Bisbat d'Aversa
| Dioecesis Aversana | |||||
| |||||
| Tipus | bisbat catòlic  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
 Itàlia | |||||
 Campània | |||||
| Parròquies | 94 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 560.650 (2018) (1.553,05 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | italià | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 361 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 1053 | ||||
| Patrocini | Sant Pau apòstol | ||||
| Catedral | San Paolo | ||||
| Organització política | |||||
| • Bisbe | Angelo Spinillo | ||||
| Lloc web | diocesiaversa.it | ||||
 
| |||||
El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània. El 2006 tenia 545.060 batejats d'un total de 560.626 habitants. Actualment està regida pel bisbe Angelo Spinillo.
Territori
[modifica]La diòcesi comprèn la ciutat d'Aversa i els municipis de Carinaro, Casal di Principe, Casaluce, Casapesenna, Cesa, Gricignano di Aversa, Frignano, Lusciano, Orta di Atella, Parete, San Cipriano d'Aversa, San Marcellino, Sant'Arpino, Succivo, Teverola, Trentola-Ducenta, Villa di Briano i Villa Literno a la província de Caserta; i de Caivano, Cardito, Casandrino, Crispano, Frattamaggiore, Frattaminore, Giugliano in Campania, Grumo Nevano, Qualiano, Sant'Antimo, a la ciutat metropolitana de Nàpols.
Limita amb el bisbat de Pozzuoli al sud-oest, amb l'arquebisbat de Nàpols al sud, amb el bisbat d'Acerra a l'est, amb l'arquebisbat de Càpua al nord-oest i amb el bisbat de Caserta al nord-est.
La seu episcopal és la ciutat d'Aversa, on es troba la catedral de Sant Pau Apòstol.
El territori està dividit en 94 parròquies.
Història
[modifica]La diòcesi va ser erigida en 1053 pel Papa Lleó IX, a petició dels governants normands. El territori es va substreure de les antigues seus d'Atella i de Liternum, al qual més tard es van incorporar parts dels territoris de les suprimides diòcesis de Cuma i de Miseno. El primer bisbe, Azzolino, va ser consagrat pel mateix Papa, que d'aquesta manera es reconeixia el fet del nou comtat d'Aversa i l'autoritat dels normands.
Atella va ser la primera seu antiga unida a la d'Aversa: de fet, els primers bisbes portaven tant els títols de bisbes d'Aversa o de nova Atella. Les altres seus es van unir sense que hi va haver un acte immediat i que es pugui datar amb precisió; curiosament, encara en el segles xiii i xiv els delmes es recollien d'acord amb la vella pertinença territorial de les esglésies (per exemple: in atellano diocesis aversane, o: en Cuma in cumano diocesis aversane).[1]
En 1121, la diòcesi va obtenir del Papa Calixte II l'exempció de la jurisdicció metropolitana i es va convertir immediatament subjecta a la Santa Seu.
Molts bisbes d'Aversa eren també cardenals. Entre els prelats aversans es pot recordar d'una manera especial a: Giovanni Paolo Vassallo, que va renovar la vida litúrgica de la diòcesi mitjançant la impressió d'un breviari diocesà;Balduino de Balduinis, qui en 1566 va fundar el seminari diocesà, que després va ser traslladat a un nou edifici pel cardenal Innico Caracciolo; Pietro Orsini, que va celebrar el primer sínode diocesà.
El 1979 la diòcesi passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Nàpols.
Almenys quatre Papes han visitiat Aversa: Alexandre IV en 1255, Urbà VI en 1382, Benet XIII en 1727 i Joan Pau II el 1990.
Cronologia episcopal
[modifica]- Azzolino † (1053 - ?)
