Vés al contingut

Llibertat i Democràcia Directa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióLlibertat i Democràcia Directa
(cs) Svoboda a přímá demokracie Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtSPD Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiapopulisme de dreta
euroescepticisme
nacionalisme txec
democràcia directa Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaultradreta
dreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2015
Activitat
Membre dePatriotes.eu Modifica el valor a Wikidata
Membres9.000 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaTomio Okamura Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webspd.cz Modifica el valor a Wikidata

Facebook: hnutispd Modifica el valor a Wikidata

Llibertat i Democràcia Directa (en txec: Svoboda a přímá demokracie, SPD) és un partit polític nacionalista i populista de dretes de Txèquia.

Història

[modifica]

El partit es va fundar al maig de 2015 per Tomio Okamura i Radim Fiala quan vuit diputats d'Alba - Coalició Nacional es van escindir del grup parlamentari, mantenint-se fins al final de la legislatura com a independents. El nom del partit s'inspiraria en el llavors grup europeu Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa,[1] malgrat impulsaria vincles amb altres faccions d'extrema dreta com el Front Nacional francès, el qual estava llavors al grup europeu Europa de les Nacions i de la Llibertat.[2] En aquest sentit, abans de les eleccions legislatives de 2017, Marine Le Pen recolzaria públicament al SPD.

Així, el partit aconseguiria finalment el 10% i 22 diputats a les eleccions de 2017, mantenint-se a l'oposició. A les eleccions europees de 2019, el SPD aconseguiria el 9% i dos eurodiputats, els quals entrarien en el grup Identitat i Democràcia,[3] malgrat al 2022 l'eurodiputat Hynek Blaško abandonaria el partit per desavinences amb el President Tomio Okamura.[4]

Al 2021 el SPD mantindria posicions amb el 9.5% i 20 diputats, que seguirien a l'oposició durant la legislatura. A les eleccions europees de 2024 el partit aconseguiria un eurodiputat, que passaria al nou grup europeu Europa de les Nacions Sobiranes.[5]

Resultats electorals

[modifica]

Cambra de Diputats

[modifica]
Any Vots % Escons ± Pos. Govern
2015
8 / 200
Escissió d'Alba Nou Oposició
2017 538,574 10.64
22 / 200
Augment 14 4t Oposició
2021 513,910 9.56
20 / 200
Disminució 2 4t Oposició

Senat

[modifica]
Any 1a volta 2a volta Escons
Vots % Pos. Vots % Pos.
2016 5,988 0.68 20è  
0 / 27
2018 70,110 6.44  
0 / 27
2020 61,352 6.15  
0 / 27
2022 85,855 7.72 4t 2,791 0.58 15è
0 / 27
2024 42,733 5.39 3,318 0.85 11è
0 / 27

Eleccions Presidencials

[modifica]
Any Candidat 1a volta 2a volta
Vots % Result Vots % Resultat
2018 Suport a Miloš Zeman 1,985,547 38.56 2a volta 2,853,390 51.37 Elegit
2023 Jaroslav Bašta 248,375 4.45 Derrota

Eleccions locals

[modifica]
Any Vots % Pos. Escons +/-
2018 3,612,359 3.24
155 / 61.892
Nou
2022
492 / 61.780
Augment 334

Parlament Europeu

[modifica]
Any Líder Vots % Escons +/− Grup
2019 Ivan David 216,718 9.14 (#5)
2 / 21
Nou ID
2024 Petr Mach 170,172 5.73 (#7)
1 / 21
Disminució 1 ESN

Referències

[modifica]