Influït pel rock and roll dels anys 1950 i el rockabilly en particular,[6] una de les peces del seu primer disc homònim en solitari, «El cant dels pardals», una particular revisió de la cançó tradicional catalana que Pau Casals va popularitzar, fou inclosa en la recopilació Pop-rock de Catalunya, una selecció realitzada per l'Institut Català de les Indústries Culturals per a promoure la música catalana en fires i mercats internacionals.
Com a compositor, ha compost música de cambra editada per l'editorial La mà de Guido, una òpera, una cantata i diverses sardanes, dues d'elles premiades al XV Certamen Ciutat de Mollet de Sardanes i Música per a Cobla, celebrat l'estiu del 2009, on va guanyar el primer premi per la sardana Aurembiaix[7] i un accèssit per Camins i rierols. El 2010 va estrenar una obra simfònica sobre el Cant de la Sibil·la a la Seu Vella de Lleida, i també és l'autor de l'òpera infantil La gàbia daurada i la cantata Rostres.[2][1]
La seva cançó «Sóc de l'oest» va popularitzar-ne la carrera ja que és considerada com un himne no oficial de Ponent.[8] La cançó ha estat versionada per grups com La Pegatina, Obrint Pas, Pastorets Rock o Quatre Vents,[9][10] i compilada pel crític Jordi Bianciotto al llibre 501 cançons catalanes que has d'escoltar abans de morir.[11]
El cant de la Sibil·la a la Seu Vella de Lleida, obra simfònica
La gàbia daurada, òpera infantil
Rostres, cantata
Aurembiaix i Camins i rierols, sardanes premiades al concurs de Mollet del Vallès.
Insomnis per a piano.
Quartet pentatònic amb flauta.
Quartet autoexorcisme.
Duniazad, poema simfònic dedicat a l orquestra Julià Carbonell de les terres de ponent.
Memòria i Oblit. Reflexions musicals per a instruments de corda sobre la memòria històrica de la Guerra Civil (2010), quatre monòlegs i quatre diàlegs per a quatre instruments de corda que reflexiona sobre el remordiment, l'oblit, el record, la memòria i l'amnèsia, obra encarregada per la Universitat de Lleida.[12]
Lo Pardal Roquer ha gravat més de 40 discos amb artistes com ara Xavier Baró, El Gitano de Balaguer, El Fill del Mestre, Angelot i Carles Juste lo Beethoven. A voltes també col·labora amb Carles Belda i el conjunt Badabadoc i, juntament amb la cantautora Meritxell Gené, també va participar en el disc Musiquetes per la Bressola.[13]
↑Barrull Castellví, Jaume «No tornaria a escriure "Soc de l'oest" si pogués viatjar en el temps». Lectura, suplement dominical de Segre, 11-12-2022, pàg. 10-13.
↑Sáez, Anna «El lleidatanisme a debat». El Punt Avui, 13-12-2015, pàg. 26. «Tot això va fer que durant molts anys el lleidatanisme es tingués per una cosa passada de moda. Però els autors de Lo diccionari lleidatà i, després el Postureig de Lleida, l'han convertit en un autèntic fenomen de masses fins i tot amb himne: Sóc de l'oest de Lo Pardal Roquer.»
↑«Sóc de l'Oest». Lo Carranquer. [Consulta: 26 desembre 2015].
