En aquesta llista de roques sedimentàries s'enumeren alfabèticament un total de 109 roques sedimentàries, entre les quals n'hi ha tant de detrítiques com de químiques, orgàniques, carbonàtiques o combustibles com ara el carbó. També hi consten alguns sediments formadors de roques sedimentàries, com ara les graves o els llims. A cada nom de roca s'afegeix una descripció sintètica, així com una imatge, diagrames (en alguns casos) i els minerals que la formen.
Per a fer la llista de roques s'han agafat les diferents llistes relacionades amb les roques sedimentàries de Mindat i s'han filtrat les roques llistades allà tenint en compte la presència de les diferents roques en classificacions genèriques o concretes i en la seva acceptació en la classificació de les roques sedimentàries. El filtre s'ha dut a terme a partir de les roques que apareixien en les principals classificacions de roques sedimentàries: la classificació d'Udden-Wentworth per a roques i sediments detrítics; la classificació de Dunham per a roques carbonatades; les roques que apareixen en els diagrames de Folk i Pettijohn per a roques detrítiques; i la classificació dels wackes i les evaporites, entre d'altres. També s'inclouen alguns termes històrics per a anomenar certes roques, així com els principals termes emprats en estratigrafia per a anomenar roques. S'hi poden trobar també les roques piroclàstiques, ja que aquestes es poden classificar tant com a roques volcàniques (es formen per un refredament ràpid de fragments de lava expulsats en ambients volcànics) o com a roques sedimentàries (es dipositen per gravetat i posteriorment es consoliden).[1]
Els diagrames utilitzats són bàsicament la classificació de les roques piroclàstiques (blau cel), el diagrama de Pettijohn et al., 1997 (en verd) i el diagrama dels wackes (també de Pettijohn, en taronja); vegeu-ne alguns exemples:
«Aglomerat» és el terme utilitzat per a descriure les roques piroclàstiques on més del 75% de material piroclàstic supera els 64 mm de diàmetre i d'aquests, el 50% és arrodonit.[2]
Una arenita on, com a mínim el 25% del material intersticial són fragments de roca i aquests fragments són més abundants que el feldespat; la resta és quars.[7]
Una arenita on entre el 5 i el 25% del material intersticial són fragments de roca, i aquests són més abundant que els feldespats; la resta és quars.[8]
L'atzabeja (de l'àrabaz-zabäga) és una varietat de lignit de color negre, llustrós, molt compacte. S'empra com a gemma. Es va originar a partir de la fusta de les araucariàcies enterrada i sotmesa altes pressions. Degut al seu origen orgànic és considerat un mineraloide.
El terme «bretxa piroclàstica» es refereix a aquelles roques piroclàstiques en les quals més del 75% de fragments piroclàstics superen els 64 mm de diàmetre i com a mínim el 50% són angulars.[15]
Les calcarenites són roques calcàries compostes per més d'un 50% de sorra detrítica (transportada) de mides entre 0,0625 i 2 mm de diàmetre) i grans de carbonat. Aquests grans són de coralls, conquilles, ooides, intraclasts, fragments de roca carbonàtica o combinacions d'aquests.[17]
Roca rica en matèria orgànica amb com a mínim un 50% de cendra o més del 50% de matèria orgànica. Generalment es forma a partir de les restes de plantes.[19]
Les carnioles, també anomenades dolomies cavernoses, són roques carbonàtiques, generalment dolomies o calcàries dolomítiques cel·lulars o cavernoses. Presenten les cavitats plenes de materials tous o solubles de fàcil despreniment. Les carnioles corresponen a l'estructura d'una bretxaanhidrítica, cimentada per diferents carbonats.[27]
Chert és la denominació anglesa amb què es designa una concreció, de tons generalment clars, en les roques sedimentàries parcialment silicificades i dins de masses calcàries que contenen una mescla de calcedònia i calcita.
Roca sedimentaria composta d'agregats no consolidats, pobrament cimentats, de conquilles, esquelets de coralls i fragments d'aquests, que han estat fracturats mecànicament per processos naturals (onades, tempestes…).
Roca sedimentària carbonàtica on els minerals dominants són la dolomita o l'ankerita.[35] Segons la seva composició pot ser classificada com a dolomia d'oncoids, peloids, pisoides… Segons la seva estructura i textura pot classificar-se en wackestone dolomític, mudstone, grainstone…
Les evaporites són roques sedimentàries que contenen sals no carbonatades.[40] Les evaporites es formen per la precipitació de sals a conseqüència de l'evaporació.[41]
Calcària constituïda per elements al·lòctons calcaris de mida superior als 2 mm i caracteritzada per una estructura de suport de fang calcari. És un paraconglomerat calcari.[12]
Les formacions de ferro bandat (també BIF de l'anglèsBanded Iron Formations) són roques riques en ferro d'edat precàmbrica (gairebé sempre). S'associen predominantment al gran event d'oxigenació (GOE). Consisteixen en capes fines de pocs mm a pocs cm de gruix. Estan compostes per magnetita i hematites alternades amb shales i cherts pobres en ferro.[42]
Les fosforites són sediments rics en fosfatslitificats.[43] Segons els seus components, es poden classificar en fosforites de microoncoids, de peloids, de pisoides, d'oncòlits...
