Vés al contingut

Luigi Dallapiccola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLuigi Dallapiccola
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 febrer 1904 Modifica el valor a Wikidata
Pazin (Croàcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 febrer 1975 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortedema Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTrespiano Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaFlorència
Florència Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori Luigi Cherubini Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, compositor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera, música clàssica i dodecafonisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsVito Frazzi i Ernesto Consolo Modifica el valor a Wikidata
AlumnesPiero Bellugi Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeLaura Dallapiccola Modifica el valor a Wikidata
FillsBruno Dallapiccola, Anna Libera Dallapiccola Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1593875
Facebook: dallapiccolaluigi Spotify: 55ey4I8qx9nDDuGg17sbAC Musicbrainz: bfcbf9b0-0969-40b3-bc58-ba6174962f48 Lieder.net: 3809 Discogs: 776668 IMSLP: Category:Dallapiccola,_Luigi Modifica el valor a Wikidata

Luigi Dallapiccola (Pazin, regió d'Ístria, a Croàcia, 3 de febrer, 1904 - Florència (Toscana, Itàlia), 19 de febrer, 1975) va ser un compositor i pianista italià.

Va ser un dels primers a Itàlia a arribar a la música dodecafònica a finals dels anys trenta.[1] Les seves composicions es caracteritzen per un lirisme intens i profunds continguts espirituals i ideals.

Biografia

[modifica]

Dallapiccola va néixer a Pazin, a l'aleshores Àustria-Hongria i avui a Croàcia, un petit poble del centre d'Istria, de pares d'origen trentino. Va passar la seva infantesa a la seva ciutat natal, mentre que més tard va estar a Graz, amb la seva família internada durant la Primera Guerra Mundial: el seu pare, director d'un institut italià de Pazin, era considerat un "element subversiu" i "políticament traïdor" per l'administració austrohongaresa, i com a tal es va veure obligat a l'exili. Malgrat les indubtables dificultats patides durant el confinament, el petit Luigi va tenir l'oportunitat d'assistir a nombroses representacions d'òpera al teatre de la ciutat d'Estíria, i van ser precisament els suggeriments rebuts durant aquelles representacions (en particular els rebuts d'obres wagnerianes) els que el van convèncer de voler convertir-se en compositor ell mateix.

En acabar el conflicte, un cop va tornar al seu Pazin natal, va començar els seus estudis musicals a la propera Trieste sota la direcció d'Alice Andrich Florio i Antonio Illersberg; És gràcies a aquest últim que Dallapiccola va "descobrir" el "Manual d'harmonia" d'Arnold Schönberg l'any 1921, una trobada que marcaria profundament tota la seva vida, fins al punt que anys més tard, comentant aquesta primera lectura del text schoenbergià, Dallapiccola evocarà a James Joyce citant la seva famosa frase "Com comença la vida".

Després d'obtenir el títol de batxillerat, l'any 1922 es va traslladar a Florència (la ciutat on va residir la resta de la seva vida) on va completar els seus estudis de piano amb Ernesto Consolo, i els seus estudis de composició inicialment sota la direcció de Roberto Casiraghi i Corrado Barbieri, i més tard de Vito Frazzi.

Els primers èxits importants en certàmens internacionals es remunten als anys 30, amb peces com la Partita per a orquestra, o Música per a tres pianos (Himnes). El 1938 es va casar amb Laura Luzzatto Coen (1911-1995), que aviat es convertiria en una figura indispensable per al desenvolupament del llenguatge de Dallapiccola. L'any 1940, per la seva clara fama, li van oferir la càtedra de composició del conservatori Cherubini de Florència; El mateix Dallapiccola va renunciar a aquest càrrec immediatament després de la guerra, tornant a la seva feina inicial (professor de "piano complementari"). Reacciona amb fermesa a les lleis racials de 1938, pensant en l'internament de la seva família a Graz durant la Primera Guerra Mundial amb conseqüències clarament visibles també en la seva producció musical: el mateix any va escriure els Canti di Prison, seguit de l'òpera Il Prisoner.

Després de la guerra la seva fama internacional va continuar creixent, per Europa i Amèrica, on entre altres coses va ser convidat a fer classes magistrals a Tanglewood (on va tenir com a estudiant el jove Luciano Berio), al "Queens College" de Nova York, a la Universitat de Califòrnia i d'altres llocs. L'any 1949 a Milà va estar entre els organitzadors del "Primer congrés internacional de música dodecanal", juntament amb Riccardo Malipiero i col·legues més joves com Camillo Togni i Bruno Maderna.

