Lluís Bru i Jardí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 maig 1894  Tivissa (Ribera d'Ebre) |
| Mort | 9 maig 1945 (50 anys) Santiago de Xile |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític |
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya |
| Família | |
| Fills | Roser Bru Llop |
| Germans | Josep Bru i Jardí |
Lluís Bru i Jardí (Tivissa, 18 de maig de 1894 - Santiago de Xile, 9 de maig de 1945) fou un mestre i polític català. Treballà com a mestre a l'Armentera i va fer el servei militar a Figueres. El 1917 canvià de professió per treballar en el bufet d'un notari i el 1920 es casà amb l'artista plàstica Josepa Llop.[1][2]
Biografia
[modifica]El 1918 fou un dels fundadors de la Joventut Nacionalista La Falç, de la que en fou president fins al 1923, i col·laborà assíduament al seu diari Esquerra, raó per la qual el 1922 fou processat per un delicte de lesa patria.[1] Per evitar l'empresonament marxarà a París el juliol de 1923. Hi romandrà treballant a la casa Chez Baron fins al 1929, gairebé fins al final de la Dictadura de Primo de Rivera.[1] Quan tornà participà en la Conferència d'Esquerres Catalanes de març de 1931, mercè la qual La Falç es va integrar a Esquerra Republicana de Catalunya.[1] El febrer de 1932 participà en el Primer Congrés Nacional ordinari del partit i fou escollit membre del Comitè Executiu. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 fou elegit diputat per la comarca d'Osona.[1][2]
Fou membre de la Comissió d'Agricultura del Parlament de Catalunya i participarà activament en la redacció del projecte de la Llei de Contractes de Conreu.[1] Fou detingut arran dels fets del sis d'octubre de 1934 i empresonat al vaixell Uruguai.[1] Fou alliberat sota fermança poc abans de les eleccions generals espanyoles de 1936, i arran la victòria del Front Popular fou amnistiat definitivament.[1][2]
Quan esclatà la guerra civil espanyola fou nomenat vicepresident del Consell d'Economia, i l'abril de 1937 fou delegat del govern a Puigcerdà. El 1939 es va exiliar a Montpeller, des d'on es va embarcar al Winnipeg i marxà a Santiago de Xile el 3 de setembre de 1939, on treballarà al Teatro Capitol i després a Establecimientos Oriente.[1][2]
Fou nomenat delegat de la Generalitat de Catalunya a Xile i hi presidí el Front Nacional Català de Lluita i l'Agrupació Democràtica Catalana, alhora que col·laborà a les publicacions Democràcia i Catalunya i L'Emigrant. També participà en les emissions de ràdio Catalunya al Servei de la Democràcia.[1][2] És pare de la pintora Roser Bru i germà del periodista i polític carlí Josep Bru i Jardí.[2]