Vés al contingut

Lo trobador català

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreLo trobador català
Tipusllibre Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorAntoni Bori i Fontestà Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Publicació1892 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerepoesia i prosa Modifica el valor a Wikidata

Lo trobador català, titulat més endavant com El trobador català,[1] i utilitzant de fet originalment la forma «trovador», és un llibre de lectura adreçat a infants amb poesies i proses escrit per Antoni Bori i Fontestà,[2] publicat per primera vegada el 1892 i editat més de vint vegades.

Es tracta d'una de les obres cabdals i més importants d'Antoni Bori.[3][2] El llibre és un recull de poemes i proses pensat com a llibre de lectura[3] adreçat a l'escola primària.[1] Té una voluntat moralitzant,[3] hom afirma que intenta modelar l'infant inspirant l'amor i la fe en Catalunya, és a dir, tenia un component fortament catalanista,[1] atès que Bori s'emmarca en el moviment de la Renaixença, d'inspiració romàntica i patriòtica, a més d'utilitzar recursos del folklore.[2]

Publicat originalment el 1892, es va editar més de vint vegades,[4] sent un dels llibres més reeditats a Catalunya.[5] Va complir la funció amb que es va crear, atès que va ser pràcticament l'única lectura per a infants que existia en català, i va ser llegit pels alumnes d'educació primària tant de les escoles municipals com estatals d'arreu del territori català.[1] Segons Jordi Monès, el llibre va suplir la manca d'escolarització en català i gràcies a l'obra molts nois i noies van aprendre a llegir-lo.[4] Autors destacats com Carles Riba[6] o Josep Maria Poblet[7] van llegir-lo en la seva infància.

En la seva dinovena edició el text va ser adaptat a les normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans.[8]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «A honor d'Antoni Bori i Fontestà». Annals del Periodisme Català, núm. 9, 1934, pàg. 587.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Antoni Bori i Fontestà». Espai Betúlia. Centre de la paraula i les lletres. [Consulta: 20 desembre 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 Guerra i Ribó, Gerard «Antoni Bori i Fontestà, un segle després de la seva mort (1861-1912)». Carrer dels Arbres, núm. 1, 2016, pàg. 36.
  4. 4,0 4,1 Monès i Pujol-Busquets, Jordi. «La introducció del català a les institucions educatives». A: Pedagogia, política i transformació social (1900-1917). L'educació en el context de la fundació de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2008, p. 83. 
  5. Poesia visual catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1999, p. 17. 
  6. Medina, Jaume. Carles Riba (1893-1959). vol. 1. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989, p. 14. 
  7. Ferrer i Puig, Jaume. «Rafael Tasis i Josep Maria Poblet». A: Constel·lació tasiana: contextos i relacions. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2018, p. 129-130. 
  8. Coll i Alentorn, Miquel «Els primers setanta-cinc anys de l'Institut d'Estudis Catalans». Institut d'Estudis Catalans en el 75è aniversari de la seva fundació i de la constel·lació gloriosa d'efemèrides coincidents. Nadala de la Fundació Jaume I, Any XV, 1981, pàg. 52.