Sousàfon
 | |
| Tipus | instrument de metall  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 423.232 |
| Epònim | John Philip Sousa |
El sousàfon és un tipus de tuba semblant a l'helicó utilitzat normalment en les bandes populars, de marxes i militars. Rep el seu nom del famós compositor nord-americà de marxes i director de bandes John Philip Sousa.[1][2]
Història
[modifica]El sousàfon va ser desenvolupar durant la dècada de 1890 per JW Pepper a petició de Sousa, que no estava satisfet amb les tubes utilitzades per aquella època en la banda dels Marines.[3] Els primers sousàfons tenien campanes verticals i avui se'ls coneix com a "recollidors de pluja". Sousa volia una tuba que dirigís el so cap amunt i per sobre de la banda i que tingués un so càlid i ple, al contrari dels helicons, que eren direccionals.[4]
Estructura
[modifica]Avui en dia, el sousàfon és considerat com un instrument de vent metall amb vàlvules i amb la mateixa longitud del tub que altres tubes, però amb una forma diferent, ja que el pavelló es troba per sobre del cap de qui l'executa, les vàlvules es troben just davant del músic a pocs centímetres de la cintura, i gairebé tot el pes descansa sobre una de les espatlles. Així, el sousàfon es porta molt més fàcilment que una tuba de concert tradicional i sona igual que una tuba. El pavelló o campana es pot separar del cos principal de l'instrument per a facilitar-ne l'emmagatzematge. La majoria dels sousàfons estan afinats en Si (Si Bemoll), i la seva partitura s'escriu en clau de Fa, encara que alguns estan afinats en mi (Mi bemoll). Els sousàfons generalment porten una configuració de tres vàlvules, en comptes de les quatre que solen portar les tubes de concert modernes.
Referències
[modifica]- ↑ Paul E. Bierley. The Incredible Band of John Philip Sousa. University of Illinois Press, 2006, p. 55–. ISBN 978-0-252-03147-2.
- ↑ The School Musician Director and Teacher. 57. Ammark Publishing Company, 1985, p. 23.
- ↑ Conn's first sousaphone is now owned by the Interlochen Center for the Arts at Interlochen, Michigan. «A Sousa-phony Exposed». University of Southern California. Arxivat de l'original el 10 octubre 2015.
- ↑ Harvey Phillips; William Winkle The Art of Tuba and Euphonium Playing. Alfred Music, 10 octubre 1999, p. 9–. ISBN 978-1-4574-0438-2.
Enllaços externs
[modifica]
- Virginia Tech Music Dictionary: Sousaphone Arxivat 2014-10-12 a Wayback Machine.
- All The Instruments: Sousaphone
- Sousaphone History Arxivat 2018-01-11 a Wayback Machine.