Llista de coles
Aparença
- Vegeu adhesiu per a un tractat general sobre les coles.
Aquesta és una llista de diversos tipus de cola. Històricament, el terme "cola" només feia referència a col·loides proteics preparats a partir de carn animal. El significat s'ha ampliat per referir-se a qualsevol tipus d'adhesiu fluid.[1]
Hi ha moltes substàncies adhesives que es consideren o se solen denominar tant "cola" com "adhesiu".[2]
Coles basades en animals
[modifica]- La cola animal, els adhesius a base de col·lagen[3][3][3][3] també s'anomenen:
- Cola òssia
- Cola de peix
- Cola de tegument
- Cola de peülla
- Cola d'albúmina
- Cola de caseïna
- Cola de carn (unió culinària)
- Bàlsam del Canadà (resina natural)
- Resina de pi (resina natural)
- Coccoina
- Goma aràbiga (resina natural)
- Goma de segell postal
- Làtex (cautxú natural)
- Pasta d'enquadernar (una cola a base de midó)
- Metilcel·lulosa
- Mucílag
- Resina de resorcinol
- Midó
- Resina d'urea-formaldehid
Coles tipus dissolvent
[modifica]- Cola de poliestirè/butanona (el dissolvent pot unir gairebé soldant els materials)[5]
- Diclorometà
Coles sintètiques
[modifica]- Acrilonitril
- Cianoacrilat ("Superglue", "Krazy Glue")
- Cola acrílica
- Cola de resorcinol
- Resina epoxi
- Massilla epoxi
- Acetat d'etilè-vinil (cola termofusible)
- Resina de fenol formaldehid
- Poliamida
- Resines de polièster
- Polietilè (cola termofusible)
- Polipropilè
- Polisulfurs
- Poliuretà (utilitzat en fusteria i enquadernació de llibres, per exemple la Gorilla Glue)
- Acetat de polivinil (PVA) Inclou cola blanca (per exemple, Elmer's Glue) i cola groga de fuster (resina alifàtica) (les marques inclouen Titebond i Lepage)
- Alcohol polivinílic
- Clorur de polivinil (PVC)
- Emulsió de clorur de polivinil (PVCE): emulsió miscible amb aigua que polimeritza a mesura que es va curant
- Polivinilpirrolidona (component de les barres d'adhesiu)
- Cola de cautxú
- Silicones
- Polímers modificats amb silil
- Copolímer d'estirè acrílic -p.e. "No More Nails"
Referències
[modifica]- ↑ Kinloch. Chapman and Hall. Adhesió i adhesius: ciència i tecnologia. Reimpressió., 1987, p. 1. ISBN 0-412-27440-X.
- ↑ Pike, Roscoe. «adhesiu». Encyclopædia Britannica Online. Encyclopædia Britannica Inc.. [Consulta: 9 abril 2013].
- ↑ Mittal i Pizzi, 2003, p. 3.
- ↑ CCMR – Ask A Scientist! Arxivat 2011-09-28 a Wayback Machine.
- ↑ Kinloch, 1987, p. 2.
- ↑ Van der Waals, J.D «Over de Continuiteit van den Gas- en Vloeistoftoestand». Tesi doctoral Universitat de Leiden, 1873. Arxivat de l'original el 2011-12-02 [Consulta: 11 octubre 2020].
- ↑ «Ny Teknik: Sverige fastnade tack vare åsnan». Arxivat de l'original el 2011-07-23. [Consulta: 11 octubre 2020].
Bibliografia
[modifica]- Ebnesajjad, Sina (2010). "History of Adhesives". Handbook of Adhesives and Surface Preparation:Technology, Applications and Manufacturing. Amsterdam: Elsevier. ISBN 9781437744613.
- Kinloch, Anthony J. (1987). Adhesion and Adhesives: Science and Technology. London: Chapman and Hall. ISBN 041227440X
- Lau, John H.; Wong, C. P.; Lee, Ning-Cheng [et al.].. Electronics Manufacturing: With Lead-free, Halogen-free, and Conductive-adhesive Materials. McGraw-Hill Professional, 2002. ISBN 978-0-07-138624-1.
- Mittal, K.L., A. Pizzi (2003). Handbook of Adhesive Technology. New York: Marcel Dekker. ISBN 0824709861
- Todd, Robert H.; Allen, Dell K.; Alting, Leo. Manufacturing Processes Reference Guide. Industrial Press Inc, 1994. ISBN 0-8311-3049-0.