Loughlinita

Loughlinita
Fórmula química	Na₂Mg₃Si₆O16·8H₂O
Epònim	Gerald Francis Loughlin (en)
Localitat tipus	Mina Westvaco, Formació de Green River, Comtat de Sweetwater, Wyoming, Estats Units
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EE.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EE.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.13b
Dana	74.3.1b.3
Heys	14.4.12
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 14,66 Å; b = 26,71 Å; c = 5,26 Å;
Color	blanc
Fractura	fibrosa
Tenacitat	flexible
Duresa (Mohs)	1
Lluïssor	sedosa, nacrada, mat
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,165 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,500 nβ = 1,505 nγ = 1,525
Birefringència	δ = 0,025
Angle 2V	mesurat: 60°, calculat: 54°
Dispersió òptica	relativament feble
Impureses comunes	Ti, Al, Fe
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1962 s.p.
Símbol	Lou
Referències

La loughlinita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la sepiolita. Rep el nom en honor del desaparegut doctor Gerald Francis Loughlin (11 de desembre de 1880 - 22 d'octubre de 1946), ex geòleg en cap de la United States Geological Survey.

Característiques

La loughlinita és un silicat de fórmula química Na₂Mg₃Si₆O₁₆·8H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1960. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1, sent un mineral molt tou.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la loughlinita pertany a «09.EE - Fil·losilicats amb xarxes tetraèdriques de 6-enllaços connectades per xarxes i bandes octaèdriques» juntament amb els següents minerals: bementita, brokenhillita, pirosmalita-(Fe), friedelita, pirosmalita-(Mn), mcgil·lita, nelenita, schal·lerita, palygorskita, tuperssuatsiaïta, yofortierita, windhoekita, falcondoïta, sepiolita, kalifersita, gyrolita, orlymanita, tungusita, reyerita, truscottita, natrosilita, makatita, varennesita, raïta, intersilita, shafranovskita, zakharovita, zeofil·lita, minehil·lita, fedorita, martinita i lalondeïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional d'Història Natural, situat a Washington DC (Estats Units), amb el número de registre: 117717.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Westvaco, situada a la formació de Green River, al comtat de Sweetwater (Wyoming, Estats Units). També ha estat descrita als propers pous John Hay Jr. Well i Union Pacific, al mateix comtat de Sweetwater, i als comtats de Uintah i Duchesne, a l'estat nord-americà d'Utah. A fora dels Estats Units únicament se n'ha trobat a Killik, una localitat de la província d'Eskişehir, a Turquia. Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.