Lluís d'Aragó
| |||
| Nom original | (it) Luigi d'Aragona  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 6 octubre 1474 Nàpols (Itàlia) | ||
| Mort | 21 gener 1518 (43 anys) Roma | ||
| Administrador apostòlic | |||
| 17 juny 1517 – 21 gener 1519 Diòcesi: bisbat de Nardò | |||
| Administrador apostòlic | |||
| 18 maig 1517 – 17 maig 1518 Diòcesi: bisbat d'Alessano | |||
| Administrador apostòlic | |||
| 22 març 1513 – 5 maig 1514 Diòcesi: bisbat de Cava de' Tirreni | |||
| Administrador apostòlic | |||
| 6 juny 1511 – 17 desembre 1516 Diòcesi: bisbat de Lleó | |||
| Administrador apostòlic | |||
| 10 febrer 1511 – 6 juny 1511 Diòcesi: bisbat de Cadis | |||
.svg){kind=small} Cardenal diaca Santa Maria in Aquiro | |||
| 26 setembre 1508 – 25 maig 1517 ← Giovanni Colonna – Guillaume III de Croÿ → | |||
| Administrador apostòlic | |||
| setembre 1507 – 7 juny 1508 Diòcesi: bisbat d'Ourense | |||
| Abat de Sant Martí del Canigó | |||
| té el rol: abat comendatari 1507 – 1513 | |||
| Administrador apostòlic | |||
| 20 gener 1503 – 22 març 1514 Diòcesi: bisbat de Capaccio | |||
| Administrador apostòlic | |||
| 10 març 1501 – 21 maig 1515 – Silvio Pandoni → Diòcesi: bisbat d'Aversa | |||
| Administrador apostòlic | |||
| 1501 – 22 abril 1504 Diòcesi: bisbat de Policastro | |||
| Administrador apostòlic | |||
| 19 desembre 1498 – 24 març 1502 Diòcesi: bisbat de Lecce | |||
| Cardenal diaca Santa Maria in Cosmedin | |||
| 19 febrer 1496 – 21 gener 1519 ← Raymund Pérault – Franciotto Orsini → | |||
| Cardenal in pectore | |||
| maig 1494 – | |||
| Cardenal | |||
| 1494 – 1519 | |||
| Dades personals | |||
| Altres noms | Lewis, Cardinal of Arragon Cardinal of Aragón | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Església Catòlica | ||
| Ocupació | sacerdot catòlic | ||
| Proclamació cardenalícia | maig de 1494 per Alexandre VI (in pectore) 19 de febrer de 1496 per Alexandre VI Cardenal diaca de Santa Maria in Cosmedin | ||
| Participà en | |||
| 3 març 1513 | conclave de 1513 | ||
| 31 octubre 1503 | conclave d'octubre de 1503 | ||
| 21 setembre 1503 | conclave de setembre de 1503 |
||
| Família | |||
| Cònjuge | Battistina Usodimare Cibo (1492–1494) | ||
| Pare | Enric d'Aragó | ||
| Germans | Joana d'Aragó | ||
| Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org | ||
Lluís d'Aragó (Nàpols, 6 d'octubre 1474 – Roma, 21 de gener de 1518) va ser un cardenal italià.
Biografia
[modifica]Fill d'Enric d'Aragó i de Políxena de Ventimiglia (dels marquesos de Geraci Siculo[1]), i per tant net del rei de Nàpols Ferran d'Aragó, es va convertir en marquès de Gerace amb només quatre anys després de la mort del seu pare Enric, deguda a una intoxicació per bolets a Terranova de Sibari el 21 de novembre de 1478). El 1492 es va casar amb Battistina Cibo (Roma 1477 - Gènova 1523), neta del Papa Innocenci VIII.
La carrera eclesiàstica
[modifica]Pocs mesos després del casament de Lluís d'Aragó i Battistina Cibo, el 25 de juliol de 1492 va morir Innocenci VIII i va ser elegit Papa, prenent el nom d'Alexandre VI, el cardenal Roderic Borja, emparentat amb els Aragó. El casament de Lluís d'Aragó i Battistina Cybo va ser anul·lat i Lluís va rebre ordres de començar la carrera eclesiàstica. Lluís d'Aragó va ser nomenat cardenal in pectore en el consistori del maig de 1494 i publicat el 19 de febrer de 1496. En el mateix any va rebre el càrrec de cardenal diaca de Santa Maria in Cosmedin. Al mateix temps va cedir el feu de Gerace en favor del seu germà Carles d'Aragó (1479-1501).
El 1498 va ser nomenat administrador de la diòcesi de Lecce i quatre anys més tard, el 1502, va tenir el mateix càrrec a la diòcesi d'Aversa. Entre el 1506 i el 1513 va ser abat comandatari de Sant Martí del Canigó, i el 1515 va ser durant un breu període administrador de la diòcesi de Cerreto Sannita-Telese-Santa Agata de Goti.
Va morir a l'edat de 45 anys i va ser enterrat a Santa Maria sopra Minerva.
La tragèdia de la seva germana Joana
[modifica]Lluís va ser sospitós d'haver fet assassinar el 1510 la seva germana Joana d'Aragó i els seus tres fills, un tràgic succés que ha inspirat nombroses obres literàries, entre elles un novel·la de Matteo Bandello (Novel·la XXVI, Antonio Bolonya casa amb la duquessa d'Amalfi i tots dos moren) i el drama de John Webster La duquessa d'Amalfi.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Giurato, Simona. La Sicilia di Ferdinando il Cattolico: tradizioni politiche e conflitto tra Quattrocento e Cinquecento (1468-1523) (en italià). Rubbettino Editore, 2003. ISBN 9788849807240 [Consulta: 3 agost 2011].
- Enzo d'Agostino De Locri a Gerace. Història d'una diòcesi a la Calàbria bizantina dels 1480, Soveria Marinelli Rubbettino Editor 2005.
- Gaetano Moroni, Diccionari de l'erudició històrica i eclesiàstica, Vol II, p. 269-270. Venècia: Tipografia Emiliana de, 1840
- Ulderico Nistico (ed.), Juan Flores Cropani, De la Calàbria Il·lustrada, Tom III. Soveria Mannelli: Rubbettino, 2001, p. 42
| Precedit per: Raymond Pèrault |
 Cardenal diaca de Santa Maria in Cosmedin 1497 - 1519 |
Succeït per: Franciotto Orsini |
| Precedit per: Antonio Tolomei |
 Bisbe de Lecce Administrador apostòlic 19 de desembre de 1498 - 24 de març de 1502 |
Succeït per: Giacomo Piscicelli |
| Precedit per: Oliviero Carafa |
Bisbe de Città de La Cava Administrador apostòlic 1513-1514 |
Succeït per: Pietro Sanfelice |