Begur

Begur
	Begur (eu); Begur (ca)
	Bandera
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 57′ 15″ N, 3° 12′ 32″ E / 41.9542°N,3.2088°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Baix Empordà
Capital	Begur
Conté la subdivisió	Aiguablava ; Aiguafreda ; Esclanyà ; Fornells ; Sa Riera ; Sa Tuna
Població humana
Població	4.216 (2023) (203,67 hab./km²)
Llars	45 (1553)
Gentilici	begurenc, begurenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat de Municipis Comunitat Turística de la Costa Brava
Superfície	20,7 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	200 m
Limita amb	Pals ; Palafrugell ; Regencós
Creació	segle VI aC
Identificador descriptiu
Codi postal	17255 i 17213
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17013
Codi IDESCAT	170139
Lloc web	begur.cat

Begur [bəgú] és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà i un centre turístic important de la Costa Brava. Limita al sud amb Palafrugell, al sud-oest amb Regencós, i a l'oest i al nord amb Pals.^[1]

També escrit com Bagur a partir del segle xiv,^[1] per la variació en la transcripció de la vocal neutra, està documentat a l'edat mitjana com Begurio, probablement el nom llatinitzat d'un cèltic Becuro.^[2]

Geografia

Llista de topònims de Begur (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El municipi, de 21 km², és molt accidentat: la pràctica totalitat del terme és ocupada per un conjunt de turons anomenats en conjunt el massís de Begur, amb el cim de son Ric a 323 m.s.n.m.^[1] Està vertebrat al voltant del castell de Begur, amb la vila al seu migdia (200 m.s.n.m),^[1] tots dos situats a dalt d'un turó just al nord de son Ric, a 2,3 km del cap de Begur (antigament d'Aiguafreda) a l'est i 2,7 km del cap de sa Sal al nord-est. La vila és el centre administratiu del terme i concentra 2.724 dels 4.258 begurencs censats (2009).^[1]

Al vessant nord-oest del turó de la vila, hi ha una pedrera encara en actiu i una duna interior anomenada sorres de Begur,^[1] que s'estén fins al mas fortificat de ses Garrites, a prop dels masos de Pals, on comença la plana empordanesa, una plana al·luvial creada pel delta del riu Ter. Al nord-est del turó, la vall de sa Riera separa els caps de la costa de l'interior, desembocant en la platja de sa Riera,^[1] la més gran i turística del municipi, que es troba flanquejada al nord per la cala de l'Illa Roja i la platja del Racó, fitant amb la platja de Pals. Tot just al sud-est de sa Riera arrenca la reserva marítima de ses Negres, una abrupta costa rocosa que culmina al sud amb el cap de sa Sal.^[1] Des d'aquí, i al llarg de la costa, una sèrie de cales —producte de petits torrents que naixen al massís— permeten l'existència de petits nuclis de població que d'antuvi es dedicaven a la pesca i avui dia, al turisme,^[1] sovint amb un creixement urbà residencial significant als últims decennis: Aiguafreda, Sa Tuna, Platja Fonda, Fornells i Aiguablava. En aquesta última es troba el parador de turisme d'Aiguablava; mentre que al nord hi ha l'hotel de Cap sa Sal al cap homònim.^[1]

Al sud-oest del turó, allà on comença la plana entre el massís de Begur i el massís de les Gavarres i en proximitat amb el nucli urbà de Palafrugell, hi ha el petit poble d'Esclanyà —808 habitants (2005),^[1] dividits entre el seu nucli antic romànic i una urbanització al sud. Entre Esclanyà i la vila de Begur, hi ha una urbanització anomenada Residencial de Begur, que s'estén entre les rieres de Saltsesaigües i de l'Esclanyà. D'altres urbanitzacions es troben per tota la costa i algunes valls i tossals interiors,^[1] formant entre la vila i Fornells un únic continu urbà. El municipi compta amb molts hotels i un càmping.

Fora dels nuclis urbans del municipi, la quasi totalitat del massís és coberta d'un bosc d'alzina i d'algunes plantacions de pins.^[1] Tot i que històricament és important, la indústria surera és avui dia poc significant.^[1] L'activitat ramadera i hortícola hi és, també, molt minoritària.^[1] Pel que fa al pla d'Esclanyà, on es troba el disseminat del Brugar,^[1] arraconat entre els termes de Palafrugell i Regencós, es reparteix entre un polígon industrial i camps de conreus de cereals.

