Vés al contingut

Lluís de Zulueta i Escolano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Luis de Zulueta y Escolano)
Plantilla:Infotaula personaLluís de Zulueta i Escolano

Lluís de Zulueta en 1932 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Luis de Zulueta Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 abril 1878 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2 agost 1964 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador d'Espanya a la Santa Seu
1934 – 1936
Ambaixador d'Espanya al Reich Alemany
juny 1933 – octubre 1934
Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació
16 desembre 1931 – 12 juny 1933
← Alejandro Lerroux GarcíaFernando de los Ríos Urruti →
Diputat a les Corts republicanes
18 juliol 1931 – 1r agost 1933 (renúncia)

Circumscripció electoral: Badajoz
Diputat a Corts
4 maig 1923 – 15 setembre 1923
Circumscripció electoral: Redondela
Diputat a Corts
18 juny 1919 – 2 octubre 1920
Circumscripció electoral: Madrid
Diputat a Corts
11 juliol 1910 – 2 gener 1914
Circumscripció electoral: Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Salamanca
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPedagog
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Reformista
Acció Republicana
Izquierda Republicana
Participà en
7 novembre 1918Un llamamiento. Unión Democrática Española para la Liga de la Sociedad de Naciones Libres Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAmparo Cebrián Modifica el valor a Wikidata
FillsCarmen de Zulueta, Julián de Zulueta y Cebrián Modifica el valor a Wikidata
GermansAntoní de Zulueta i Escolano Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lluís de Zulueta i Escolano (Barcelona, 8 d'abril de 1878 - ciutat de Nova York, 2 d'agost de 1964[1]) fou un pedagog i polític català.

Biografia

[modifica]

Membre d'una família benestant, el 1910 Lluís de Zulueta es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid amb una tesi sobre la pedagogia de Jean-Jacques Rousseau, després d'ampliar estudis a París i a Berlín. Vinculat al republicanisme catalanista, el 1905 fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona i el 1910, després d'integrar-se a la Unió Federal Nacionalista Republicana, fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1910. Tanmateix, el 1912 fou nomenat Catedràtic d'Història de la Pedagogia a l'Escola Superior de Magisteri a Madrid i ingressà al Partido Reformista de Melquíades Álvarez. Amb aquest partit fou elegit diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1919 i per Pontevedra a les de 1923. Fou pare de l'escriptora i filòsofa Carmen de Zulueta.

Durant la seva estança a Madrid va rebre una forta influència de la Institución Libre de Enseñanza, va donar cursos i conferències a la Residencia de Estudiantes i publicà articles sobre educació als diaris, La Publicitat, El Liberal i El Sol, en els quals defensava una escola més activa amb més interacció entre els diferents graus. Oposat a la dictadura de Primo de Rivera, es va exiliar a Mèxic, on el 1927 fou professor a la seva Universitat, i després a l'Havana (Cuba). Quan es va proclamar la Segona República Espanyola va tornar i recuperà la seva tasca com a professor de pedagogia a la Universitat de Madrid. Fou elegit diputat republicà independent per Badajoz a les eleccions generals espanyoles de 1931. Manuel Azaña el va nomenar ministre d'estat de desembre de 1931 a juny del 1933, i després fou ambaixador republicà a Berlín (1933-1934) i al Vaticà (1936).

Quan esclatà la Guerra Civil espanyola el Vaticà va reconèixer al govern franquista, raó per la qual es va exiliar a Colòmbia, on el 1937 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Bogotà. Després de la mort de la seva esposa el 1955 marxà a Nova York, on va morir el 1964.

Obres

[modifica]
  • El alma de la escuela (1910)
  • El maestro (1924)
  • El ideal de la educación (1922)
  • La democracia educadora (1930)
  • La nueva edad heroica (1942)
  • El rapto de América (1952)

Enllaços externs

[modifica]

Referències

[modifica]
Càrrecs públics
Precedit per:
Alejandro Lerroux García
Ministre d'Estat
1931 - 1932
Succeït per:
Fernando de los Ríos Urruti