Llista d'entitats territorials subestatals per superfície

Aquesta entrada presenta una llista de les 50 subdivisions i territoris dependents subestatals més grans en termes de superfície (incloent-hi zones aquàtiquesː llacs, rius…), ordenada per quilòmetres quadrats.

Llista de les 50 entitats territorials subestatals més grans per superfície

**Subdivisions de país més gran per àrea**
Posició	Bandera del territori	Nom del territori	Capital	Àrea (km²)	Població	Estat similar en superfície (km²)	Posició dins de l'estat
1		República de Sakhà	Iakutsk	3,103,200	966,997	Índia 3,287,263	1
2		Estat d'Austràlia Occidental	Perth	2,645,615	2,610,600	Kazakhstan 2,724,900	1
3		Krai de Krasnoiarsk	Krasnoiarsk	2,339,700^[1]	2,628,200	República Democràtica del Congo 2,344,858	2
4		Groenlàndia	Nuuk	2,166,086^[2]^[3]	56,615	Aràbia Saudita 2,149,690	1
5		Territori Nunavut	Iqaluit	2,093,190	35,944	Mèxic 1,964,375	1
6		Estat de Queensland	Brisbane	1,852,642	4,516,361	Sudan 1,886,068	2
7		Estat d'Alaska	Juneau	1,717,854	710,231	Iran 1,648,195	1
8	Cap	Xinjiang Regió autònoma Uyghur	Ürümchi	1,660,000	21,813,334	Iran	1
9		Estat de l'Amazones (Brasil)	Manaus	1,570,947	3,480,937	Mongòlia 1,564,110	1
10		Quebec	Ciutat de Quebec	1,542,056	8,214,672	Mongòlia	2
11		Territori del Nord	Darwin (Austràlia)	1,420,968	229,675	Mongòlia	3
12		Territoris del Nord-oest	Yellowknife	1,346,106^[4]	43,537	Perú 1,285,216	3
13		Estat de Pará	Belém	1,253,164	7,588,078	Angola 1,246,700	2
14	Cap	Tibet	Lhasa	1,228,400	3,002,166	Sud-àfrica 1,221,037	2
15	Cap	Mongòlia Interior	Hohhot	1,183,000	24,706,321	Colòmbia 1,141,748	3
16		Província d'Ontario	Toronto	1,076,395	13,210,667	Bolívia 1,098,581	4
17		Estat d'Austràlia del Sud	Adelaida (Austràlia)	1,043,514	1,644,642	Mauritània 1,030,700	4
18		Província de Colúmbia Britànica	Victoria (Colúmbia Britànica)	948,596	4,648,055	Tanzània 945,087	5
19		Estat de Mato Grosso	Cuiabá	906,807	3,033,991	Veneçuela 916,445	3
20		Estat de Nova Gal·les del Sud	Sydney	809,444	7,238,819	Moçambic 801,590	5
21		Krai de Khabàrovsk	Khabàrovsk	788,600	1,344,200	Turquia 783,562	3
22		Óblast d'Irkutsk	Irkutsk	767,900	2,428,700	Xile 756,102	4
23		Iamàlia	Salekhard	750,300^[5]	522,800	Zàmbia 752,612	5
24		Districte autònom de Txukotka	Anàdir	737,700	50,500	Zàmbia	6
25	Cap	Qinghai	Xining	721,000	5,626,722	Zàmbia	4
26		Estat de Texas	Austin	696,241	25,145,561	Birmània 676,578	2
27	Cap	Província Oriental d'Aràbia Saudita	Dammam	672,522	3,360,157	Birmània	1
28		Província d'Alberta	Edmonton	661,848	4,067,175	Afganistan 652,230	6
29		Província de Saskatchewan	Regina	651,036	1,114,170	Afganistan	7
30		Província de Manitoba	Winnipeg	647,797	1,278,365	França 640,679	8
31	Cap	Agadez (regió)	Agadez	634,209	321,639br/>	Somàlia 637,657	1
32		Óblast d'Arkhànguelsk	Arkhànguelsk	587,400	350,985	Madagascar 587,041	7
33		Estat de Minas Gerais	Belo Horizonte	586,528	19,595,309	Madagascar	4
34		Estat de Bahia	Salvador (Brasil)	564,273	14,021,432	Kenya 580,367	5
35	Cap	Província de Tamanrasset	Tamanrasset	556,200^[6]	198,691	Kenya	1
36		Districte Autònom Khanti-Mansi — Iugrà	Khanti-Mansisk	523,100^[5]	1,532,000	Iemen 527,968	8
37	Cap	Província Oriental del Congo	Kisangani	503,239^[7]	5,566,000	Espanya 505,992	1
38	Cap	Província Katanga	Lubumbashi	496,871^[8]	4,125,000	Turkmenistan 488,100	2
39	Cap	Regió de Tombouctou	Timbuctu	496,611	681,691	Turkmenistan	1
40	Cap	Sichuan	Chengdu	485,000	80,418,200	Turkmenistan	5
41		Yukon	Whitehorse	482,443	34,246	Turkmenistan	9
42	Cap	Al Kufrah	Al Jawf	479,160^[6]	50,104	Camerun 475,442	1
43		Krai de Kamtxatka	Petropàvlovsk-Kamtxatski	472,300	321,800	Camerun	9
44		Óblast de Magadan	Magadan	461,400	157,000	Papua Nova Guinea 462,840	10
45	Cap	Heilongjiang	Harbin	460,000	38,312,224	Papua Nova Guinea	6
46	Cap	Gansu	Lanzhou	454,000	25,575,254	Suècia 450,295	7
47	Cap	Província d'Adrar	Adrar (Algèria)	443,782	402,197	Marroc 446,550	2
48		Governació de Wadi al Jadid	Kharga	440,098	208,000	Iraq 438,317	1
49		Krai de Zabaikàlie	Txità	431,500	1,106,600	Iraq	11
50	Cap	Província de Kharagandí	Kharagandí	428,000	1,375,000	Iraq	1

