Vés al contingut

Lluïsa Denís i Reverter

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLluïsa Denís i Reverter

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 maig 1862 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort28 gener 1946 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaPassy (1899–)
Manlleu (1886–)
Barcelona (1862–1886)
Barcelona
Aranjuez Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, escriptora, dramaturga, pintora, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSantiago Rusiñol i Prats (1886–1931), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Rusiñol i Denís Modifica el valor a Wikidata
La Font de la Verge (Xàtiva), 1922. Museu del Cau Ferrat.
Jardí de la Isla d'Aranjuez, 1919. Museu de Maricel.

Lluïsa Denís i Reverter (Barcelona, 20 de maig de 1862[1] - Barcelona, 28 de gener de 1946)[2][3] fou una artista polifacètica: autora teatral, compositora i pintora catalana, de pare francès qui també va escriure poesia i teatre. Va escriure Els caçadors furtius (1931), Una venjança com n'hi ha poques (1931), i el text i la música de diverses sarsueles i de cançons.[4]

Orígens familiars

[modifica]

L'avi patern, François Denis, era originari de París i arribà a Catalunya com a soldat d'artilleria de l'exèrcit de Napoleó. Participà al setge de Girona i s'establí a Barcelona pocs anys després, on es casà amb Lluïsa Gené, viuda de Ramon Via i hereva de diverses possessions a la Barceloneta. El fill major de la parella, Agustí Denis, va estar molt implicat en la vida política i social de la ciutat i es presentà a les eleccions municipals de Barcelona en diverses ocasions. El 1858 es casà amb Dolors Reverter, filla d'un treballador de la fàbrica que dirigia i originària de Vinaròs. D'aquest matrimoni en va néixer Lluïsa Denís i Reverter el 20 de maig de 1862.[5]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8. Joseph Denis
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. François Denis
1787-1847
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Simone Rosselin
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Agustí Denis i Gené
1819-1884
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Diego Gené
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Lluïsa Gené i Mitjavila
1782-1850
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Lluïsa Mitjavila
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Lluïsa Denís i Reverter
1862-1946
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
12. Agustí Reverter
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Bautista Reverter
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Maria Martínez
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Dolors Reverter i Angelon
1836-1924
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
14. Salvador Angelona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Fructuosa Angelon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
15. Maria Fresquet
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Obra

[modifica]

Una part de l'obra de Lluïsa Denís (quadres i dibuixos) la trobem al Museu de Cau Ferrat de Sitges, escenari de diverses festes de caràcter modernista entre els anys 1892 i 1899[6] i que va ser cedit a la ciutat l'any 1932, un any després de la mort de Rusiñol, tal com posava al seu testament.[7]

Entre la seva obra trobem les peces teatrals Els caçadors furtius: comèdia en un acte i dos quadros (1931), Una venjança com n'hi ha poques: tragèdia en un acte (1931); i un recull de 12 cançons alegres amb un caràcter una mica picant i amb aires de cuplet que porta el nom de L'alegre cantaire.[6]

Bibliografia d'obra pròpia[8]

[modifica]
  • Tres piezas. Música impresa : para canto y piano. Madrid: R. Guardia, [entre 1882 i 1902].
  • Versos per a cançons [lletra i música de l'autora]. Barcelona: López Llausàs Imp., [192?], 63 pp., 18 cm.
  • Contes d'amor. [cançons amb lletra i música de l'autora]. Barcelona: Salvador Bonavía, 1924, 81 pp.
  • Els caçadors furtius: comèdia en un acte i dos quadros. [teatre]. Barcelona: Antoni López, llibreter, 1931, 34 pp.
  • Una venjança com n'hi ha poques: tragèdia en un acte. [teatre]. Barcelona: Antoni López, llibreter, 1931, 24 pp.
  • Records de joventut. [poesies]. Barcelona: Sanxo, 1934, 43 pp.
  • L'alegre cantaire. [Cançons per a cant i piano; "recull de 12 cançons alegres amb un caràcter una mica picant i amb aires de cuplet"]. Barcelona: Josep Maria Parés, [19--?], 48 pp.
  • Compositores modernistes (12 Cançons per a veu i piano) Arxivat 2019-07-12 a Wayback Machine., a cura de Maria Teresa Garrigosa i Mireia Latorre. Vàries autores (Casagemas, Lluïsa - Denís, Lluïsa - Escalas, Matilde - Freixas, Narcisa - Güell, Isabel - Karr, Carme). Partitures. Casa Beethoven, Barcelona, s.d.
  • Compositores modernistes. Cançons per a veu i piano, a cura de Maria Teresa Garrigosa i Mireia Latorre. Sabadell: La mà de guido, 2016, 72 pp, 29 cm, núm. catàleg MG455, text i partitures, en català i anglès. [Accedit el 12 de juliol del 2019].

