Mário Pinto de Andrade
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 agost 1928  Golungo Alto (Angola) | ||
| Mort | 26 agost 1990 (62 anys) Londres | ||
| Formació | Universitat de París Universitat de Lisboa | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filologia clàssica, activisme i política | ||
| Lloc de treball | Casa dos Estudantes do Império | ||
| Ocupació | polític, escriptor, filòleg, activista, poeta, editor | ||
| Partit | Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola Partit Comunista Angolès | ||
| Interessat en | Descolonització | ||
| Nom de ploma | Buanga Fele | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Sarah Maldoror | ||
| Germans | Joaquim Pinto de Andrade | ||
Mário Coelho Pinto de Andrade (Golungo Alto, 21 d'agost del 1928 – 26 d'agost del 1990) va ser un poeta i polític angolès.
Biografia
[modifica]Va estudiar filologia a la Universitat de Lisboa i sociologia a la Sorbona de París. Mentre era allà, va esdevenir actiu en oposar-se a la llei colonial portuguesa d'Angola, i va escriure poesia anti-colonial. Alhora va fundar el 1951 el Centre d'Estudis Africans amb Agostinho Neto, Amílcar Cabral i Francisco José Tenreiro. El 1954 es va exiliar a París, on hi conegué Léopold Senghor i Nelson Mandela, i fou cap de redacció entre 1951 i 1958 de la revista Présence Africaine. El 1956, participà en el I Congrés d'Escriptors i Artistes Negres.
El 1955 va prendre part a la fundació del Partit Comunista Angolès. El 1956 era un membre fundador del Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA) i va ser el seu President des del 1960 fins al 1962.[1] El seu germà, Joaquim Pinto de Andrade, fou el primer president honorari del MPLA.
Es va casar amb la directora de cinema guadalupenca Sarah Maldoror i treballà amb ella a Sambizanga, una pel·lícula de 1972 sobre el moviment d'alliberament d'Angola.[2]
Va enfrontar-se amb el seu successor, Agostinho Neto, i el 1974 es va escindir del MPLA. Portugal va deixar Angola el 1975, però Andrade va continuar visquent a l'exili a Guinea Bissau, Cap Verd i Moçambic. Va morir a Londres.
Entre les seves publicacions hi ha les antologies Letteratura Negra (1961) i La Poésie Africaine d'Espression Portugaise (1969)[3] així com Antologia da Poesia Negra de Expressão Portuguesa (1958), Amilcar Cabral: Essai de Biographie Politique (1980) i As orígens do Nacionalismo Africano (1997).
Referències
[modifica]- ↑ «Obituary». The New York Times. [Consulta: 21 agost 2012].
- ↑ «Movie Review - Sambizanga (1973)». The New York Times, 22-11-1973 [Consulta: 29 gener 2016].
- ↑ Keith A. P. Sandiford, A Black Studies Primer: Heroes and Heroines of the African Diaspora, Hansib Publications, 2008, p. 42.