Vés al contingut

Lluís Galera Isern

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLluís Galera Isern
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juliol 1912 Modifica el valor a Wikidata
el Masnou (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort1999 Modifica el valor a Wikidata (86/87 anys)
Activitat
Ocupacióhistoriador, arqueòleg Modifica el valor a Wikidata

Lluís Galera Isern (el Masnou, Maresme, 12 de juliol de 1912 - 1999)[1] fou un historiador i arqueòleg autodidacta català, fundador i primer director del Museu Municipal de Nàutica del Masnou.[2]

Fill de Ramon Galera i Planas, empresari de Barcelona, i de Dolors Isern i Isern, de cal Titit, i membre d'una familia nombrosa, ja que eren nou germans.[3][4] D'ofici representant comercial, es dedicà a l'arqueologia i la història.[2] Va dirigir les excavacions arqueòlogiques que es van dur a terme al Masnou, Teià i Alella durant el Franquisme. A partir de l'any 1958 va codirigir les excavacions a la vila de Cal Ros de les Cabres amb Josep de Calassanç Serra i Ràfols. L'any 1966 va descobrir el jaciment del Veral de Vallmora, a Teià, que actualment forma part del Parc Arqueològic Cella Vinaria de Teià. També va participar a les excavacions per la construcció de l'autopista Barcelona-Mataró.[5]

Va escriure diversos articles de divulgació històrica i sobre les seves troballes a publicacions com els programes de festa major del Masnou o a la revista Puig Castellar. També va escriure el llibre Notes històriques de la parroquia de Sant Feliu d'Alella (1959), en coautoria amb Salvador Artés i Llovet.

Referències

[modifica]
  1. Fàbregas i Cardona, Francesc. La Calàndria, 100 anys d'història al Masnou (1906-2006). El Masnou: Fundació La Calàndria, 2006, p. 296. 
  2. 2,0 2,1 Muray, Joan «La colla d'en Ballester». Gent del Masnou, número 351, 3-2017.
  3. «Esquela de Don Ramón Galera y Planas». La Vanguardia, 24-02-1915, p. 3 [Consulta: 3 juny 2020].
  4. Muray, Joan «El burret de Can Galera». Gent del Masnou, 386, 6-2020, pàg. 15-17 [Consulta: 3 juny 2020].
  5. Toran, Rosa. Història Contemporània del Masnou. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2017, p. 682-684.