Història

L'origen de Begur es remunta a un assentament iber situat on actualment es troba el castell i que data del segle vi aC.^[3] La primera referència documentada al lloc, si bé sense anomenar-se encara Begur, data de l'any 889 i és la concessió d'una possessió, que corresponia a una part del terme, al monestir de Sant Pau de Fontclara, feta pel rei franc Odó.^[1]

El nom de Begur apareix per primer cop als inicis del segle xi, referit al castell.^[1] Des del segle xiv, el lloc obtingué una certa importància (180 habitants), i a mitjan segle xv esdevingué "carrer" de Barcelona.^[1] El castell fou destruït l'any 1467, durant la guerra civil catalana, però posteriorment fou reconstruït.^[1] Fou enderrocat novament el 1810, quan va ser ocupat per tropes britàniques durant la Guerra del Francès. Ha estat en ruïnes des d'aleshores.^[1]

El patrimoni arquitectònic i urbanístic de Begur testimonia els aspectes més importants de la seva història moderna. Les torres de defensa alerten del perill de la pirateria en els segles XVI i XVII. Els carrers de la Vera i de Sant Antoni estan vinculats a l'activitat corallera en els segles XVIII i XIX. Les cases de Pere Cortada Sabater, Pere Roger, Can Pi, Can Petu, Can Sora, etc., el Casino Cultural i l'Ajuntament, mostren el passat indià.^[4] L'Hotel Cap Sa Sal amb els jardins de Rubió i Tudurí (1963) i les cases d'estiueig de l'alta burgesis, com la casa Cantarell de Josep Pratmarsó (1963) i casa Cruylles d'Antoni Bonet Castellana (1968) expliquen el seu esdevenir turístic.

Economia

L'economia de Begur es basava tradicionalment en el conreu de cereals i olives i en la vinya.^[1] Tot i així, la fil·loxera posà fi a l'activitat vinícola a mitjan segle xix.^[1] Una altra activitat important era aquella lligada al corall, però a partir del segle xix perdé lloc davant de l'aprofitament del suro, que arribà a la màxima esplendor el 1880, amb 400 treballadors i 25 factories.^[1] Al llarg del segle xx, i especialment a partir de 1950, totes aquestes activitats han cedit protagonisme al turisme; i en alguns casos han desaparegut del tot.^[1] La pesca ha estat una activitat practicada des de temps remots pels begurencs, si bé mai d'una forma important.^[1]

Monuments

A banda del castell de Begur, també són d'interès monumental les diverses torres de defensa situades dins del nucli vell. Aquestes torres es van aixecar durant els segles xvi i xvii, per protegir-se de la pirateria barbaresca.^[5] Encara se’n conserven quatre: la torre de Can Marquès, la de Sant Ramon (o d'en Caixa), la d'Hermanac de Can Pi, i la de Pella i Forgas.^[5]

Cal destacar, també, l'església gòtica de Sant Pere i edificis històrics com el Casino Cultural o les Escoles Velles.^[5] A Esclanyà destaquen el castell, del segle xiv, del qual queda només una torre, i l'església de Sant Esteve.^[5]

La Casa del Doctor Miret, la Casa Añó, Can Rogera i la Capella de Sant Ramon^[6] són edificis del municipi inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

També és significatiu el nombre de construccions modernistes que hi van aixecar, a la darreria del segle xix i a principis del XXI, els anomenats indians, begurencs que van travessar l'oceà Atlàntic per anar a fer fortuna al continent americà, sobretot a Cuba.^[5] Anualment, des del 2004, a principi de setembre, se celebra la Fira d'Indians, que cada any té un tema central diferent a partir del qual es fan les activitats a l'aire lliure, sempre amb l'objectiu principal de recordar el passat indià o cubà de Begur.^[7]

Finalment, els nuclis costaners, especialment el de Sa Tuna, conserven cases, escars i altres edificis relacionats amb la vida tradicional dels pescadors que hi habitaven entre el segle xviii i el segle xx.^[1]

Demografia

Entitat de població	Habitants (2023)
Begur	2.815
Esclanyà	980
Fornells	166
Sa Riera	128
Sa Tuna	118
el Racó	78
Aiguablava	50
Aiguafreda	40
Font: Idescat

Evolució demogràfica
1497	1515	1553	1787	1887	1900	1920	1950	1970	2010	2023
64	48	45	1.911	1.761	1.908	1.796	1.005	2.234	4.209	4.216

1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació · Històric complet de dades de població)

A l'estiu la població supera els 40.000 habitants i multiplica per 10 la població que hi ha a l'hivern.

Fills i filles il·lustres

Sebastià Pi i Pi (1847 - 1914): mestre d'obres i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
Josep Elies i Bosquets (segle xix): advocat, va participar en la guerra del Francès i va ser síndic de Barcelona (1821-1823).
Josep Pella i Forgas (1852 - 1918): fou un historiador, jurista i polític català.
Lluís Puig i Ferriol (1932 -): és un jurista català.
"Xico Florian", Francesc Pi i Amat (1922 - 2009): pescador de la cala de Sa Riera.

Hi visqueren i en foren sebollits al cementiri: Carmen Amaya, ballarina de flamenc (després, les restes foren portades a Santander, al panteó del seu marit), i el prehistoriador i arqueòleg Lluís Pericot i Garcia.