Mårten Eskil Winge
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 21 setembre 1825  Estocolm (Suècia) | ||
| Mort | 22 abril 1896 (70 anys) Enköping (Suècia) | ||
| Sepultura | Cementiri del Nord d'Estocolm, Kvarter: 01B Gravplats: 00077 (1896–) 59° 21′ 20″ N, 18° 02′ 00″ E / 59.35568°N,18.03342°E | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Estocolm | ||
| Ocupació | pintor, dibuixant, professor d'universitat, pintor d'història | ||
| Ocupador | Reial Acadèmia Sueca de Belles Arts | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Pintura d'història | ||
| Professors | Thomas Couture | ||
| Alumnes | Anna Berglund, Widolfa von Engeström-Ahrenberg i Emma Sprinchorn (en)  | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Hanna Winge | ||
| Pare | Isaac Martin Winge | ||
| |||
Mårten Eskil Winge (Estocolm, 21 de setembre de 1825 - Enköping, 22 d'abril de 1896) va ser una artista suec. Va ser professor a la Reial Acadèmia Sueca de les Arts i va estar associat a l'escola de pintura de Düsseldorf. El seu art va difondre els temes de la mitologia nòrdica que també es troben a les obres de Nils Blommér (1816–1853) i Carl Wahlbom (1810-1858).[1][2]
Biografia
[modifica]Nascut a Estocolm, Mårten Eskil Winge era fill del rector i vicari Isaac Martin Winge i d'Andrietta Sophia Rothman. Winge es va educar a l'escola de la catedral d'Uppsala i després va ser alumne del pintor P.E. Wallander a Estocolm.[3] El 1847 es va matricular a la Reial Acadèmia Sueca de Belles Arts. Mentre estudiava, va treballar a l'oficina de correus i va pintar retrats per a obtenir ingressos i els seus elaborats dibuixos sobre temes nòrdics van cridar l'atenció del públic. També va il·lustrar Nordens Guder del poeta i dramaturg danès Adam Oehlenschläger (1779–1850) i els poemes del príncep hereu Carles Fosterbröderna (1848), Heidi, Gylfes dotter (1852) i En vikingasaga (1855). També es va sentir atret pel goticisme, el moviment cultural suec emparellat amb el nacionalisme romàntic, i va rescatar els nòrdics com a avantpassats heroics. Així doncs, juntament amb el seu company d'estudis i amic, August Malmström (1829–1901), va reviure temes de la història i llegendes nòrdiques.[4]
El 1856 Winge es va convertir en alumne de Johan Christoffer Boklund (1817–1880) a la recentment fundada escola de pintura de la Reial Acadèmia Sueca. L'any següent va rebre una medalla reial per la seva pintura del rei Carles X Gustau de Suècia al llit de mort d'Axel Oxenstierna (1583–1654), i va rebre una beca de tres anys que li va permetre fer una excursió de Düsseldorf a París, on va estudiar amb Thomas Couture (1815–1879) i on va visitar el Museu del Louvre per a copiar Els savis a Betlem de Peter Paul Rubens. La beca es va ampliar per tres anys més, i el 1859 va fer un viatge a Roma abans de tornar a Suècia el 1863. El 1864 Winge es va convertir en membre de la Reial Acadèmia Sueca de Belles Arts i, finalment, va ser-ne professor. El 1865 va obrir una escola de pintura al seu estudi i el 1877 va tornar a Itàlia.[5]
Winge va crear diverses pintures sobre temes llegendaris i mitològics nòrdics durant la dècada de 1860 que van despertar gran expectació.[6][7][8][9] A partir de la dècada de 1870 se li va encarregar la producció de retaules per a diverses esglésies. També va pintar decoracions per al palau Bolinderska (avui part del Grand Hôtel d'Estocolm) i per al castell de Kulla Gunnarstorp a Escània. En els seus últims anys va fer diverses pintures d'onades trencant al mar.[10][3][11]
El 1867 es va casar amb l'artista tèxtil Hanna Winge, de soltera Tengelin (1838–1896). Va ser pintora de cofundadora d'una associació d'artesans, Friends of Handicraft. Va morir el 1896 a Enköping.[10]
Galeria
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ «Mårten Eskil Winge (1825-1896)». bukowskis.com. [Consulta: 1r març 2019].
- ↑ G. Thomæus. «Nils Jakob Olsson Blommér». Svenskt biografiskt lexikon. [Consulta: 1r març 2019].
- ↑ 3,0 3,1 «Bolinderska palatset». L.O. Smith. [Consulta: 1r març 2019].
- ↑ Bo Lindwall. «J August Malmström». Svenskt biografiskt lexikon. [Consulta: 1r març 2019].
- ↑ «Mårten Winge». nationalmuseum. [Consulta: 1r març 2019].
- ↑ Palmsköld, Hugo. «Ett uppsökande av de gamla: Fornnordiska motiv i svensk 1800-talskonst». A: Raudvere. Hedendomen i historiens spegel: bilder av det förkristna Norden (en swedish). 6. Lund: Nordic Academic Press, 2005, p. 93 (Vägar till Midgård). ISBN 9789189116801.
- ↑ Extraordinary Goats: Meetings with Remarkable Goats, Caprine Wonders & Horned Troublemakers. MBI Publishing, 2014, p. 29. ISBN 9780760345658.
- ↑ Davis, Graeme. Thor: The Viking God of Thunder. Osprey, 2013, p. 4. ISBN 9781782000754.
- ↑ «Mårten Eskil Winge». Store norske leksikon. [Consulta: 1r març 2019].
- ↑ 10,0 10,1 Svenskt biografiskt lexikon (en swedish). 10, 1907, p. 634–37.
- ↑ «Kulla Gunnarstorp». slottsguiden. [Consulta: 1r març 2019].