Lluís Muntadas i Rovira
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1865 Barcelona |
| Mort | 11 agost 1911 (45/46 anys) |
| President de Foment del Treball Nacional | |
| 1907 – 1911 – Lluís Sedó i Guichard → | |
| Activitat | |
| Ocupació | enginyer |
| Família | |
| Fills | Maria Muntadas i Pujol |
| Pare | Josep Antoni Muntadas i Campeny |
| Germans | Manuel Muntadas i Rovira Maties Muntadas i Rovira |
| Premis | |
Lluís Muntadas i Rovira (Barcelona, 1865 - 1911),[1] fou un enginyer i industrial català, impulsor i pioner de la indústria i els productes elèctrics, fundador de les empreses La Industria Eléctrica i Lámparas Z. Conjuntament amb el doctor Salvador Andreu, van ser els promotors i constructors del funicular del Tibidabo.[2]
Era fill de Josep Antoni Muntadas i Campeny, fundador juntament amb els seus germans de l'empresa La España Industrial.
El 1901 va encarregar a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch la construcció de la casa Muntadas, una vil·la residencial senyorial, a l'avinguda del Tibidabo.[2]
Allunyant-se de la tradició tèxtil familiar, fou un dels principals introductors a l'estat espanyol de les indústries elèctriques. En tal sentit, l'any 1897 fundà Barcelona la companyia La Industria Eléctrica, d'equipament elèctric,[3] que l'any 1910 es va unir a Siemens, creant-se la societat Siemens Schuckert Industria Eléctrica SA.[4][5] Poc després, el 1908, fundà l'empresa Lámparas Z destinada inicialment a la fabricació de llums o bombetes incandescents, i posteriorment a altres productes d'il·luminació (llums fluorescents) i aparells elèctrics d'ús domèstic, posteriorment associada i finalment absorbida per l'empresa Philips.[6] A la seva mort, el succeí al capdavant de l'empresa (Lámparas Z) el seu gendre Juli Caparà.[7]
Fou president del Foment del Treball Nacional de 1907 a 1911.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Foment del Treball Nacional. Galeria de Presidents». Arxivat de l'original el 22 de desembre 2015. [Consulta: 18 desembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 de Oleza i Roncal, Jaume. Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. Passejades pel patrimoni arquitectònic. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2023, p. 23. ISBN 978-84-09-55644-1.
- ↑ Rico, César. «El comienzo de la industria de las telecomunicaciones en españa (Capítulo 16)». A: Crónicas y testimonios de las telecomunicacions españolas (pdf) (en castellà). Tomo 2. Madrid: Colegio oficial de ingenieros de telecomunicación, 2006, pàg. 497. ISBN 8493504904. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- ↑ Rico, César. «El comienzo de la industria de las telecomunicaciones en españa (Capítulo 16)». A: Crónicas y testimonios de las telecomunicacions españolas (pdf) (en castellà). Tomo 2. Madrid: Colegio oficial de ingenieros de telecomunicación, 2006, pàg. 499. ISBN 8493504904. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
- ↑ La Vanguardia, 26/09/2010, Siemens, cien años catalanes[Enllaç no actiu]
- ↑ «Philips en España. Historia». Web corporativa Philips. [Consulta: 14 desembre 2015].
- ↑ Segura Soriano, Isabel. «Lámparas Z. De fàbrica a motor de veïnatge». A: La modernitat a la Barcelona dels cinquanta. Ajuntament de Barcelona, 2010, pàg. 164. ISBN 97884 98502152.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Manuel Marqués i Puig |
President de Foment del Treball Nacional 1907-1911 |
Succeït per: Lluís Sedó i Guichard |