Vés al contingut

Luci Antisti Vet (cònsol any 55)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLuci Antisti Vet
Biografia
Naixementdècada del 20 dC Modifica el valor a Wikidata
Mort65 dC Modifica el valor a Wikidata (35/45 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Procònsol Àsia
64 dC – 65 dC
Senador romà
Legat Germània Superior
Curtili Mància →
Cònsol romà

Juntament amb: Neró
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle I Modifica el valor a Wikidata)
Família
FamíliaAntisti Vet Modifica el valor a Wikidata
CònjugePlautia Modifica el valor a Wikidata
FillsAntistia Politta Modifica el valor a Wikidata
ParesGai Antisti Vet (cònsol any 23) Modifica el valor a Wikidata  i Sulpicia Camerina Modifica el valor a Wikidata
GermansGai Antisti Vet
Camerinus Antistius Vetus Modifica el valor a Wikidata

Luci Antisti Vet (en llatí Lucius Antistius Vetus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Antisti Vet (cònsol any 28). Era membre de la Gens Antístia, una gens romana plebea i era de la família dels Vet.

Va ser cònsol durant el regnat de Neró, l'any 55. Tres anys després, el 58 va ser comandant d'un exèrcit a Germània junt amb Pompei Paulí i com que la zona estava en pau, per mantenir ocupats als seus homes va projectar unir el riu Mosel·la i l'Arar (Saona) per mitjà d'un canal el que de fet permetria unir la Mediterrània i la mar del Nord a través del Roine i el Saona, fins al Mosel·la i el Rin.

La seva filla es va casar amb Rubel·li Plaute i quan Neró va ordenar la mort d'aquest (any 62) el seu sogre el va urgir a revoltar-se contra l'emperador. Plaute va ser executat, però Antisti Vet es va poder escapar durant un temps. Tres anys després, el 65, Neró va ordenar la seva mort i Vet es va anticipar i es va obrir les venes al bany de casa seva. La seva sogra Sèxtia i la seva filla Pol·lúcia (Pollutia) també es van suïcidar obrint-se les venes juntament amb ell.[1][2]

Referències

[modifica]
  1. Tàcit. Annales XIII, 11,53; XIV, 57,58
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 1252.