Superfície en quilòmetres quadrats	Nombre de territoris subestatals
2,000,000+	5
1,500,000–1,999,999	5
1,000,000–1,499,999	7
500,000–999,999	20
428,000–499,999	13
Total	50

País	Nombre de territoris subestatals
Rússia	11
Canadà	9
República Popular de la Xina	7
Austràlia i Brasil	5
Algèria, República Democràtica del Congo i els Estats Units d'Amèrica	2
Dinamarca, Egipte, Kazakhstan, Líbia, Mali, Níger i Aràbia Saudita	1

Vegeu també

Llista d'estats per superfície

Referències

↑ Inclou els 897,900 km² del Districte de Taymyrsky Dolgano-Nenetsky
↑ Groenlàndia és una subdivisió del Regne de Dinamarca. No és clar si Groenlàndia ha de ser classificada com a subdivisió estatal sobirana o com a estat en si mateix.
↑ Si Groenlàndia apareixes com a estat, els seus dos municipis més grans (Sermersooq i Avannaata) s'haurien de llistar a les posicions 35a i 37a amb àrees de 531.900 i 522.700 km² respectivament, sent la subdivisió de primer ordre
↑ L'àrea dels Territoris del Nord-oest al Canadà era de 3.439.296 km² fins al 1999, la qual cosa la convertia en el territori subestatal més gran del món, quan el territori de Nunavut s'hi va separar.
↑ ^5,0 ^5,1 L'Oblast de Tyumen conté els Okrug Khanty-Mansi Khanty-Mansi i Okrugs Autònoms de Iamalo-Nenets, però es considera que tots tres són subjectes federals separats dins Rússia. L'àrea total de l'oblast (amb okrugs autònoms inclosos) és de 1.433.270 km².
↑ ^6,0 ^6,1 Aquestes xifres no es poden verificar a la corresponent pàgina de Viquipèdia.
↑ La constitució actual de la República Democràtica del Congo, ratificada el 2006, preveia la divisió de la província oriental en quatre noves províncies al febrer de 2009. A juny de 2015, el canvi no s'havia encara produït.
↑ La constitució de la República Democràtica del Congo de 2006, preveia dividir el territori en quatre noves províncies.

[1] Inclou els 897,900 km² del Districte de Taymyrsky Dolgano-Nenetsky

[Greenland-2] Groenlàndia és una subdivisió del Regne de Dinamarca. No és clar si Groenlàndia ha de ser classificada com a subdivisió estatal sobirana o com a estat en si mateix.

[3] Si Groenlàndia apareixes com a estat, els seus dos municipis més grans (Sermersooq i Avannaata) s'haurien de llistar a les posicions 35a i 37a amb àrees de 531.900 i 522.700 km² respectivament, sent la subdivisió de primer ordre

[4] L'àrea dels Territoris del Nord-oest al Canadà era de 3.439.296 km² fins al 1999, la qual cosa la convertia en el territori subestatal més gran del món, quan el territori de Nunavut s'hi va separar.

[Tyumen-5] 5,0 ^5,1 L'Oblast de Tyumen conté els Okrug Khanty-Mansi Khanty-Mansi i Okrugs Autònoms de Iamalo-Nenets, però es considera que tots tres són subjectes federals separats dins Rússia. L'àrea total de l'oblast (amb okrugs autònoms inclosos) és de 1.433.270 km².

[Unverified-6] 6,0 ^6,1 Aquestes xifres no es poden verificar a la corresponent pàgina de Viquipèdia.

[Orientale-7] La constitució actual de la República Democràtica del Congo, ratificada el 2006, preveia la divisió de la província oriental en quatre noves províncies al febrer de 2009. A juny de 2015, el canvi no s'havia encara produït.

[Katanga-8] La constitució de la República Democràtica del Congo de 2006, preveia dividir el territori en quatre noves províncies.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]