- Guitmondo I † (1056 - 1059)
- Goffredo, O.S.B. † (octubre de 1071 - finals de 1073)
- Guitmondo II † (1081 - 1089)
- Guitmondo III, O.S.B. † (1088 o 1090 - 1094 mort)
- Giovanni I † (1095 - 1102)
- Roberto I † (1104 - 1113)
- Roberto II † (1119 - 1132)
- Giovanni II † (1134 - 1140)
- Giovanni III † (1142 - 1152)
- Gualtiero † (1158 - finals de 1178)
- Falcone † (1180 - 1189 mort)
- Lamberto † (1192
- Giulio † (1189 - finals de 1191)
- Gentile † (1195 - 1217 mort)
- Basuino † (1217 - 1219 mort)
- Matteo † (1225 - 1226
- Giovanni Lamberti † (vers 1225 - finals de 1234)
- Federico † (citat el 1254)
- Simone Paltanieri † (17 de novembre de 1254 - 1256 renuncià)[2]
- Giovanni V † (citat el 1259)
- Fidenzo da Spoleto † (vers 1260 - 1276 mort)
- Adamo d'Amiens † (28 de desembre de 1276 - 1293)
- Landolfo Brancaccio † (1293 - 1297)
- Leonardo Patrasso † (17 de juny de 1297 - 20 de juliol de 1299 nomenat arquebisbe de Càpua)
- Pietro Turrite † (3 d'agosto de 1299 - 1309 mort)
- Pietro di Beauvais † (15 de març de 1309 - 1324 mort)
- Guglielmo, O.F.M. † (1 de juny de 1324 - 1326 mort)
- Raimondo di Mausac, O.F.M. † (21 de febrer de 1326 - 1336 mort)
- Bartolomeo I, O.S.B. † (17 de juliol de 1336 - 1341 mort)
- Giovanni di Bari † (17 de desembre de 1341 - 1357 mort)
- Angelo Ricasoli † (6 de març de 1357 - 19 de juny de 1370 nomenat bisbe de Florència)
- Poncello Orsini † (19 de juny de 1370 - 1378 renuncià)
- Nicola † (1378 o 1379 - ?)
- Marino del Giudice † (13 de novembre de 1381 - de desembre de 1385 mort) (administrador apostòlic)
- Erecco Brancaccio † (14 d'abril de 1386 - ?) (administrador apostòlic)
- Lorenzo di Napoli, O.E.S.A. † (inicis de 1416 - 1417 nomenat bisbe de Tricarico)
- Rinaldo Brancaccio † (1418 - 27 de març de 1427 mort) (administrador apostòlic)
- Pietro Caracciolo † (30 de setembre de 1427 - 1430 mort)
- Giacomo Carafa della Spina † (16 de maig de 1430 - 1471 mort)
- Pietro Brandi † (13 de maig de 1471 - 1474 mort)
- Giovanni Paolo Vassallo † (10 de març de 1474 - 1500 mort)
- Luigi d'Aragona † (10 de març de 1501 - 21 de maig de 1515 renuncià) (administrador apostòlic)
- Silvio Pandone † (21 de maig de 1515 - 8 de febrer de 1519 mort)
- Antonio Scaglione † (8 de febrer de 1519 - 1524 renuncià)
- Ercole Gonzaga[3] † (1524 - 1524 renuncià) (administrador apostòlic)
- Antonio Scaglione † (1 de juliol de 1524 - 19 de desembre de 1528 mort) (per la seconda volta)
- Pompeo Colonna † (20 d'abril de 1529 - 24 de setembre de 1529) (administrador apostòlic)
- Fabio Colonna † (24 de setembre de 1529 - 1554 mort)
- Balduino de Balduinis † (30 de març de 1554 - 18 d'abril de 1582 mort)
- Giorgio Manzolo † (16 de maig de 1582 - 3 de març de 1591 mort)
- Pietro Orsini † (5 d'abril de 1591 - 1598 mort)
- Bernardino Morra † (9 d'octubre de 1598 - 1605 mort)
- Filippo Spinelli † (6 de juny de 1605 - 25 de maig de 1616 mort)
- Carlo I Carafa † (19 de juliol de 1616 - d'abril de 1644 mort)
- Carlo II Carafa della Spina, C.R. † (13 de juliol de 1644 - 6 de juliol de 1665 renuncià)
- Paolo Carafa, C.R. † (6 de juliol de 1665 - 7 de maig de 1686 mort)
- Fortunato Ilario Carafa della Spina † (7 de juliol de 1687 - 16 de gener de 1697 mort)
- Innico Caracciolo † (25 de febrer de 1697 - 6 de setembre de 1730 mort)
- Giuseppe Firrao † (11 de desembre de 1730 - 26 de setembre de 1734 renuncià)
- Ercole Michele d'Aragona † (27 de setembre de 1734 - de juliol de 1735 mort)
- Filippo Niccolò Spinelli † (26 de setembre de 1735 - 20 de gener de 1761 mort)
- Giovanbattista Caracciolo † (16 de febrer de 1761 - 6 de gener de 1765 mort)
- Niccolò Borgia † (27 de març de 1765 - 6 d'abril de 1779 mort)
- Francesco Del Tufo, C.R. † (12 de juliol de 1779 - 15 de juny de 1803 mort)
