Louis Karpinski
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 agost 1878  Rochester (Nova York) |
| Mort | 25 gener 1956 (77 anys) Winter Haven (Florida) |
| Formació | Universitat d'Estrasburg (1901–1903) Universitat Cornell (1899–1901) Universitat d'Estrasburg |
| Tesi acadèmica | Über die Verteilungen der quadratischen Reste (1903 ) |
| Director de tesi | Heinrich Weber |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, historiador de les matemàtiques, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Michigan (1904–1948) |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Suzan Rose Benedict, Franklin Wesley Kokomoor (en)  , Phillip Sanford Jones (en) , Mary Claudia Zeller (en) , Sister Mary T. Kloyda (en) , Mary Leontius Schulte, John David Bond (en) i Irby Coghill Nichols (en) |
| Família | |
| Cònjuge | Grace Maude Woods |
| Pares | Henry Hermanagle Karpinski i Mary Louise Engesser |
 | |
Louis Karpinski (Rochester, 5 d'agost de 1878 - Winter Haven, 25 de gener de 1956) va ser un matemàtic i historiador de les matemàtiques estatunidenc.
Vida i Obra
[modifica]Karpinski va estudiar al New York State Normal School d'Oswego (Nova York) de 1894 a 1897. Després de donar classes durant dos cursos al Berea College de Kentucky, es va matricular a la universitat Cornell, en la qual es va graduar en matemàtiques el 1901. Per ampliar estudis va anar a Europa, on va obtenir el doctorat el 1903 a la universitat d'Estrasburg amb una tesi sobre teoria de nombres, dirigida per Heinrich Weber. A partir de 1904 va ser professor de la universitat de Michigan, en la qual es va jubilar el 1948.[1]
El curs 1909-1910 va fer una estança a la Universitat de Colúmbia en la que va coincidir amb David Eugene Smith. Sota la seva influència es va començar a interessar per la història de les matemàtiques. Fruit d'aquesta col·laboració va ser el llibre, escrit conjuntament, The Hindu-Arabic Numerals (1911). En articles posteriors va establir hipòtesis sobre l'aparició del zero posicional a la matemàtica hindú.[2] Va escriure més d'un centenar d'obres, entre les quals destaquen els seus treballs sobre Abu-Kàmil Xujà,[3] Jacopo da Firenze,[4] i Robert de Chester.
També va ser un notable jugador de escacs i un gran col·leccionista i estudiós de la cartografia.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Kraus i Jones, 2011, p. web.
- ↑ Aczel, 2015, p. 75-78.
- ↑ Hughes, 1982, p. 31-37.
- ↑ Hoyrup, 2007, p. 3.
- ↑ Pedley, 2005, p. 167.
Bibliografia
[modifica]- Aczel, Amir D. Finding Zero (en anglès). Palgrave Macmillan, 2015. ISBN 978-1-137-27984-2.
- Hoyrup, Jens. Jacopo da Firenze's Tractatus Algorismi and Early Italian Abbacus Culture (en anglès). Birkhäuser, 2007. ISBN 978-3-7643-8390-9.
- Hughes, Barnabas «The Medieval Latin Translations of al-Khwarizmi’s al-jabr» (en anglès). Manuscripta, Vol. 26, Num. 1, 1982, pàg. 31-37. DOI: 10.1484/J.MSS.3.1028. ISSN: 0025-2603.
- Pedley, Mary Sponberg «Louis Charles Karpinski and the cartography of the Great Lakes» (en anglès). Michigan Historical Review, Vol. 31, Num. 1, 2005, pàg. 167 i ss. ISSN: 0890-1686.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Louis Karpinski» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Jones, Phillip S. «Karpinski, Louis Charles». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 2 febrer 2020]. (anglès)
- «Louis C. Karpinski». University of Michigan. Arxivat de l'original el 4 de febrer 2020. [Consulta: 4 febrer 2020]. (anglès)
- Kraus, E.H; Jones, P.S. «Memorial Louis C. Karpinski - LSA Minutes». University of Michigan, 2011. Arxivat de l'original el 4 de febrer 2020. [Consulta: 4 febrer 2020]. (anglès)