Llúdria comuna
Lutra lutra  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Període de gestació | 67,5 dies |
| Font de | Lutra lutra faeces (en)  |
| Longevitat màxima | 18,2 anys |
| Hàbitat | aigua dolça, costa, riu, desembocadura, zona de marees, bosc de ribera i zona humida |
| Pes | 110 g |
| Nombre de cries | 2,5 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 12419 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Mustelidae |
| Gènere | Lutra |
| Espècie | Lutra lutra (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Mustela lutra |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
La llúdria o llúdriga (Lutra lutra), sí o no amb l'epítet comuna també coneguda com a llúdria de riu europea, és una espècie de llúdria europea i asiàtica de la família Lutrinae que és típica d'aigües dolces.[1] Als Països Catalans està en regressió.
Descripció
[modifica]Fa fins a 150 cm de llarg inclosa la cua. Les potes són petites, una membrana uneix els cinc dits. El pèl és dens i curt i impedeix que l'aigua arribi a la pell. Les orelles tenen un mecanisme que permet de tancar el conducte auditiu. Els adults pesen de 5 a 20 kg. El període de gestació és de 61 a 63 dies, neixen de dos a tres cadells que pesen de 100 a 120 grams. Viuen uns 20 anys.[2]
Hàbitat
[modifica]La llúdria comuna té una distribució més àmplia que les altres espècies de llúdria, també arriba a l'Àfrica. La presència de llúdries assenyala la bona salut de la massa d'aigua en la qual habita. Es troba avui en greu perill d'extinció a causa de la contaminació, la sobreexplotació de l'aigua, la destrucció dels boscos de ribera i la caça directa. Es creu extinta a països com Liechtenstein, i Suïssa. A Irlanda hi ha la major densitat europea de llúdries comunes.
Extingida en grans parts de Catalunya a causa de la contaminació dels rius, gràcies a la instal·lació de depuradores d'aigües residuals i el control més efectiu dels abocaments industrials, des de la fi del segle xx, ha tornat a recuperar una bona part dels seus antics dominis: el 2013 al Riu de Montsant al Priorat.[3] Un programa de reintroducció als aiguamolls de l'Empordà amb una població importada d'Extremadura va ser exitós, tot i fora de la reserva natural.[4] El 2017 per primera vegada va tornar a l'Onyar.[5] Fins i tot a la desembocadura del Llobregat, un riu que havia estat molt contaminat, la llúdriga va tornar a ser vista a partir de l'any 2020.[6]
Quan té l'oportunitat excava amples llorigueres al subsol. Aquestes són d'una sola galeria que comunica la superfície amb el curs de l'aigua. Són poques les vegades que reaprofita les llorigueres abandonades de conills o d'altres petits mamífers.[7]
Alimentació
[modifica]S'alimenta principalment de peixos, però pot menjar ocells, insectes, granotes i crustacis, fins i tot petits mamífers.[8] En general ha de viure en aigües sense contaminació.
Comportament i reproducció
[modifica]
Aquestes llúdries són molt territorials i viuen soles la major part del temps. El seu territori individual pot fer 40 km de llarg. L'aparellament té lloc a l'aigua, arriben a la maduresa sexual entre els 18 i 24 mesos d'edat. La gestació de L. lutra és de 60-64 dies. Neixen d'un a quatre cadells que depenen de la mare durant uns 13 mesos.[9]
Un fet curiós és que els cadells, tot i saber nadar per instint, són reticents a ficar-se dins l'aigua i sovint la mare els ha d'ajudar, incitant-los de vegades amb un tros de peix.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «llúdria». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Llúdria comuna». Zoo Barcelona, s.d. [Consulta: 23 febrer 2017].
- ↑ «La Serra del Montsant recupera la llúdriga 25 anys després d'extingir-se». TV3, 29-08-2013.
- ↑ «Llúdriga». Fundació Catalunya La Pedrera. Arxivat de l'original el 2017-02-24. [Consulta: 23 febrer 2017].
- ↑ E.C; L.A. «Sorpresa a Girona per una llúdriga a l'Onyar». El Punt Avui, 23-02-2017, pàg. 8.
- ↑ Àrea Metropolitana de Barcelona «La llúdriga torna al Llobregat». , 20-02-2021.
- ↑ 7,0 7,1 Gran Enciclopedia Ilustrada. Los Animales 1. (en castellà). Planeta Agostini, p. 50-51.
- ↑ Kitchener, Andrew. Beavers, 2001, p. 144. ISBN 187358055X.
- ↑ Hauer, S.; et al. «Reproductive performance of otters Lutra lutra (Linnaeus, 1758) in Eastern Germany: Low reproduction in a long-term strategy» (en anglès). Biological Journal of the Linnean Society, 77, 3, 2002, pàg. 329-340.
Bibliografia
[modifica]- Saavedra, Deli. El retorn de la llúdriga Història de la reintroducció de la llúdriga als Aiguamolls de l'Empordà i conques dels rius Muga i Fluvià. Barcelona: Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya, 2006, p. 110 (Manuals tècnics i pràctics de la Fundació Territori i Paisatge. Col·lecció Gestionar per Conservar.). Arxivat 2016-08-03 a Wayback Machine.
Enllaços externs
[modifica]
- UK Environment Agency website about otters and their return
- International Otter Survival Fund
- Shetland Otters
