Luis Jacinto Ramallo García
.svg&lang=ca){kind=small}
.svg){kind=small}
_Logo_(2000-2007).svg){kind=logo}
_GC.svg){kind=small}
Luis Jacinto Ramallo García (24 de maig de 1938, Badajoz, Extremadura) és un advocat i polític espanyol, senador en la legislatura constituent i primera, diputat en la II a VI legislatures i primer president de la Junta d'Extremadura.
Biografia
[modifica]Llicenciat en Dret, es llicencià en dret per la Universitat Complutense de Madrid el 1962 i ha exercit com a Perit Mercantil i Corredor Col·legiat de Comerç. En 1974 fou elegit diputat de la Diputació Provincial de Badajoz, i poc després fou nomenat vicepresident de la Diputació i president de la Comissió d'Hisenda. En 1976 fou un dels fundadors a Extremadura del Partido Popular, que es va integrar a la UCD.[1]
Fou escollit senador per la UCD durant les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979,[2] fou nomenat President de la Junta regional d'Extremadura[3] càrrec que detení fins a la seva dimissió el 1980 a causa de les pugnes internes del partit a Extremadura,[4] sent succeït per Manuel Bermejo Hernández.
Des de llavors, va continuar com a diputat, sent ja d'Aliança Popular (després Partit Popular), ha estat diputat al Congrés des de les eleccions generals espanyoles de 1982, 1986, 1989, 1993 i 1996. Dins del Congrés dels Diputats ha estat portaveu titular de la Junta de Portaveus (juliol-setembre de 1989),[5] Vocal de la Diputació Permanent (1989-1996) i president de la Comissió de control parlamentari sobre RTVE (1989-1993)[6] Vicepresident quart de la Mesa del Congrés i de la Comissió de Reglament (1993-1996),[7] i President de la Comissió de l'Estatut dels Diputats (1996).[8] Durant aquests anys es va distingir pels seus atacs al govern socialista per la manera en com va dur a terme la privatització de Rumasa.[9] També ha estat president del partido Popular a Extremadura (1990-1993)
Arran de la victòria del Partit Popular a les eleccions de 1996, l'octubre del mateix any va renunciar al seu escó quan va ser nomenat Vicepresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors,[10] i conseller del Banc d'Espanya.[9] fins a l'any 2000, quan es retira de la política activa i exerceix de notari. El 2000 li fou concedida la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica[11] i el 1996 la Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil.[12]
En l'any 2001 es va veure embolicat en l'escàndol Gescartera del que en va resultar absolt, tot i que va reconèixer haver rebut regals per valor de més 12.000 euros d'Antonio Camacho.[13][14]
Referències
[modifica]- ↑ Luis Ramallo a mcnbiografias
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ El senador de UCD Luis Ramallo, presidente de la Junta de Extremadura, El País, 3 d'agost de 1978
- ↑ Luis Ramallo dimitió como presidente de la Junta
- ↑ Fitxa del Congrés, III Legislatura
- ↑ Fitxa del Congrés, IV Legislatura
- ↑ Fitxa del Congrés, V Legislatura
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats, VI Legislatura
- ↑ 9,0 9,1 El PP sentará a Luis Ramallo, miembro de su ejecutiva, en el consejo del Banco de España, El País, 5 d'octubre de 1996
- ↑ Ramallo renuncia al escaño y acepta ser vicepresidente de la Comión de Valores, El País 4 d'octubre de 1996
- ↑ REAL DECRETO 1804/2000, de 27 d'octubre, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica a don Luis Ramallo García, BOE, 28 d'octubre de 2000
- ↑ Real Decreto 754/1996, de 26 d'abril, por el que se concede la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil a don Luis Ramallo García.
- ↑ Cronologia del cas Gescartera, 20 Minutos
- ↑ Jaime Morey confirma que Luis Ramallo medió en la venta de la agencia de valores, El País, 21 de setembre de 2001
Enllaços externs
[modifica]- Notícies sobre Luis Ramallo a El País
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Nou càrrec |
 1r President de la Junta d'Extremadura 1978-1980 |
Succeït per: Manuel Bermejo Hernández |
Luís Jacinto Ramallo (1978-1980) · Manuel Bermejo (1980-1982) · Juan Carlos Rodríguez Ibarra (1982-2007) · Guillermo Fernández (2007-2011) · José Antonio Monago (2011- ) |  | |
