Louis Vierne
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 octubre 1870  Poitiers (França) | ||
| Mort | 2 juny 1937 (66 anys) París | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse | ||
| Formació | Conservatoire de Paris Institut National des Jeunes Aveugles (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, organista, pedagog musical | ||
| Ocupador | Conservatoire de Paris Schola Cantorum de París | ||
| Gènere | Simfonia i música clàssica | ||
| Professors | Charles-Marie Widor i César Franck | ||
| Alumnes | Nadia Boulanger, Omer Létourneau, Alexander Schreiner i Edward Shippen Barnes | ||
| Instrument | Orgue | ||
| Família | |||
| Germans | René Vierne | ||
| Premis | |||
      
 | |||
Louis Vierne (Poitiers, 8 d'octubre de 1870 - París, 2 de juny de 1937) va ser un organista i compositor francès.
Va sofrir d'una ceguesa gairebé total des que va néixer. Una vegada que la seva família es va establir a París, el 1877, va començar els estudis de música a la Institution des Jeunes Aveugles, i es llicencià amb qualificacions extraordinàriament altes. Més tard va prosseguir els estudis amb César Franck, Charles-Marie Widor, Alexandre Guilmant i Gigout. Vierne va perpetuar la tradició de l'orgue francès. Va ser organista a Saint-Sulpice i el 1900, animat per Widor, es va presentar al concurs per la plaça d'organista titular a la Notre-Dame de París, al costat de centenars de candidats. Va guanyar la plaça i la va mantenir des de 1900 fins a la seva mort, esdevinguda durant el seu recital número 1.750 als teclats de l'orgue de Notre Dame, el 2 de juny de 1937.[1]
Va desenvolupar un llenguatge musical propi, ric en harmonia i creativitat, complex en tècnica contrapuntística i sovint orquestral en el concepte, qualitats de les quals en sorgirien entre altres alumnes, els que més tard serien compositors i compositores com Nadia Boulanger,[2] Lili Boulanger, Bernard Gavoty,[3] Henri Gagnebin,[4] Jacques Pillois, Dickinson.[5] D'entre la seva obra destaquen les 6 simfonies per a orgue i especialment les seves 24 peces de fantasia i 24 peces en estil lliure; improvisador famós. També va compondre diverses peces de cambra i per a piano.
Referències
[modifica]- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «BBC - (none) - Composer of the Week - 1. Early promise». [Consulta: 22 desembre 2019].
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 493. (ISBN 84-7291-255-8)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 477. (ISBN 84-7291-227-2)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. IV, pàg. 215 (ISBN 84-239-4574-X)
