Província d'Eskişehir

Província d'Eskişehir

Eskişehir ili (tr)
Tipus	Províncies de Turquia
Localització
39° 40′ 57″ N, 31° 04′ 21″ E
Estat	Turquia
Capital	Eskişehir
Conté la subdivisió	Alpu (en) Beylikova (en) Günyüzü (en) Han (en) Mahmudiye (en) Mihalgazi (en) Mihalıççık (en) Odunpazarı Sarıcakaya (en) Seyitgazi (en) Sivri Hisar Tepebaşı (en) Çifteler (en) İnönü (en)
Població humana
Població	915.418 (2023) (67,05 hab./km²)
Geografia
Part de	Subregió de Bursa
Superfície	13.652 km²
Identificador descriptiu
Codi postal	26000–26999
Prefix telefònic	222
ISO 3166-2	TR-26
Codi NUTS	TR412
Lloc web	eskisehir.gov.tr

Eskişehir ("ciutat vella" en turc) és una província a la part nord-occidental de Turquia. Les seves províncies adjacents són Bilecik al nord-oest, Kütahya a l'oest, Afyon al sud-oest, Konya al sud, Ankara a l'est, i Bolu al nord. La capital provincial és Eskişehir. La majoria de la província se situa a la Regió d'Anatòlia Central. Parts del nord de districte de Mihalıççık i una part de Mihalgazi i Sarıcakaya van romandre a la Regió de la Mar Negra i Han, una d'elles, va romandre a la Regió de l'Egeu.

Eskişehir és una antiga, i culturalment desenvolupada, província de Turquia. Té una població de 755,427 habitants. Eskişehir té 2 universitats, l'Eskişehir Osmangazi Üniversitesi (ESOGU) i l'Anadolu Üniversitesi, que és la universitat més gran de Turquia i que té algunes sucursals a Europa.

Districtes

La província Eskişehir es divideix en 14 districtes dos dels quals s'inclouen de fet en el municipi més gran d'Eskişehir (es mostren en negreta).

• Odunpazarı
• Tepebaşı
• Alpu
• Beylikova
• Çifteler
• Günyüzü
• Han
• İnönü
• Mahmudiye
• Mihalgazi
• Mihalıççık
• Sarıcakaya
• Seyitgazi
• Sivrihisar

Gent d'Eskişehir

La població d'Eskişehir té un nivell d'alfabetització alt per a Turquia (aproximadament un 99%). Moltes universitats i instal·lacions militars estan situades dins i al voltant de la ciutat. Els estudiants tècnics turcs es concentren a les universitats d'Eskişehir. Els problemes infraestructurals s'han resolt parcialment el 2004 amb la construcció d'un sistema de tramvies.

Història

Sultanönü és el nom històric de la regió turca d'Eskişehir.

Sota els rumí fou un sübaşilik i Kaykubad III va concedir la zona en feu a Osman Ghazi, que temps després va concedir la província al seu fill Orhan. Fou el primer sandjak (o liwa) otomà (províncies modernes d'Eskişehir i Bilecik), part del begleberlik d'Anadolu i després de l'eyalat d'Anadolu. El sandjak tenia diverses nahiyeler que al segle xvi eren Eskişehir, Karadjaşehir, Seydi Ghazi, Günyüz, Inönü i Bilecik. Va existir fins al temps del Tanzimat (1839–1876), quan es va produir la reforma administrativa.

Eskişehir, i les ciutats veïnes foren l'àrea d'assentament essencial per als descendents dels fundadors de l'Imperi Otomà, fa aproximadament 1000 anys. Molts pobles de la província duen els noms de tribus/clans turcs des d'aquells temps. Algunes persones a la ciutat d'Eskişehir fan remuntar el seu origen familiar a Crimea i el Caucas; alguns venen de ciutats antigues circumdants; com Sivrihisar; i algunes són pobladors naturals de la zona turquificats des de temps antics (frigis i gàlates).

Escuma de mar

Eskiehir és internacionalment coneguda com la font d'escuma de mar, una pedra espumosa blanca que es fa servir per fer pipes de fumar. S'anomena lületaşı' en turc.

Enllaços externs

• (turc) Pàgina web oficial del governador d'Eskişehir
• (turc) Lloc web oficial del municipi d'Eskişehir

Bibliografia

• Enciclopèdia de l'Islam, IX, 890 i 891