L'any 1968 es va representar a Berlín el seu Ulisses, una òpera basada en un llibret extret de l'Odissea, fruit de més de deu anys de treball que el compositor va definir com "el resultat de tota la meva vida" (també va ser el responsable d'una transcripció). de l'òpera Il ritorno di Ulisse in patria a la seva terra natal, de Claudio Monteverdi, representada entre altres coses durant la temporada de 1943 del Teatro alla Scala).[2] L'any 1972 va compondre la peça Commiato per a veu i instruments, amb un títol profètic: serà la seva darrera composició. Luigi Dallapiccola va morir a Florència el 19 de febrer de 1975, a causa d'un edema pulmonar, a la seva casa de via Romana 34 (dins del Palazzo di Annalena).

Durant la seva vida, Dallapiccola va rebre nombrosos premis: el 1953 va ser membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Múnic, posteriorment va ser nomenat membre de l'Acadèmia de les Arts de Berlín (1958), de la Royal Academy of Music de Londres (1969) i de la Acadèmia de Música i Art de Graz (1969). També va rebre el gran premi de música de la Terra de Renània del Nord-Westfàlia, el premi "Ludwig-Spohr" de la ciutat de Braunschweig, el premi "Moretti d'oro" de la regió de Friuli Venècia Julia, el "Prix Arthur Honegger". " a París (1972), el Premi Feltrinelli de música atorgat per l'Accademia Nazionale dei Lincei (1973)[3] i el premi internacional d'art "Albert Schweitzer".

A més d'això, va rebre títols honorífics de la Universitat de Durham i la Universitat d'Edimburg (tots dos el 1973); el mateix any també va rebre l'honor de Cavaller Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana. El 21 de maig de 1976, el rector de la Universitat de Bolonya, Tito Carnacini, va atorgar a Luigi Dallapiccola i Goffredo Petrassi el títol honorífic en Disciplines de les Arts, la Música i l'Espectacle; per a Luigi Dallapiccola la seva dona Laura va recollir el diploma.[4]

Està enterrat al cementiri florentí de Trespiano.

Arxiu

[modifica]

La col·lecció Dallapiccola va ser dipositada l'any 1978 pels hereus al gabinet científic literari G. P. Vieusseux: forma part de l'Arxiu Contemporani "Alessandro Bonsanti". Posteriorment, l'any 1992, Laura Coen Luzzatto i Anna Libera Dallapiccola van decidir transformar el dipòsit en donació. L'any 1995, després de la mort de la seva vídua, la filla del mestre va donar a l'arxiu l'estudi de Dallapiccola, el seu piano, mobles i mobiliari juntament amb la biblioteca privada dels seus pares. Es va completar l'ordenació i arxivament dels escrits, la música i la bibliografia crítica i es va donar a conèixer l'inventari imprès editat per Mila De Santis (l'any 1996) (també una relació dels remitents de la correspondència a l'annex de l'inventari). Les descripcions de l'inventari (inclosos els escrits i la música de Dallapiccola i la literatura crítica sobre ell) també es poden cercar a la base de dades que es pot cercar en línia. La biblioteca està catalogada a l'opac Cabinet Vieusseux.[5]

Obres

[modifica]
Musica corale

Musica vocale da camera

[modifica]

Musica strumentale (solistica e cameristica)

[modifica]

Musica orchestrale (con o senza solisti)

[modifica]

Opere teatrali e balletti

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Dallapicolla Luigi, su Dizionario Biografico degli Italiani. Istituto dell'Enciclopedia italiana. URL consultato l'11 settembre 2018.Treccani.it
  2. ↑ Gherardo Casaglia, "1943" Archiviato il 2 aprile 2015 in Internet Archive., Almanacco Amadeus.
  3. ↑ Premi Feltrinelli 1950-2011, su lincei.it. URL consultato il 17 novembre 2019.
  4. ↑ L'Archivio storico dell'Ateneo conserva documenti e immagini della cerimonia
  5. ↑ Fondo Dallapicolla Luigi, su SIUSA Sistema Informativo Unificato per le Soprintendenze Archivistiche. URL consultato l'11 settembre 2018.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Luigi_Dallapiccola&oldid=34016403»