Lur (instrument)
Tipus | corn |
---|---|
Classificació Hornbostel-Sachs | 423.121.22 |
Un lur, també un lure o lurr,[2] norrè occidental antic lúðr (plural: lúðrar) és una trompa natural de l'Edat de bronze, entre el 1500 a.C. i el 500 d.C.,[3] que no té forats per als dits i que es toca amb una embocadura de broquet. Els lurs poden tenir diverses formes, poden ser tant rectes com corbats. La intenció de les corbes responia a una necessitat de ser més fàcilment transportables, essent tan llargs, com per exemple per marxar, com el sousàfon modern, evitant alhora dirigir el fort soroll cap a la gent propera.
El nom de lur s'utilitza per a dos tipus diferents d'instruments de vent antics. El més recent és de fusta i es va utilitzar a Escandinàvia durant l'edat mitjana. El lur més antic, que rep el nom del tipus més recent, era de bronze, data de l'Edat del bronze[4] i es trobaven sovint en parelles,[3] dipositats en torberes, principalment a Dinamarca i Alemanya. La seva morfologia consta d'una embocadura i diverses peces o tubs. La seva longitud pot arribar als 1,5 i 2 metres. Se n'han trobat a Noruega, Dinamarca, el sud de Suècia i el nord d'Alemanya. També s'han trobat il·lustracions de lurs en diverses pintures rupestres d'Escandinàvia.[5]
Lurs de fusta
[modifica]Les primeres referències a un instrument anomenat lur provenen de sagues islandeses, on es descriuen com a instruments de guerra, utilitzats per armar tropes i espantar l'enemic. Aquests lurs, diversos exemples dels quals s'han descobert en barques grans, són tubs de fusta rectes, d'un metre d'allargada i més amples al final. No tenen forats per als dits i es toquen de manera similar a un instrument de metall modern.
Almenys des de l'edat mitjana els pagesos i les lleteres dels països nòrdics han tocat una mena de lur molt similar a aquests instruments de guerra.[3][6] Aquests instruments, anomenats en anglès trompeta de bedoll, s'utilitzaven per cridar al bestiar i fer senyals. Pel que fa a la construcció i la tècnica d'interpretació són molt similars als lurs de guerra, però estan coberts de bedoll, mentre que els instruments de guerra estan coberts de salze.
Lurs de bronze
[modifica]Els lurs fets de bronze, que tenien un acabament al final amb una "campana aplanada" que feia la funció d'obertura acústica,[3] s'utilitzaven com a instruments musicals a l'antiga Grècia, així com al nord d'Europa, on s'han descobert un total de 56 lurs: 35 (inclosos els fragmentaris) a Dinamarca, 11 a Suècia, 4 a Noruega, 5 al nord d'Alemanya, i un només a Letònia.[7]
El lur avui
[modifica]La paraula lur encara es troba al vocabulari suec, que indica qualsevol instrument en forma d'embut utilitzat per produir o rebre so. Per exemple, la paraula sueca per als auriculars és hörlurar (audició-lurs), i un telèfon es podria anomenar lur en suec contemporani (derivat de telefonlur, auricular de telèfon). Les paraules noruega i sueca per a foghorn són respectivament tåkelur i mistlur. La marca de mantega danesa Lurpak porta el nom del lur, i el disseny gràfic del paquet mostra imatges de lurs.
La paraula lur té altres significats en danès, noruec i suec que no estan relacionats amb el so.
Referències
[modifica]- ↑ «Bronze lurs - The Brudevælte lurs». Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 21 octubre 2007].
- ↑ «Recherche» (en anglès americà). [Consulta: 31 agost 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Yeo, Douglas. An illustrated dictionary for the modern trombone, tuba, and euphonium player, 2021. ISBN 978-1-5381-5966-8.
- ↑ Montagu, Jeremy. Origins and development of musical instruments. Lanham, Md.: Scarecrow Press, 2007. ISBN 978-0-8108-7770-2.
- ↑ English Mechanics and the World of Science, Volum 57 (en anglès). Michigan: University of Michigan, 1893.
- ↑ «The Wooden Lurs». ojtrumpet.net. Arxivat de l'original el 2019-10-11. [Consulta: 11 octubre 2019].
- ↑ Oliver, Neil. Vikings, 2013. ISBN 978-0-297-86788-3.
Enllaços externs
[modifica]- CD del 2007 de Odd Sylvarnes Lund de música Lur i Bukkehorn
- Informació sobre enregistraments amb ús modern dels instruments antics (anglès)
- The Nordic Lurs, que forma part de la pàgina Trumpet de OJ (en anglès)