Lluís Jesús de Borbó
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 17 gener 1864  Madrid | ||
| Mort | 24 gener 1889 (25 anys) Alger (Algèria) | ||
| Altres | |||
| Títol | Ducat d'Ansola | ||
| Família | Casa de Borbó a Espanya | ||
| Cònjuge | Ana Germana Bernaldo de Quirós (1886–1889) | ||
| Fills | Luis de Borbón y Bernaldo de Quirós, Manfredo de Borbón y Bernaldo de Quirós | ||
| Pares | Sebastià de Borbó i de Bragança i Maria Cristina de Borbó i Borbó-Dues Sicílies | ||
| Germans | Francesc Maria de Borbó Pere d'Alcàntara de Borbó Alfons de Borbó | ||
.jpg)
Lluís Jesús de Borbó i de Borbó (Madrid, 17 de gener de 1864 - Alger, 24 de gener de 1889) va ser un noble espanyol, membre de la família reial espanyola, creat duc d'Ansola el 1886, amb el rang de Gran d'Espanya.
Biografia
[modifica]Va néixer a Madrid el 17 de gener de 1864, tercer fill de la infanta Maria Cristina de Borbó i de l'infant Sebastià de Borbó,[1] en el si de la família reial espanyola, però sense el rang d'infant. Quan tenia 4 anys, amb l'esclat de la revolució de 1868, ell i la seva família van anar a l'exili, instal·lant-se a Biarritz fins a 1875, quan van tornar amb la restauració del seu cosí, el rei Alfons XII.[2]
A causa de la mort del seu pare a Biarritz uns mesos abans de tornar a Espanya, Lluís Jesús i els seus germans van quedar sota custòdia del rei Alfons,[2] adduint-se com a raó les limitacions intel·lectuals de la seva mare,[3] que va enviar-los a estudiar al Theresianum de Viena,[2] Més tard, va ser alferes d'hússars de Pavia i el 30 de maig de 1886 se li va concedir per Reial Decret el ducat d'Ansola, amb Grandesa d'Espanya.[4] L'endemà es va casar a Madrid amb Ana Germana Bernaldo de Quirós y Muñoz, filla dels marquesos de Campo Sagrado, dama de la reina i de l'Orde de la Reina Maria Lluïsa, a més de ser neta de Maria Cristina de Borbó i del seu segon espòs, Fernando Muñoz.[5][4]
El matrimoni va instal·lar-se a París, però a causa de la salut delicada de Lluís Jesús es van traslladar ben aviat a Alger per prescripció mèdica.[2] Tanmateix, el duc va morir en aquesta darrera ciutat el 24 de gener de 1889. Va succeir-lo en el títol el seu fill Luis Alfonso de Borbón y Bernaldo de Quirós.[6] Poc dies després de la seva mort va néixer un segon fill,[2] Manfredo, que va ser duc d'Hernani.[5] Les seves restes van ser enterrades a la capella del palau dels comtes de Guendulain, a Toledo.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Guía oficial de España (en castellà). Madrid: Imprenta Nacional, 1877, p. 38.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Mateos Sáinz de Medrano, Ricardo. «Luis Jesús de Borbón y Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 20 gener 2022].
- ↑ Mateos Sáinz de Medrano, Ricardo. «María Cristina Isabel de Borbón y Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 9 juny 2021].
- ↑ 4,0 4,1 Atienza, Julio de «Grandezas y títulos del reino concedidos, rehabilitados y autorizados por S. M. el rey don Alfonso XIII (1886-1931)». Hidalguía, núm. 33, 1959, pàg. 178.
- ↑ 5,0 5,1 Español Bouche, Luis. Nuevos y viejos problemas en la sucesión de la corona española (en castellà). Madrid: Hidalguía, 1999, p. 70.
- ↑