Vés al contingut

Luis Goytisolo Gay

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLuis Goytisolo Gay

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Luis Goytisolo Modifica el valor a Wikidata
17 març 1935 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaVimbodí Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona - dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor
Membre de
MovimentRealisme social Modifica el valor a Wikidata
Participà en
30 octubre 2019Més procés és més retallades Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParesJosé María Goytisolo Taltavull Modifica el valor a Wikidata  i Julia Gay Vives Modifica el valor a Wikidata
GermansJuan Goytisolo Gay
José Agustín Goytisolo Gay Modifica el valor a Wikidata
ParentsAntonio Goytisolo Digat, avi patern
Agustín Goytisolo, besavis paterns
María Mendoza de Vives, rebesàvia Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Luis Goytisolo en 2015, en la Feria del Libro de Madrid

Luis Goytisolo Gay (Barcelona, 17 de març de 1935) és un escriptor català en llengua castellana,[1] germà del poeta José Agustín i del novel·lista Juan Goytisolo Gay i oncle valencià de Joaquim Gay de Montellà i Ferrer-Vidal.[2]

Biografia

[modifica]

Últim de quatre fills (Marta, José Agustín, Juan i Luis), els seus pares eren Josep Maria Goytisolo i Taltavull i Júlia Gay i Vives, un matrimoni barceloní de classe mitjana.[3]

Va estudiar Dret, però va abandonar els estudis per dedicar-se a la literatura. El 1992 obtingué el Premio Nacional de Narrativa i el 1995 ingressà a la Real Academia Española. La seva representant literària ha estat Carmen Balcells Segalà. Ha col·laborat en diaris com El País, ABC i Diario 16.

Els seus dos primers llibres —Las afueras i Las mismas palabras— s'inscriuen dins del realisme social i testimonial. Però, després d'anys de silenci i d'un gir cap al relat d'imaginació (Fábulas, escrit entre 1968 i 1978, però publicat el 1981), és en la dècada de 1970 quan dona la mesura del seu talent amb una tetralogia de llarga elaboració, Antagonía, el tema de la qual és l'art de l'escriptura. Claude Simon la inclou entre les tres grans novel·les del segle xx.[4] Destaca la seva preocupació pels trets estructurals i formals del relat.

« L'ésser humà ha conegut temps més ombrívols; tan babaus, possiblement no. Decididament el món està més necessitat que mai d'un pensament estoic adequat al present, d'un neoestoicisme. O d'un nou epicureisme. De qualsevol dels dos. O millor: dels dos »
— Luis Goytisolo

La tetralogia es compon de Recompte (1973), Recuento (1973), Los verdes de mayo hasta el mar, 1976, La cólera de Aquiles, 1979 y Teoría del conocimiento, 1981. En aquesta extensa i complexa obra, la novel·la es fa reflexió sobre la novel·la mateixa: partint dels problemes que es planteja un (o una) novel·lista personatge, es realitza un replatejament de l'art narratiu i una experimentació de diverses tècniques i estils. Tot això és molt revelador de les preocupacions del moment sobre les estructures i la destinació del gènere.

Obres

[modifica]
  • Las afueras 1958
  • Las mismas palabras 1963
  • Ojos, círculos, búhos, amb el pintor Joan Ponç 1970
  • Antagonía. 1963
    • Recuento
    • Los verdes de mayo hasta el mar
    • La cólera de Aquiles
    • Teoría del conocimiento
  • Devoraciones 1976
  • Estela del fuego que se aleja 1984
  • Investigaciones y conjeturas de Claudio Mendoza 1985
  • La paradoja del ave migratoria 1987
  • Estatua con palomas 1992
  • Placer licuante 1997
  • Escalera hacia el cielo 1999
  • Diario de 360° 2000
  • Liberación 2003
  • Oído atento a los pájaros 2006
  • Cosas que pasan 2009
  • El lago en las pupilas 2012

Assaigs

[modifica]
  • El porvenir de la palabra

Premis i reconeixements

[modifica]
  • 1977 - Premi Ciutat de Barcelona
  • 1984 - Premio de la crítica narrativa
  • 1993 - Premio Nacional de Narrativa
  • 2013 - Premio Nacional de las letras

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis Goytisolo Gay
  1. ↑ «Luis Goytisolo Gay». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Joaquim Gay de Montellà, la casta catalana», 22-11-2015. [Consulta: 9 abril 2024].
  3. ↑ Seguí, Toni. «La matriarca menorquina de la familia Goytisolo». Menorca, 15-07-2023.
  4. ↑ «"Yo dejaría descansar en paz a los muertos de la Guerra Civil"». El País.


Premis i fites
Precedit per:
primer guanyador 		Premi Biblioteca Breve
1958 		Succeït per:
Juan García Hortelano
Precedit per:
Juan Benet
Herrumbrosas lanzas 		Premi de la Crítica de narrativa castellana
1984 		Succeït per:
José María Merino
La orilla oscura
Precedit per:
Antonio Muñoz Molina
El jinete polaco 		Premi Nacional de Narrativa
1993 		Succeït per:
Gustavo Martín Garzo
El lenguaje de las fuentes
Precedit per:
Francisco Rodríguez Adrados 		Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
2013 		Succeït per:
Emilio Lledó Íñigo
Precedit per:
José Ovejero
La ética de la crueldad 		Premi Anagrama d'Assaig
2013 		Succeït per:
Sergio González Rodríguez
Campo de guerra
Precedit per:
Luis Rosales Camacho
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira C
1995- 		Succeït per:
'
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Luis_Goytisolo_Gay&oldid=33958336»