Vés al contingut

Louis Ehlert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLouis Ehlert

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 gener 1825 Modifica el valor a Wikidata
Königsberg (Prússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 1884 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Wiesbaden (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAlemanya
Activitat
Ocupaciócompositor, professor de música i pianista
Influències
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsReinhold Ehlert Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 4b44aae7-8ba2-4ea0-acb4-c89680fd2c1a Lieder.net: 8098 Modifica el valor a Wikidata

Louis Ehlert (Königsberg, 23 de gener de 1825 - Wiesbaden, 4 de gener de 1884) fou un pianista, compositor i crític musical alemany.[1] Els seus pares, uns negociants, el van enviar cap a Moscou per afers. Allà va abandonar la carrera comercial i decidir dedicar-se a la música.[2]

Va estudiar al Conservatori de Leipzig, a la classe de Wilhelm Finck. Va fer diversos viatges a Berlín i Viena, va viiure dos anys a Itàlia (1863-1865), i el 1871 va fundar a Berlín, amb Carl Tausig, una escola de música per l'ensenyança superior de piano. Com a crític, a més dels seus articles a la Deutsche Rundschau i a la Neue Berliner Muzikzeitung, hi publica tres obres: Briefe über Muzik an eine Freundin (1850-59), que és un estudi crític dels compositors més eminents de l'època. Römische Tage (1867) i l'obra assagística Aus der Tonwel. Essays (1877-1884). Va ser un aficionat de la música de Johannes Brahms i Robert Volkmann, i molt crític de Richard Wagner, l'obra del qual va tractar amb escarn i ironia.[2]

Obres destacades
  • Simfonies, sonates, obretures
  • Allegro, per a piano, violí i violoncel
  • diversos lieder
  • Rèquiem
  • Symphonie du printemps
  • Sonate romantique

Referències

[modifica]
  1. Enciclopèdia Espasa (en castellà). núm. 19, p. 330. ISBN 84-239-4519-7. 
  2. 2,0 2,1 Eitner, Robert. «Ehler, Louis». A: Allgemeine Deutsche Biographie (en alemany). 48. Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, 1904, p. 283.