Són wackes generalment paleozoics que consisteixen en grans de quars, feldespat i altres fragments lítics mal ordenats en una matriu d'argila compacta. Es dipositen en esllavissades submarines o a conseqüència de forts corrents.[48]
L'hulla és un carbó amb una riquesa entre el 75% i el 90% i un contingut en volàtils que oscil·la entre el 14% i el 46%. és de millor qualitat que el lignit però de pitjor qualitat que l'antracita.[20]
Els ironstones són sediments rics en ferro litificats. També poden ser creats per reemplaçament químic. Segons la seva constitució poden anomenar-se ironstone de pelisoides, peloids, oncòlits, ooides... També mudstone fèrric, packstone, wackestone... El terme «ironstone» comprèn les BIF.[53]
El jaspi és un agregat de quars microgranular i/o calcedònia i altres minerals. És una varietat de sílice impura i opaca. Sovint presenta colors vermells, grocs, marrons o verds.[54][55]
«Lapil·li-cendra» és el terme utilitzat per a les tefres en les quals entre un 25 i un 75% dels fragments piroclàstics són lapil·li (entre 64 i 2 mm).[58]
Lapil·li-tuf o tuf lapíl·lic és la denominació que reben les roques piroclàstiques amb entre un 25 i un 75% de fragments piroclàstics classificats com a lapil·li (entre 64 i 2 mm).[60]
Subsòl altament meteoritzat i generalment endurit. Habitualment presenta color vermell per la presència d'òxids i hidròxids de ferro. Sol desenvolupar-se en regions tropicals i climes càlids.[61]
El lignit és una varietat del carbó de qualitat intermèdia entre el carbó de torba i el bituminós. Normalment té un color negre i una estructura fibrosa o llenyosa. Té una capacitat calorífica inferior (17200 KJ/kg) a la del carbó comú a causa del contingut en aigua (43,4%) i baix en carboni (37,8%). L'alt contingut de la matèria volàtil (18,8%) provoca la desintegració del lignit exposat a l'aire. El lignit és torba que ha estat comprimida sota terra. La pressió ha expulsat la major part de l'aigua. Encara es poden observar algunes restes vegetals.
Roca composta de cristalls carbonatats escarpats obliterants, típicament en mosaics tipus blocky, amb una mida de cristalls dintre del rang 4-32μm.[70]
El mudstone o fangolita és una roca sedimentària clàstica fangosa. Aquest terme pot anar acompanyat de la composició de la roca: mudstone calcàri, dolomític...
Els olistostromes són dipòsits sedimentaris compostos per masses caòtiques i heterogènies de blocs i fang, coneguts com a olistòlits. El cos format és semifluid i es diposita per gravetat submarina.[71]
Un oòlit, literalment «ou de pedra» és una roca sedimentària formada a partir de grans esfèrics d'ooides compostos per capes concèntriques. El nom deriva del grecòoion que significa ou. Estrictament, els oòlits consten d'ooides de diàmetre 0,25–2 mm.[72]
Les ortoquarsites són gresosquarsítics endurits compostos essencialment per quars (amb chert o sense). No presenten matriu de gra fi o en presenten poca.[74]
Les pedres argiloses (en anglès claystone) són roques sedimentàriesclàstiques que estan compostes principalment per partícules de la mida de l'argila (de menys d'1/256 mil·límetres de diàmetre).[77] Segons la seva composició mineralògica poden anomenar-se pedra argilosa de caolinita, esmectita, montmoril·lonita…
«Peperita» és el terme genèric que s'aplica a les roques formades per la fracturació in situ d'un magma que intrueix i es barreja amb sediments humits no consolidats. La roca pot presentar clasts volcànics tot formant textura jigsaw.
Roca, subesfèrica, d'estructura interna laminada concèntrica al voltant d'un nucli preexistent de carbonat càlcic (de vegades d'òxids de ferro), de mida més gran que un oòlit (> 2 mm), com la d'un pèsol.[78]
Roca argilosa semivitrificada semblant al jaspi, composta de mullita i altres silicats, així com òxids d'alta temperatura. Es forma degut a les altes temperatures al per exemple cremar carbó, o als focs de mina.[79]
Les roques carbonatades són roques sedimentàries on el carbonat conforma més del 50% del sediment que les constitueix. Perquè una roca pugui ser classificada com roca carbonàtica sedimentaria, com a mínim un 50% del carbonat no ha d'incloure el ciment carbonatat secundari.[85]
Les roques sedimentàries hibrides són roques sedimentàries amb tres o més components, cadascun dels quals forma més d'un 5% i menys d'un 50% del total.[87]
«Shale» és el terme, en anglès, per una roca sedimentària clàstica de gra fi composta per fang que és una mescla de minerals argilosos i petits fragments d'altres minerals amb partícules de la mida del llim, especialment quars i calcita. És la roca sedimentària més comuna al món.[89]
El sílex és una forma sedimentària criptocristal·lina del quars, també anomenada pedrenyal en la seva varietat nodular de color negre. És formada principalment per diòxid de silici (SiO₂). És una roca de gran duresa (7 en l'escala de Mohs).
Roca sedimentaria que consisteix en mases consolidades de blocs no aclimatats (grossos, angulars, despresos...) i de tills glacials (roques sense classificar i no estratificades dipositades per gel glacial).[93]
Wacke on, com a mínim, el 5% de material intersticial és feldespat; i aquest és més abundant que els fragments de roca; la resta de material és quars.[100]
Wacke on, com a mínim, el 5% de material intersticial són fragments de roca; i aquests són més abundants que els feldespats; la resta de material és quars.[101]
Diagrama de les roques piroclàstiques
Diagrama de Pettijohn et al., 1997
Diagrama de classificació dels wackes
_and_quartz_(gray)_grains.jpg)
.jpg)
_Monterey_Formation_at_a_diatomite_quarry_just_south_of_Lompoc.jpg)
.jpg)
_2_F.JPG)
_object_of_unknown_date._(FindID_72317).jpg)
_(16769139434).jpg)
.JPG)