Matrimoni amb Santiago Rusiñol

[modifica]

Lluïsa Denís i Santiago Rusiñol es coneixen a Sant Hilari Sacalm durant la seva joventut[9] i el 19 de juny de l'any 1886 es casen a l'Església de Santa Anna de Barcelona.[10][11]

L'any 1885 Rusiñol pinta un quadre què és un retrat de Lluïsa Denís i el titula La de casa, tot i que més tard li canvia el nom i el titula Monina, el sobrenom que va acompanyar Lluïsa Denís al llarg de la seva vida.[12]

Després de passar la seva lluna de mel a París, van viure a Manlleu i a la Gran Via de Barcelona. Després que el 22 de maig de 1887 nasqués la seva filla Maria Agustina (1887-1972),[13] Rusiñol va començar a viatjar per arreu del món. Lluïsa es va quedar a Barcelona amb la filla de quatre mesos, a qui el pare no va veure fins al cap de quatre anys.[14]

A finals de segle, Rusiñol es posa malalt a causa de la seva addicció a la morfina i a l'absenta i entre el seu germà Alberto i Lluïsa el convencen a entrar a una clínica de desintoxicació, quan ja era un artista reconegut. Va ser llavors quan Lluïsa Denís i la seva filla Maria van traslladar-se a Passy, prop de la clínica. Anys després el pintor va tornar amb la seva família i van passar els darrers anys de la seva vida a Aranjuez.[14]

Després de la mort de Santiago Rusiñol, Lluïsa Denís va començar a escriure i a pintar, publicant llibres i estrenant diverses sarsueles.[15] En paraules de Màrius Carol, la Monina era una mujer de talento, que dedicó su vida a un hombre, que la empezó rechazando pero que acabó dependiendo enteramente de ella.[16]

Obra pictòrica

[modifica]

A finals de 1928 va presentar la seva obra a la Sala Parés, junt amb el forjador Gerard Alegre Turat i el pintor Josep Castellanas Garrich, autors que van repetir experiència a la mateixa galeria d'art dos anys més tard.[17]

En el catàleg de les Galeries d'Art Jorba del 1929 consta com un dels artistes que durant l'any hi van exposar.[18]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1862, llibre 2n, pàgina 199, número de registre 2384.
  2. ↑ «Necrológicas - Doña Luisa Denís, viuda de Rusiñol». La Vanguardia, 29-01-1946, pàg. 14.
  3. ↑ «La viuda de Santiago Rusiñol». ABC, 29-01-1946, pàg. 29.
  4. ↑ «Lluïsa Denís i Reverter | enciclopedia.cat». [Consulta: 13 desembre 2022].
  5. ↑ Rodríguez Esteban, Juan Carlos «A l'ombra del Rossinyol. Genealogia de Lluïsa Denis». Paratge, num. 35, 2022. ISSN: 1130-3395.
  6. ↑ 6,0 6,1 Compositores modernistes. Cançons per a veu i piano, a cura de Maria Teresa Garrigosa i Mireia Latorre. Sabadell: La mà de guido, 2016, 72 pp, 29 cm, text i partitures, en català i anglès. [Accedit el 12 de juliol del 2019].
  7. ↑ «Pat.mapa - Arquitectura.». [Consulta: 28 octubre 2017].
  8. ↑ Lluísa Denís[Enllaç no actiu] al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya [accedit el 12-07-2019].
  9. ↑ Carol, Màrius. Musas de Barcelona. Barcelona: librosdevanguardia, p. 57. ISBN 978-84-96642-85-0. 
  10. ↑ «Santiago Rusiñol .:. Cronologia | Clàssics Catalans». Arxivat de l'original el 2011-09-02. [Consulta: 15 octubre 2017].
  11. ↑ Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, any 1886, número de registre 1134.
  12. ↑ Carol, Màrius. Musas de Barcelona. Barcelona: librosdevanguardia, p. 58. ISBN 978-84-96642-85-0. 
  13. ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1887, número de registre 2658.
  14. ↑ 14,0 14,1 Dels fons a la superfície. Obres d'artistes contemporànies anteriors a la dictadura franquista. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, 2008, p. 16-17 i 58. ISBN 97884612-2004-5. 
  15. ↑ Carol, Màrius. Musas de Barcelona. Barcelona: librosdevanguardia, p. 60. ISBN 978-84-96642-85-0. 
  16. ↑ Carol, Màrius. Musas de Barcelona. Barcelona: librosdevanguardia, p. 61. ISBN 978-84-96642-85-0. 
  17. ↑ Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, LI, 1999, p. 112, cat. 795 i 796. ISBN 84-7283-444-1. 
  18. ↑ Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, LIX, 2002, p. 171, cat. 517. ISBN 84-7283-661-4. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluïsa_Denís_i_Reverter&oldid=33714454»