- Gennaro Maria Guevara Suardo, O.S.B. † (29 d'octubre de 1804 - 3 d'agost de 1814 mort)
- Sede vacante (1814-1818)
- Agostino Tommasi † (6 d'abril de 1818 - 9 de novembre de 1821 mort)
- Francesco Saverio Durini, O.S.B.Cel. † (17 de novembre de 1823 - 15 de gener de 1844 mort)
- Sisto Riario Sforza † (24 d'abril de 1845 - 24 de novembre de 1845 nomenat arquebisbe de Nàpols)
- Antonio Saverio De Luca † (24 de novembre de 1845 - 22 de desembre de 1853 nomenat arquebisbe titular de Tars)
- Domenico Zelo † (23 de març de 1855 - 11 d'octubre de 1885 mort)
- Carlo Caputo † (7 de juny de 1886 - 19 d'abril de 1897 renuncià)
- Francesco Vento † (19 d'abril de 1897 - 29 de setembre de 1910 mort)
- Settimio Caracciolo di Torchiarolo † (10 d'abril de 1911 - 23 de novembre de 1930 mort)
- Carmine Cesarano, C.SS.R. † (16 de desembre de 1931 - 22 de novembre de 1935 mort)
- Antonio Teutonico † (28 de juliol de 1936 - 31 de març de 1966) jubilat
- Antonio Cece † (31 de març de 1966 - 10 de juny de 1980 mort)
- Giovanni Gazza, S.X. † (24 de novembre de 1980 - 27 de març de 1993 renuncià)
- Lorenzo Chiarinelli (27 de març de 1993 - 30 de juny de 1997 nomenat bisbe de Viterbo)
- Mario Milano (28 de febrer de 1998 - 15 de gener de 2011 renuncià)
- Angelo Spinillo, des del 15 de gener de 2011
Estadístiques
[modifica]A finals del 2006, la diòcesi tenia 545.060 batejats sobre una població de 560.626 persones, equivalent al 97,2% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 195.000 | 195.000 | 100,0 | 297 | 250 | 47 | 656 | 46 | 46 | 66 | |
| 1959 | 199.800 | 200.000 | 99,9 | 254 | 220 | 34 | 786 | 72 | 350 | 70 | |
| 1966 | 339.650 | 340.000 | 99,9 | 292 | 228 | 64 | 1.163 | 52 | 533 | 73 | |
| 1980 | 381.800 | 382.400 | 99,8 | 229 | 200 | 29 | 1.667 | 39 | 350 | 77 | |
| 1990 | 446.000 | 450.000 | 99,1 | 212 | 192 | 20 | 2.103 | 4 | 37 | 422 | 96 |
| 1999 | 494.300 | 544.300 | 90,8 | 236 | 205 | 31 | 2.094 | 14 | 70 | 561 | 94 |
| 2000 | 502.000 | 551.833 | 91,0 | 243 | 212 | 31 | 2.065 | 14 | 70 | 566 | 96 |
| 2001 | 520.900 | 560.900 | 92,9 | 241 | 210 | 31 | 2.161 | 19 | 71 | 566 | 96 |
| 2002 | 520.900 | 560.900 | 92,9 | 253 | 222 | 31 | 2.058 | 19 | 51 | 566 | 94 |
| 2003 | 535.892 | 552.482 | 97,0 | 230 | 200 | 30 | 2.329 | 18 | 46 | 332 | 94 |
| 2004 | 523.794 | 552.512 | 94,8 | 220 | 199 | 21 | 2.380 | 18 | 28 | 356 | 94 |
| 2006 | 545.060 | 560.626 | 97,2 | 213 | 190 | 23 | 2.558 | 18 | 36 | 420 | 94 |
Notes
[modifica]- ↑ Pasquale Saviano, I vescovi atellani Arxivat 2013-04-15 at Archive.is
- ↑ Inicialment administrador apostòlic de la seu aversana, posterior,emt bisbe.
- ↑ Segons Eubel es tracta de Sigismondo Gonzaga, no pas d'Ercole Gonzaga.
Bibliografia
[modifica]
- Anuari pontifici del 2013 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Diocese of Aversa (anglès)
- Pàgina oficial de l'arquebisbat (italià)
Aquest article incorpora fragments d'una publicació que està en domini públic: «article name needed». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton, 1913.- Esquema de la diòcesi a www.gcatholic.org (anglès)
- Francesco Di Virgilio, La Cattedra aversana Arxivat 2006-12-13 a Wayback Machine.: Profili dei vescovi, 1997 (italià)
- Biografia de Luigi d'Aragona (anglès)
- Gaetano Parente, Cenno storico sulla cattedrale di Aversa, Napoli 1845 (italià)
- Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 855–856 (llatí)
- Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 Arxivat 2019-07-09 a Wayback Machine., pp. 122–123; vol. 2 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 100; vol. 3 Arxivat 2019-03-21 a Wayback Machine., p. 126; vol. 4 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 106; vol. 5, p. 109; vol. 6, p. 111 (llatí)
