Vés al contingut

Luonnotar (Sibelius)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióLuonnotar
Forma musicalpoema simfònic Modifica el valor a Wikidata
CompositorJean Sibelius Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 6c365fd0-a4b4-4d9f-b17b-5e172f8d48d9 IMSLP: Luonnotar,_Op.70_(Sibelius,_Jean) Allmusic: mc0002371107 Modifica el valor a Wikidata

Luonnotar, op. 70, és un poema simfònic d'un sol moviment per a soprano i orquestra escrit el 1913 pel compositor finlandès Jean Sibelius. La peça es basa en Runo I (línies 111–242, adaptació lliure) de la Kalevala, l'èpica nacional de Finlàndia, que narra la llegenda de com la deessa Luonnotar (l'esperit femení de la natura) va crear la Terra. Luonnotar va ser estrenada el 10 de setembre de 1913 al Three Choirs Festival de Gloucester, Anglaterra, amb Herbert Brewer dirigint l'orquestra del festival; el solista va ser la diva de l'òpera finlandesa (i col·laboradora freqüent de Sibelius) Aino Ackté, la dedicada del poema simfònic. Uns mesos després el 12 de gener de 1914, Ackté va donar a Luonnotar la seva estrena finlandesa, amb Georg Schnéevoigt dirigint l'⁣Orquestra Filharmònica de Hèlsinki.

Història

[modifica]
</img>
Una deessa de la creació (aquí pintada per Akseli Gallen-Kallela) és un disseny de narració comú a moltes mitologies i religions.
</img>
Catedral de Gloucester, on Ackté va estrenar Luonnotar de Sibelius el 10 de setembre de 1913.

</link>

Un anunci de l'11 de gener de 1914 (en suec) de Nya Pressen que promocionava l'estrena finlandesa del Luonnotar de Sibelius

Luonnotar no té cap relació temàtica amb un projecte anterior de Sibelius amb el mateix nom de 1903 a 1905; aquest "Luonnotar" (del qual es conserva un fragment) va sorgir de l'oratori abandonat Marjatta (sense número de catàleg) i, cap al 1906, va evolucionar cap al poema simfònic orquestral La filla de Pohjola (Pohjolan tytär, op. 49). El 1913, Sibelius va adaptar Luonnotar per a soprano i piano.[1][2]

Instrumentació

[modifica]

La partitura de Luonnotar està escrita per als següents instruments i veus,[3] organitzats per famílies (cantants, vents fusta, metalls, percussió i cordes):

Música

[modifica]

Discografia

[modifica]

El director hongarès-nord-americà Antal Doráti i l'⁣Orquestra Simfònica de Londres van fer l'estrena mundial de l'enregistrament d'estudi de Luonnotar el febrer de 1969 per His Master's Voice (HMV); la solista va ser la soprano gal·lesa Dame Gwyneth Jones.[3] Tanmateix, les gravacions de dues actuacions anteriors en directe de l'⁣Orquestra Filharmònica de Hèlsinki també estan disponibles comercialment: primer, dirigida pel director finlandès Georg Schnéevoigt el 1934, amb la soprano finlandesa Helmi Liukkonen com a solista; i el segon, dirigit pel director finlandès Tauno Hannikainen l'any 1955, amb la soprano austro-britànica Dame Elisabeth Schwarzkopf com a solista. La taula següent enumera aquests i altres enregistraments:

