els altres són el lleó, el tigre, el jaguar i la pantera de les neus). Es tracta d'un mamífer carnívor de la família dels felins que viu a l'Àfrica i Àsia. També se'l pot anomenar pantera o pantera negra quan l'animal presenta un pelatge completament negre. Aquesta variació en el pelatge és deguda a un excés de pigmentació fosca a la pell de l'animal (melanisme).[2]
És un animal solitari, tret de l'època reproductora. El període de gestació dura al voltant de tres mesos i la femella pot tenir de dos a sis cadells.[3] Les seves preses preferides són els micos,[4] algunes espècies d'antílops petits o mitjans, zebres i bous.[5] És depredat per Panthera leo, Panthera tigris, Crocodylidae i Canis lupus.[6][7] Cacen només de nit i acostumen a passar el dia endormiscats entre la vegetació, en caus d'altres animals o, més sovint, sobre la branca d'un arbre al qual s'enfilen amb gran agilitat.[8] Són animals solitaris. Solen guardar part de la seva caça als arbres per poder-ne menjar durant uns quants dies.
Els lleopards són un animal freqüent a l'heràldica: per exemple, apareixen als escuts del Canadà, Anglaterra, Estònia i Ghana, així com als símbols nacionals de Somàlia o Benín. Té associacions de força i ferocitat, com el lleó, i per això ha estat escollit com a mascota per a la Copa del Món de Futbol de 2010 (un lleopard anomenat Zakumi).
En part degut al fet que durant centenars de milers d'anys el lleopard ha estat estès per bona part del món, els grups de lleopards d'Àfrica i d'Àsia presenten genotips significativament diferenciats; aquestes diferències són majors que les que hi ha entre l'os bru i l'os polar.[9]
Subespècies
[modifica]- Panthera pardus delacouri (Pocock, 1930).[10] Des del sud-est asiàtic fins al sud de la Xina: Bangladesh, Bhutan, Cambodja, Xina, Laos, Malàisia, Myanmar, Tailàndia i el Vietnam[11][12]
- Panthera pardus fusca (Meyer, 1794).[13] Subcontinent indi: Bangladesh, Bhutan, l'Índia, el Nepal i el Pakistan[11][14][15]
- Panthera pardus japonensis (J. E. Gray, 1862)
- Panthera pardus kotiya (Deraniyagala, 1956)
- Panthera pardus melas (G. Cuvier, 1809)
- Panthera pardus nimr (Hemprich i Ehrenberg, 1833)
- Panthera pardus orientalis (Schlegel, 1857)
- Panthera pardus pardus (Linnaeus, 1758).[16] Àfrica.[11]
- Panthera pardus saxicolor (Pocock, 1927)[17][18][19][20][21][22]
Altres fonts[23] n'esmenten fins a 30 possibles subespècies.
Distribució geogràfica
[modifica]- És nadiu de l'Afganistan, Algèria, Angola, Armènia, l'Azerbaidjan, Bangladesh, Benín, Bhutan, Botswana, Burkina Faso, Burundi, Cambodja, el Camerun, la República Centreafricana, el Txad, la Xina, la República del Congo, la República Democràtica del Congo, la Costa d'Ivori, Djibouti, Egipte, els Emirats Àrabs Units, la Guinea Equatorial, Eritrea, Etiòpia, el Gabon, Gàmbia, Geòrgia, Ghana, Guinea, Guinea Bissau, l'Índia, Indonèsia (Java), l'Iran, Israel, Jordània, Kenya, Corea del Nord, Laos, Libèria, Malawi, Malàisia, Mali, el Marroc, Moçambic, Myanmar, Namíbia, el Nepal, el Níger, Nigèria, Oman, el Pakistan, Rússia, l'Aràbia Saudita, el Senegal, Sierra Leone, Somàlia, Sud-àfrica, Sri Lanka, el Sudan, el Sudan del Sud, Eswatini, el Tadjikistan, Tanzània, Tailàndia, Togo, Turquia, el Turkmenistan, Uganda, l'Uzbekistan, el Vietnam, el Iemen, Zàmbia i Zimbàbue.
- Ha estat extirpat de Hong Kong, Kuwait, Líbia, Singapur, Síria i Tunísia.
- La seva presència és dubtosa a l'Irak, el Kazakhstan, el Líban, Corea del Sud, Lesotho i Mauritània.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Entrada «Panthera pardus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Diari, Catalunya. «Gran descoberta a l'Àfrica d'un ferotge animal que es creia extingit des del 1909». [Consulta: 20 febrer 2019].
- ↑ Eaton, R.L. «Reproductive biology of the leopard». Zoologischer Garten, 47, 5, 1977, pàg. 329–351.
- ↑ Primates: Gorilla Facts – National Zoo| FONZ Arxivat 2010-06-01 a Wayback Machine.. Nationalzoo.si.edu. Retrieved on 2012-08-21.
- ↑ Schaller, G. Serengeti: a kingdom of predators. Nova York: Knopf, 1972. ISBN 0-394-47242-X.
- ↑ Guggisberg, C., 1975. Wild Cats of the World. Nova York: Taplinger Publishing Company.
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ Burton, Maurice; Burton, Robert. International Wildlife Encyclopedia (en anglès). vol.11 (leopard - marten). Marshall Cavendish, 2002, p. 1444. ISBN 0761472770.
- ↑ Paijmans, Johanna L.A.; et al. «African and Asian leopards are highly differentiated at the genomic level». Current Biology, 2021.
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 UICN (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ www.nic.funet.fi (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ . Panthera pardus. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 25 març 2010.
- ↑ ITIS
- ↑ «Panthera pardus». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Mammal Species of the World (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Leopard a Cambridge Encyclopedia[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
[modifica]
- CalPhotos (anglès)
