Lori solitari
Vini solitaria  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 93037817 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Psittaciformes |
| Família | Psittacidae |
| Gènere | Vini |
| Espècie | Vini solitaria |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Phigys solitarius |
.svg){kind=icon}
El lori solitari (Vini solitaria) és una espècie d'ocell de la família dels psitàcids i és endèmica de les illes Fiji. És l'únic ocell de la selva tropical de Fiji que s'adapta als paisatges urbans i es pot trobar en zones urbanes i jardins.[1]
Descripció
[modifica]Els adults fan uns 20 cm de llarg i presenten un lleuger dimorfisme sexual. El mascle té les galtes, la gola, el pit i la part superior de l'abdomen escarlata brillant. La coroneta és de color porpra fosc. El clatell és de color verd llima i vermell i algunes de les plomes del clatell són allargades. Les ales, l'esquena i la cua són verdoses. La part inferior de l'abdomen és porpra. El bec és groc-carbassa, els peus rosa-carbassa i l'iris és de color vermell-carbassa. La femella és semblant però amb la coroneta és més pàl·lida i té una tonalitat verdosa al darrere. Els joves són de colors més apagats amb estries transversals de color violeta a la part superior de l'abdomen i el pit, i tenen un bec marró i iris marró pàl·lid.[2][3]
Distribució i hàbitat
[modifica]L'hàbitat natural són els boscos de terra baixa humida subtropical o tropical. S'ha adaptat a lacohabitació humana i es pot trobar a Suva. Es troba a les illes més grans de Fiji i a les illes Lau cap a Lakeba i Oneata.[2] Tot i que l'espècie avui està restringida a Fiji, les proves fòssils mostren que també habitava Tonga, i va ser extingit pels primers colons humans.[4]
Comportament
[modifica]El lori solitari és un volador ràpid i amb el cos recte i amb batecs ràpids i poc profunds de les ales, i es pot trobar en parelles o en petits grups.[5] La veu de contacte és un crit agut simple o doble.[6]
Alimentació
[modifica]La dieta consisteix en fruites, llavors, nèctar i flors. Els arbres pels qual té predilecció inclouen el Erythrina variegata, el cocoter (Cocos nucifera) i l'espatodea (Spathodea campanulata) espècie introduïda i invasora.[7]
Criança
[modifica]El niu és un forat en un arbre, o de vegades en un forat d'un coco podrit encara enganxat a l'arbre. La mida de la posta és de dos ous en captivitat, la mida en estat salvatge és desconeguda, però se suposa que és la mateixa. La incubació és d'uns 30 dies, i l'etapa de cria dura unes 9 setmanes.[6]
Taxonomia
[modifica]El lori solitari va ser descrit per primera vegada pel naturalista alemany Georg Adolf Suckow el 1800, i col·locat en el gènere Phigys pel naturalista anglès George Robert Gray el 1870.[8] Es va traslladar al gènere Vini basant-se en un estudi filogenètic molecular dels loris publicat el 2020.[9][10][11]
És una espècie gregària,[12] a Fiji li diuen “kula”.[13] L'ocell va ser cotitzat a tota la Polinèsia occidental pel plomatge i van existir xarxes comercials marítimes de plomes “kula” entre Fiji, Samoa i Tonga fins a l'època colonial. Tant l'ocell com el plomatge s'anomenen “ula” en samoà i “kula” en fijià.
Referències
[modifica]- ↑ «lori solitari». eBird. [Consulta: 18 gener 2025].
- ↑ 2,0 2,1 Forshaw, 2006, p. 18.
- ↑ Forshaw, 2006, p. làmina 15.
- ↑ Steadman, David W. Extinction & biogeography of tropical Pacific birds. Chicago: University of Chicago Press, 2006. ISBN 978-0-226-77141-0.
- ↑ Forshaw, 2006, p. 80.
- ↑ 6,0 6,1 Forshaw, 2006, p. 81.
- ↑ Mercer, 1967, p. 10.
- ↑ «World Birds Taxonomic List: Genera and species with citations.». [Consulta: 18 gener 2025].
- ↑ Smith, Brian Tilston; Mauck, William M; Benz, Brett W; Andersen, Michael J «Uneven Missing Data Skew Phylogenomic Relationships within the Lories and Lorikeets» (en anglès). Genome Biology and Evolution, 12, 7, 01-07-2020, pàg. 1131–1147. DOI: 10.1093/gbe/evaa113. ISSN: 1759-6653. PMC: PMC7486955. PMID: 32470111.
- ↑ Joseph, Leo; Merwin, Jon; Smith, Brian Tilston «Improved systematics of lorikeets reflects their evolutionary history and frames conservation priorities» (en anglès). Emu - Austral Ornithology, 120, 3, 02-07-2020, pàg. 201–215. DOI: 10.1080/01584197.2020.1779596. ISSN: 0158-4197.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Parrots, cockatoos – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 18 gener 2025].
- ↑ Low, 1978, p. 137.
- ↑ Mercer, 1967, p. 9.
Bibliografia
[modifica]- Forshaw, Joseph M. Parrots of the World; an Identification Guide. Princeton University Press, 2006. ISBN 0-691-09251-6.
- Forshaw, Joseph M; Cooper, William T. Parrots of the World. 2a. ed.. Londres: David & Charles, Newton Abbot, 1981. ISBN 0-7153-7698-5.
- Low, Rosemary. Lories and Lorikeets. The Brush-Tongued Parrots. Melbourne: Inkata Press, 1978. ISBN 0-909605-08-4.
- Mercer, Robin. A Field Guide to Fiji Birds. Suva: Government Press., 1967.
