Província d'Eskişehir
Eskişehir ili (tr) | |||||
Tipus | Províncies de Turquia | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Turquia | ||||
Capital | Eskişehir | ||||
Conté la subdivisió | Alpu (en) Beylikova (en) Günyüzü (en) Han (en) Mahmudiye (en) Mihalgazi (en) Mihalıççık (en) Odunpazarı Sarıcakaya (en) Seyitgazi (en) Sivri Hisar Tepebaşı (en) Çifteler (en) İnönü (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 915.418 (2023) (67,05 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 13.652 km² | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 26000–26999 | ||||
Prefix telefònic | 222 | ||||
ISO 3166-2 | TR-26 | ||||
Codi NUTS | TR412 | ||||
Lloc web | eskisehir.gov.tr |
Eskişehir ("ciutat vella" en turc) és una província a la part nord-occidental de Turquia. Les seves províncies adjacents són Bilecik al nord-oest, Kütahya a l'oest, Afyon al sud-oest, Konya al sud, Ankara a l'est, i Bolu al nord. La capital provincial és Eskişehir. La majoria de la província se situa a la Regió d'Anatòlia Central. Parts del nord de districte de Mihalıççık i una part de Mihalgazi i Sarıcakaya van romandre a la Regió de la Mar Negra i Han, una d'elles, va romandre a la Regió de l'Egeu.
Eskişehir és una antiga, i culturalment desenvolupada, província de Turquia. Té una població de 755,427 habitants. Eskişehir té 2 universitats, l'Eskişehir Osmangazi Üniversitesi (ESOGU) i l'Anadolu Üniversitesi, que és la universitat més gran de Turquia i que té algunes sucursals a Europa.
Districtes
[modifica]La província Eskişehir es divideix en 14 districtes dos dels quals s'inclouen de fet en el municipi més gran d'Eskişehir (es mostren en negreta).
- Odunpazarı
- Tepebaşı
- Alpu
- Beylikova
- Çifteler
- Günyüzü
- Han
- İnönü
- Mahmudiye
- Mihalgazi
- Mihalıççık
- Sarıcakaya
- Seyitgazi
- Sivrihisar
Gent d'Eskişehir
[modifica]La població d'Eskişehir té un nivell d'alfabetització alt per a Turquia (aproximadament un 99%). Moltes universitats i instal·lacions militars estan situades dins i al voltant de la ciutat. Els estudiants tècnics turcs es concentren a les universitats d'Eskişehir. Els problemes infraestructurals s'han resolt parcialment el 2004 amb la construcció d'un sistema de tramvies.
Història
[modifica]Sultanönü és el nom històric de la regió turca d'Eskişehir.
Sota els rumí fou un sübaşilik i Kaykubad III va concedir la zona en feu a Osman Ghazi, que temps després va concedir la província al seu fill Orhan. Fou el primer sandjak (o liwa) otomà (províncies modernes d'Eskişehir i Bilecik), part del begleberlik d'Anadolu i després de l'eyalat d'Anadolu. El sandjak tenia diverses nahiyeler que al segle xvi eren Eskişehir, Karadjaşehir, Seydi Ghazi, Günyüz, Inönü i Bilecik. Va existir fins al temps del Tanzimat (1839–1876), quan es va produir la reforma administrativa.
Eskişehir, i les ciutats veïnes foren l'àrea d'assentament essencial per als descendents dels fundadors de l'Imperi Otomà, fa aproximadament 1000 anys. Molts pobles de la província duen els noms de tribus/clans turcs des d'aquells temps. Algunes persones a la ciutat d'Eskişehir fan remuntar el seu origen familiar a Crimea i el Caucas; alguns venen de ciutats antigues circumdants; com Sivrihisar; i algunes són pobladors naturals de la zona turquificats des de temps antics (frigis i gàlates).
Escuma de mar
[modifica]Eskiehir és internacionalment coneguda com la font d'escuma de mar, una pedra espumosa blanca que es fa servir per fer pipes de fumar. S'anomena lületaşı' en turc.
Enllaços externs
[modifica]- (turc) Pàgina web oficial del governador d'Eskişehir
- (turc) Lloc web oficial del municipi d'Eskişehir
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia de l'Islam, IX, 890 i 891