Lletjos, bruts i dolents
Brutti, sporchi e cattivi | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Ettore Scola |
Protagonistes | |
Director artístic | Jean Robert Marqués |
Producció | Carlo Ponti |
Dissenyador de producció | Luciano Ricceri |
Guió | Ruggero Maccari i Ettore Scola |
Música | Armando Trovajoli |
Fotografia | Dario Di Palma |
Muntatge | Raimondo Crociani |
Vestuari | Danda Ortona |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia |
Estrena | 26 maig 1976 |
Durada | 115 min |
Idioma original | italià |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Roma |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | Commedia all'italiana, drama i comèdia |
Lletjos, bruts i dolents (títol original: Brutti, sporchi e cattivi) és una pel·lícula italiana dirigida per Ettore Scola, estrenada el 1976. Ha estat doblada al català.[1]
En el Festival de Canes de 1976 va assolir el Premi de la posada en escena.
Argument
[modifica]La pel·lícula explica la vida diària d'una família del quart món, procedent de Puglia, en un barri de barraques de Roma al començament dels anys 1970. Una vintena de persones — pares, fills, les seves parelles o amants, nets, i l'àvia — s'amunteguen en un sòrdid tuguri, vivint de robatoris i de prostitució, sota l'autoritat tirànica del patriarca orni, Giacinto Mazzatella (Nino Manfredi), avar i brutal. Té un milió de lires rebudes com a indemnització per haver perdut un ull. Està obsessionat pel temor que un dels seus pugui robar-lo. Ell s'encapritxa d'una prostituta obesa, comença a gastar els seus diners amb ella, la convida fins i tot a anar a viure en ell, cosa que aviva la còlera de la seva esposa. Aquesta, per rentar l'ofensa, organitza amb tota la família l'assassinat del marit i pare indigne.[2]
Producció
[modifica]La pel·lícula va ser gairebé totalment rodada a Roma, en el barri de Monte Ciocci, d'on es veu la cúpula de la basílica de Sant Pere. Aquesta zona va ser veritablement ocupada, fins al 1977, per tuguris habitats per aturats i per obrers que treballaven en obres dels barris veïns. Al principi, Ettore Scola pensava fer un documental sobre aquests barris i els seus habitants. Va decidir més tard abordar el tema com una comèdia de ficció.
La pel·lícula havia de debutar amb un prefaci escrit i llegit per Pier Paolo Pasolini, que comptava descriure-hi la transformació del sub-proletariat en contacte amb la societat de consum durant el període que separa les seves pel·lícules Accattone i Mamma Roma (dirigidas el 1962) de Lletjos, bruts i dolents. Pasolini va ser assassinat abans d'haver pogut escriure aquest prefaci.
Repartiment
[modifica]A part de Nino Manfredi, actor reconegut, el repartiment és gairebé compost d'actors debutants o no professionals.
- Nino Manfredi: Giacinto Mazzatella
- Linda Moretti: Matilde Mazzatella
- Francesco Annibaldi: Domizio
- Ettore Garofalo: Camillo
- Franco Merli: Fernando
- Maria Bosco: Gaetana
- Maria Luisa Santella: Iside
- Giselda Castrini: Lisetta
- Alfredo D'Ippolito: Plinio
- Giancarlo Fanelli: Paride
- Marina Fasoli: Maria Libera
- Marco Marsili: Vittoriano
- Luciano Pagliuca: Romolo
- Giuseppe Paravati: Tato
- Silvana Priori: La dona de Paride
- Giovanni Rovini: Àvia Antonecchia
- Adriana Russo: Dora
- Mario Santella: Adolfo
- Marcella Battisti: Marcella Celhoio
- Francesco Crescimone: El comissari
- Beryl Cunningham: La dona negra
- Silvia Ferluga: La bruixa
- Zoe Incrocci: La mare de Tommasina
- Franco Marino: Santandrea
- Marcella Michelangeli: L'empleat de correus
- Clarisse Monaco: Tommasina
- Aristide Piersanti: Cesaretto
Referències
[modifica]- ↑ esadir.cat. Lletjos, bruts i dolents. esadir.cat.
- ↑ «Brutti, sporchi e cattivi». The New York Times.
Enllaços externs
[modifica]- Una anàlisi de la pel·lícula a dvdclassik