Vés al contingut

Vini (gènere)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuVini Modifica el valor a Wikidata

Vini australis
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePsittaciformes
FamíliaPsittacidae
SubfamíliaLoriinae
GènereVini Modifica el valor a Wikidata
Lesson, 1833

Vini és un gènere d'ocells de la família dels psitàcids que són endèmics de les illes del Pacífic tropical. Les espècies existents d'aquests petits lloros es distribueixen des de l'arxipèlag de Bismark passant per Fiji, Samoa, Polinèsia Francesa i fins a l'est fins a l'illa Henderson.[1] Tots els membres del gènere tenen un plomatge brillant excepcional, especialment el blau inusual del lori blau i el lori ultramari.[2][3]

Les espècies d'aquest gènere estan molt amenaçades pels canvis humans a les illes on resideixen. La majoria d'espècies s'han perdut en diverses illes i dues espècies es van extingir abans de l'arribada dels exploradors europeus al Pacífic. A partir del 2017, dues espècies estan catalogades com a espècies en perill d'extinció per la UICN i dues es consideren vulnerables.[4] Estan amenaçats principalment per les espècies introduïdes, com les rates, i la pèrdua d'hàbitat.

Taxonomia

[modifica]

El gènere Vini va ser introduït el 1833 pel naturalista francès René Lesson per al lori de Kuhl.[5][6] El nom del gènere és la paraula tahitiana per a un ocell local.[5][7][8]

Aquest gènere antigament incloïa només el lori de coroneta blava, el ultramarí, de Henderson, de Kuhl i el blau (així com els extints Vini sinotoi i Vi. vidivici); el lori solitari es col·locava antigament en el gènere monotípic Phigys, i les cinc espècies restants es col·locaven a Charmosyna. Un estudi filogenètic molecular dels lorii publicat el 2020 va conduir a una revisió dels límits genèrics.[9][10][11]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per once espècies:[12]

Referències

[modifica]
  1. «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 18 gener 2025].
  2. «lori blau». eBird. [Consulta: 18 gener 2025].
  3. «lori ultramarí». eBird. [Consulta: 18 gener 2025].
  4. «Vini». Llista Vermella de la IUCN, 2024. [Consulta: 18 gener 2025].
  5. 5,0 5,1 Lesson, R. P.. Illustrations de zoologie, ou, Recueil de figures d'animaux peintes d'après nature (en francès). Paris: Arthus Bertrand, 1831, p. 121. ISBN 978-0-9568611-1-5. 
  6. Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.3. Cambridge: Harvard University Press, 1937, p. 156 [Consulta: 18 gener 2025]. 
  7. Davies, H. J. (Herbert John). A Tahitian and English dictionary, with introductory remarks on the Polynesian language, and a short grammar of the Tahitian dialect: with an appendix containing a list of foreign words used in the Tahitian Bible, in commerce, etc., with the sources from whence they have been derived. Tahiti: London missionary society's press, 1851, p. 314. 
  8. Wahlroos, Sven. English-Tahitian, Tahitian-English Dictionary (en anglès). Māʻohi Heritage Press, 2002, p. 684. ISBN 978-0-9627095-7-9. 
  9. Smith, Brian Tilston; Mauck, William M; Benz, Brett W; Andersen, Michael J «Uneven Missing Data Skew Phylogenomic Relationships within the Lories and Lorikeets» (en anglès). Genome Biology and Evolution, 12, 7, 01-07-2020, pàg. 1131–1147. DOI: 10.1093/gbe/evaa113. ISSN: 1759-6653. PMC: PMC7486955. PMID: 32470111.
  10. Joseph, Leo; Merwin, Jon; Smith, Brian Tilston «Improved systematics of lorikeets reflects their evolutionary history and frames conservation priorities» (en anglès). Emu - Austral Ornithology, 120, 3, 02-07-2020, pàg. 201–215. DOI: 10.1080/01584197.2020.1779596. ISSN: 0158-4197.
  11. Gill, Frank; Donsker, David. «Parrots, cockatoos – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 18 gener 2025].
  12. Gill, Frank; Donsker, David. «Parrots, cockatoos – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 18 gener 2025].