No. Director Orquestra Solista Rec.[b] Time Recording venue Label Ref.
1 Georg Schnéevoigt Helsinki Philharmonic Orchestra (1) Helmi Liukkonen 1934 L 8:48 Queen's Hall Warner Classics
[c]
2 Tauno Hannikainen Helsinki Philharmonic Orchestra (2) Dame Elisabeth Schwarzkopf 1955 L 8:58 ? Gala
[d]
3 Antal Doráti London Symphony Orchestra Dame Gwyneth Jones 1969 9:26 Wembley Town Hall EMI Classics
[e]
4 Leonard Bernstein New York Philharmonic Phyllis Curtin 1969 8:11 Philharmonic Hall Sony Classical
[f]
5 Paavo Berglund Bournemouth Symphony Orchestra Taru Valjakka 1975 9:53 Southampton Guildhall EMI Classics
[g]
6 Sir Alexander Gibson Royal Scottish National Orchestra Phyllis Bryn-Julson 1977 9:13 Glasgow City Halls Chandos
[h]
7 Vladimir Ashkenazy Philharmonia Orchestra Elisabeth Söderström 1980 9:19 Kingsway Hall Decca
[i]
8 Jorma Panula Gothenburg Symphony Orchestra (1) sv (MariAnne Häggander) 1984 9:00 Gothenburg Concert Hall BIS
[j]
9 sv (Gunnar Staern) Swedish Radio Symphony Orchestra sv (Siv Wennberg) ? L 8:20 ? Sterling
[k]
10 Vassily Sinaisky Moscow Philharmonic Orchestra Mare Jogeva 1991 8:19 Mosfilm Studios Brilliant Classics
[l]
11 Neeme Järvi Gothenburg Symphony Orchestra (2) Soile Isokoski (1) 1992 8:29 Gothenburg Concert Hall Deutsche Grammophon
[m]
12 Paavo Järvi Royal Stockholm Philharmonic Orchestra Solveig Kringlebotn 1996 9:18 Stockholm Concert Hall Virgin Classics / Erato
[n]
13 Sakari Oramo (1) City of Birmingham Symphony Orchestra Karita Mattila 2001 9:44 Symphony Hall, Birmingham Warner Classics
[o]
14 Sir Colin Davis Staatskapelle Dresden Ute Selbig 2003 L 9:49 Semperoper Profil
[p]
15 Osmo Vänskä Lahti Symphony Orchestra (1) Helena Juntunen (1) 2005 8:50 Sibelius Hall BIS
[q]
16 Leif Segerstam Helsinki Philharmonic Orchestra (3) Soile Isokoski (2) 2005 8:49 Finlandia Hall Ondine
[r]
17 Ulf Schirmer Munich Radio Orchestra Camilla Nylund 2006 9:07 Bayerischer Rundfunk Studio 1 cpo
[s]
18 Sakari Oramo (2) Lahti Symphony Orchestra (2) Anu Komsi 2011 9:09 Sibelius Hall BIS
[t]
19 Edward Gardner Bergen Philharmonic Orchestra Lise Davidsen 2018 8:50 Grieg Hall Chandos
[u]

A més, el 2008, BIS va fer l'estrena mundial de l'enregistrament d'estudi de la transcripció de Sibelius de Luonnotar, amb la soprano finlandesa Helena Juntunen i el pianista finlandès Folke Gräsbeck. La taula següent conté detalls addicionals sobre aquesta gravació:

No. Soloist Pianist Rec.[b] Time Recording venue Label Ref.
1 Helena Juntunen (2) Folke Gräsbeck 2008 8:48 Kuusan Concert Hall BIS
[v]

Notes, referències i fonts

[modifica]
Notes
  1. ↑ El segon flautista només toca dues notes al flautí.
  2. ↑ 2,0 2,1 Refers to the year in which the performers recorded the work; this may not be the same as the year in which the recording was first released to the general public.
  3. ↑ G. Schnéevoigt—Warner Classics (2564 605317) 2015
  4. ↑ T. Hannikainen—Gala (GL100.820) 2013
  5. ↑ A. Dorati—EMI Classics (7243 5 85785 2 2) 2004
  6. ↑ L. Bernstein—Sony Classical (SMK 61848) 2015
  7. ↑ P. Berglund—EMI Classics (7243 5 69773 2 7) 1997
  8. ↑ A. Gibson—Chandos (CHAN 241 19) 2004
  9. ↑ V. Ashkenazy—Decca (473 590–2) 2003
  10. ↑ J. Panula—BIS (CD–270) 1984
  11. ↑ G. Staern—Sterling (CDA 1804/05–2) 2017
  12. ↑ V. Sinaisky—Brilliant Classics (BC 9212) 2010
  13. ↑ N. Järvi—DG (447 760–2) 1996
  14. ↑ P. Järvi—Erato (5220552) 2008
  15. ↑ S. Oramo—Warner Classics (8573 80243–2) 2004
  16. ↑ C. Davis—Profil (PH05049) 2005
  17. ↑ O. Vänskä—BIS (CD–1565) 2006
  18. ↑ L. Segerstam—Ondine (ODE 1080–5) 2006
  19. ↑ U. Schirmer—cpo (777 262–2) 2008
  20. ↑ S. Oramo—BIS (SACD–1962) 2012
  21. ↑ E. Gardner—Chandos (CHSA 5217) 2021
  22. ↑ F. Gräsbeck—BIS (CD–1918/20) 2008
Referències
  1. ↑ Barnett, 2007, p. 172–173, 176–177, 232–233.
  2. ↑ Tawaststjerna, 2008, p. 37, 51–52.
  3. ↑ 3,0 3,1 Dahlström, 2003, p. 306.
Fonts 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Luonnotar_(Sibelius)&oldid=34137178»