Albert Rusiñol i Prats
Albert Rusiñol i Prats (Barcelona, 5 d'agost de 1862[1] - Barcelona, 13 de març de 1928[2]) fou un empresari i polític català, germà de Santiago Rusiñol i Prats.
Biografia
[modifica]Albert Pere Lluís Rusiñol i Prats va néixer a Barcelona, fill de Joan Rusiñol i Andreu, natural de Manlleu, i d'Amàlia Prats i Caravent,[3] de Barcelona. Quan el seu germà Santiago decidí dedicar-se plenament a la pintura, Albert s'encarregà de la gestió de les empreses familiars, la filatura Rusiñol Hermanos de Manlleu. Va fundar l'Associació de Fabricants del Ter i fou diputat per Vic pel Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1893. Fou nomenat president de l'associació empresarial Foment del Treball Nacional de 1899 a 1901. El 1899 va mantenir un enfrontament amb el govern dirigit per Camilo Polavieja i Francisco Silvela, encapçalant una campanya demanant un concert econòmic per a Catalunya. Però mostrà un tarannà més conciliador durant el Tancament de Caixes.
El 1900 fou vicepresident de l'Assemblea de Cambres de Comerç d'Espanya i delegat del govern a l'Exposició Universal de París. Poc després, influït per Enric Prat de la Riba, ingressà a la Lliga Regionalista, de la qual fou elegit president el 1902 i diputat per Vic a les eleccions generals espanyoles de 1905 i 1923 i per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1901, 1903, 1914, 1916, 1918, 1919 i 1920. També fou senador per la província de Tarragona el 1907[4] i president del Banc Vitalici d'Espanya el 1926. Durant la dècada de 1920 fou president del Círculo Ecuestre.[5]
Va morir el 13 de març de 1928, poc després de ser intervingut quirúrgicament.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1862, llibre 3r, foli 83, número de registre 3522.
- ↑ «Los que mueren - Alberto Rusiñol». La Vanguardia, 14-03-1928, pàg. 9.
- ↑ A la inscripció de naixement d'Albert Rusiñol i Prats el segon cognom de la mare apareix com a Carabent.
- ↑ Informació sobre Albert Rusiñol i Prats al web del Senat d'Espanya (castellà)
- ↑ «Historia del Club» (en castellà). [Consulta: 27 octubre 2023].
- ↑ «El señor Rusiñol». La Vanguardia, 13-03-1928, pàg. 12.
Bibliografia
[modifica]- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.
Enllaços externs
[modifica]- «Albert Rusiñol i Prats». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
Vegeu també
[modifica]
| Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joan Sallarès i Pla |
President de Foment del Treball Nacional 1899-1901 |
Succeït per: Lluís Ferrer-Vidal i Soler |
Pere Bosch i Labrús (1876-1884) · Ignasi Maria Despujol i Chaves (1886-1891) · Manuel Maria de Llança i Pignatelli d'Aragona (1891) · Albert Rusiñol i Prats (1893/1905/1923) · Joaquim Badia i Andreu (1896) · Josep Soler i Aloy (1898) · Ramon d'Abadal i Calderó (1899) · Ferran Huelín i Serra (1901-1903) · Miquel Junyent i Rovira (1907) · Ròmul Bosch i Alsina (1910) · Narcís Verdaguer i Callís (1914) · Alexandre Bosch i Catarineu (1916) · Bartomeu Trias i Comas (1918-1919) · Ramon Vilaplana i Forcada (1920) |  | |
- Empresaris barcelonins contemporanis
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats per la Lliga
- Diputats pel districte de Vic
- Presidents de Foment del Treball Nacional
- Morts a Barcelona
- Senadors al Senat de la restauració
- Senadors catalans al Senat espanyol
- Polítics barcelonins contemporanis
- Naixements del 1862
- Presidents del Círculo Ecuestre