Louis Fourestier
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Louis Félix André Fourestier  31 maig 1892 Montpeller (França) |
| Mort | 30 setembre 1976 (84 anys) 14è districte de París (França) |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, compositor, violoncel·lista, director musical |
| Moviment | Música clàssica |
| Alumnes | Patrick Fournillier i Michel Decoust |
| Instrument | Violoncel |
| Família | |
| Cònjuge | Lucette Descaves |
| Premis | |
 
| |
Louis (Félix André) Fourestier (Montpeller, 31 de maig de 1892 - Boulogne-Billancourt, 30 de setembre de 1976) fou un director d'orquestra, compositor i pedagog francès.[1][2][3] Va ser deixeble de Leroux, Gedalge, Vidal i d'Indy en el Conservatori de París. Fou profundament influenciat per Dukas. El 1925 aconseguí el Prix de Rome per la cantata La Mort d'Adonis . Va desenvolupar una intensa activitat com a director d'orquestra i, el 1938 va ser un dels fundadors de l'Orquestra Simfònica de París. Com a professor va tenir molts alumnes, entre ells a Pierre-Philippe Bauzin, Maurice Le Roux.[4]
Algunes obres
[modifica]- Patria, cantata, 1924,
- La mort d'Adonis, cantata, amb la qual guanyà el Prix de Rome el 1925,
- Polynice, poema simfonic, 1927
- A saint Valéry, poema simfònic de Pierre Nozière i Anatole France,
- Le Coup de Fousil, òpera còmica,
- Songs by Rabindranath Tagore and Paul Valéry per a solista i orquestra,
- String Quartet, 1937,
- Offrandre lyrique,
- Chants of the guerrier,
- Ave Maria.
Referències
[modifica]- ↑ Warszawski, Jean-Marc «Fourestier Louis Félix André 1892-1976». Musicologie.org, 14-12-2003. ISSN: 2269-9910 [Consulta: 3 gener 2018].
- ↑ Gran enciclopedia de la música clásica (Vol. II). Madrid: Sarpe, 1980. ISBN 84-7291-226-4.
- ↑ Pérez Gutiérrez, Mariano. Diccionario de la música y los músicos. Ediciones AKAL, 1985, p. 44. ISBN 978-84-7090-141-6 [Consulta: 3 gener 2018].
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 699. (ISBN 84-7291-255-8)