Vés al contingut

Lletjos, bruts i dolents

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLletjos, bruts i dolents
Brutti, sporchi e cattivi Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióEttore Scola
Protagonistes
Director artísticJean Robert Marqués
ProduccióCarlo Ponti Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióLuciano Ricceri Modifica el valor a Wikidata
GuióRuggero Maccari i Ettore Scola
MúsicaArmando Trovajoli
FotografiaDario Di Palma
MuntatgeRaimondo Crociani
VestuariDanda Ortona
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena26 maig 1976 Modifica el valor a Wikidata
Durada115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeRoma Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereCommedia all'italiana, drama i comèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0074252 FilmAffinity: 625778 Allocine: 45 Rottentomatoes: m/ugly_dirty_and_bad Letterboxd: ugly-dirty-and-bad Allmovie: v14490 TCM: 73529 TMDB.org: 19413 Modifica el valor a Wikidata

Lletjos, bruts i dolents (títol original: Brutti, sporchi e cattivi) és una pel·lícula italiana dirigida per Ettore Scola, estrenada el 1976. Ha estat doblada al català.[1]

En el Festival de Canes de 1976 va assolir el Premi de la posada en escena.

Argument

[modifica]

La pel·lícula explica la vida diària d'una família del quart món, procedent de Puglia, en un barri de barraques de Roma al començament dels anys 1970. Una vintena de persones — pares, fills, les seves parelles o amants, nets, i l'àvia — s'amunteguen en un sòrdid tuguri, vivint de robatoris i de prostitució, sota l'autoritat tirànica del patriarca orni, Giacinto Mazzatella (Nino Manfredi), avar i brutal. Té un milió de lires rebudes com a indemnització per haver perdut un ull. Està obsessionat pel temor que un dels seus pugui robar-lo. Ell s'encapritxa d'una prostituta obesa, comença a gastar els seus diners amb ella, la convida fins i tot a anar a viure en ell, cosa que aviva la còlera de la seva esposa. Aquesta, per rentar l'ofensa, organitza amb tota la família l'assassinat del marit i pare indigne.[2]

Producció

[modifica]

La pel·lícula va ser gairebé totalment rodada a Roma, en el barri de Monte Ciocci, d'on es veu la cúpula de la basílica de Sant Pere. Aquesta zona va ser veritablement ocupada, fins al 1977, per tuguris habitats per aturats i per obrers que treballaven en obres dels barris veïns. Al principi, Ettore Scola pensava fer un documental sobre aquests barris i els seus habitants. Va decidir més tard abordar el tema com una comèdia de ficció.

La pel·lícula havia de debutar amb un prefaci escrit i llegit per Pier Paolo Pasolini, que comptava descriure-hi la transformació del sub-proletariat en contacte amb la societat de consum durant el període que separa les seves pel·lícules Accattone i Mamma Roma (dirigidas el 1962) de Lletjos, bruts i dolents. Pasolini va ser assassinat abans d'haver pogut escriure aquest prefaci.

Repartiment

[modifica]

A part de Nino Manfredi, actor reconegut, el repartiment és gairebé compost d'actors debutants o no professionals.

  • Nino Manfredi: Giacinto Mazzatella
  • Linda Moretti: Matilde Mazzatella
  • Francesco Annibaldi: Domizio
  • Ettore Garofalo: Camillo
  • Franco Merli: Fernando
  • Maria Bosco: Gaetana
  • Maria Luisa Santella: Iside
  • Giselda Castrini: Lisetta
  • Alfredo D'Ippolito: Plinio
  • Giancarlo Fanelli: Paride
  • Marina Fasoli: Maria Libera
  • Marco Marsili: Vittoriano
  • Luciano Pagliuca: Romolo
  • Giuseppe Paravati: Tato
  • Silvana Priori: La dona de Paride
  • Giovanni Rovini: Àvia Antonecchia
  • Adriana Russo: Dora
  • Mario Santella: Adolfo
  • Marcella Battisti: Marcella Celhoio
  • Francesco Crescimone: El comissari
  • Beryl Cunningham: La dona negra
  • Silvia Ferluga: La bruixa
  • Zoe Incrocci: La mare de Tommasina
  • Franco Marino: Santandrea
  • Marcella Michelangeli: L'empleat de correus
  • Clarisse Monaco: Tommasina
  • Aristide Piersanti: Cesaretto

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. Lletjos, bruts i dolents. esadir.cat. 
  2. «Brutti, sporchi e cattivi». The New York Times.

Enllaços externs

[modifica]