Vés al contingut

Lluís Esteva i Cruañas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLluís Esteva i Cruañas
Biografia
Naixement25 gener 1906 Modifica el valor a Wikidata
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 setembre 1994 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
President de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà
1981 – 1994 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, museòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsLluís Pericot i Garcia Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJoan Badia i Homs Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeElena Massaguer i Barnier Modifica el valor a Wikidata

Lluís Esteva i Cruañas (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà 1906 - 1994) fou un mestre i historiador català, especialitzat en prehistòria de Catalunya. Es donà a conèixer amb els seus estudis de prehistòria del Baix Empordà i el litoral de la Selva, amb una especial dedicació als monuments megalítics, que va estudiar amb el guiatge de Lluís Pericot i Garcia. El 1953 es va adherir a la Conferència Nacional Catalana de Mèxic.[1]

Plaça Lluís Esteva a Begur

Del 1955 al 1966 fou conservador, i del 1974 al 1988 director, del Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Entre 1974 i 1985, encarregat de l'arxiu municipal.[2] El 1981 fou cofundador i primer president de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà, funció que va omplir fins a pocs mesos abans de la seva mort el 1994.[3]

El 1995, l'ajuntament de Begur, on va ser mestre als anys 1930-40 li va atorgar el títol honorífic de fill adoptiu.[4]

Obres destacades

Per una bibliografia completa vegeu: «Bibliografia cronològica de Lluís Esteva i Cruañas»[5]

  • Prehistoria de la comarca guixolense (1957-58)[6]
  • Sepulcros megalíticos de las Gabarras (1964-70), 3 volums.[7]

Referències

[modifica]
  1. «Lluís Esteva i Cruañas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Esteva, Elena ««Lluís Esteva i Cruañas: dades per a una biografia»». Estudis del Baix Empordà, XIV, 1995, p. 8-10.
  3. Vivo Llorca, Jordi «Lluís Esteva, mestre, historiador i arqueòleg». L'Arjau, revista cultural. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, 75, 12-2015, pàg. 21.
  4. Costa, Lluís «Lluís Esteva, fill adoptiu de Begur». Revista de Girona, 170, 1995, pàg. 16–17. ISSN: 2339-8868.
  5. Pallí & Esteva, 1995, p. 19-35.
  6. Esteva i Cruañas, Lluís «Prehistoria de la comarca guixolense» (en castellà). Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 12, 1958, pàg. 173–244. ISSN: 2339-9937.
  7. «Sepulcros megalíticos de la Gabarras. Noticias complementarias». Cypsela, 2, 1978, pàg. 55-89.

Bibliografia

[modifica]