Vés al contingut

Mètode dels escenaris

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

És un mètode d'analisi de l'entorn futur d'una empresa.

L'anàlisi de l'entorn actual mostra les oportunitats i les amenaces que s'ofereixen en el moment actual, i el Mètode dels Escenaris ens permet investigar sobre la situació que en el futur afectarà a l'empresa, o sigui, ens permet analitzar l'entorn de l'empresa futur.

Si l'entorn és turbulent, els models més vàlids no poden basar-se en fets o esdeveniments passats. Segons Menguzzato i Renau (1991), es requereixen mètodes prospectius, i caracteritzats en una visió més global de futur:

  • Donant especial importància a aspectes qualitatius i subjectius.
  • Suposar que les relacions entre les variables són dinàmiques i que evoluciones en el temps.
  • Acceptar que el futur depèn de: el passat i de les decisions que es prenen en el present, i adoptar una actitud activa i creativa davant el futur.

Totes aquestes característiques es reuneixen en el Mètode dels Escenaris.

Procés de construcció del Mètode dels Escenaris

[modifica]

Un escenari no és una previsió del futur, sinó una anàlisi qualitativa de com pot ser aquest futur, de forma que es tracta de crear una o diverses històries coherents i plausibles sobre l'entorn futur i la seva possible evolució. En aquest sentit, l'esforç que faci la direcció de l'empresa per a definir-lo té tanta importància o més que el resultat final que es pugui aconseguir, ja que el mateix disseny obliga a pensar sobre les variables rellevants que cal incorporar, la seva interrelació i les conseqüències sobre les decisions estratègiques.

Fases en l'aplicació dels escenaris

[modifica]

Han estat identificades per Shchomaker 1993 i Miller i Waller 2003:

  • Definir les questins bàsiques que es volen estudiar:
    • Horitzó temporal
    • Abast dels negocis de l'empresa
    • Variables clau de decisió.
  • Identificar els principals grups d'interés o stakeholders de totes les qüestions que s'hagin d'estudiar, identificant els seus rols, interessos i posicions de poder actuals.
  • Descriure tot allò que es coneix actualment, identificant les tendències actuals i els factors clau de l'entorn que poden afectar les variables d'interès.
  • Identificar els factors claus d'incertesa que afectin clarament a les variables d'estudi, i analitzar com s'interrelacionen.
  • Construir dos escenaris alternatius. Un d'ells inclourà tots els resultats positius de les incerteses clau, i l'altre tots els resultats negatius. Es podria incloure un o diversos escenaris intermedis.
  • Valorar la consistència d'aquests escenaris alternatius, i analitzar si incorren en contradiccions o són inconsistents.
  • Analitzar la dinàmica dels escenaris, anticipant les accions dels agents (competidors o altres grups d'interès involucrats) que participen en cada un d'ells, i intentar anticipar la resposta de l'empresa en cada acció.
  • Formular alternatives estratègiques, per tal d'explotar les oportunitats o evitar les possibles amenaces.

Avantatges del Mètode dels Escenaris

[modifica]
  • És participatiu: es construeixen a partir de nombroses fonts d'informació.
  • Posseeix riquesa de detalls.
  • És narratiu: genera una sèrie d'històries sobre els estats versemblants del futur que tenen en compte les interaccions dinàmiques dels grups d'interès rellevants i el paper de l'organització per a crear el futur.
  • Es refereix a un àmbit ampli: considera múltiples escenaris probables.
  • Posseeix un pensament de sistemes perquè promou l'aprenentatge sobre les interrelacions entre les variables clau de l'entorn.
  • Està orientat cap a l'exterior: proporciona un marc per a preveure les oportunitats i les incerteses a llarg termini de l'entorn empresarial.

Limitacions

[modifica]
  • És potencialment difícil de gestionar: els escenaris poden ser poc més que conjectures imaginatives.
  • Els resultats són també qualitatius i difícils de quantificar.
  • Pot facilitar els biaixos: la personalitat de les persones que els elaboren pot limitar les possibilitats quant a factors considerats o altres variables.
  • Hi pot haver falta de consens: els participants poden divergir en l'anàlisi de l'entorn.

Vegeu també

[modifica]

Fonts i referències

[modifica]
  • Menguzzato Boulard, M.; Renau Piqueras, J.J.(1991). La dirección estratégica de l'empresa. Barcelona: Ariel.
  • Miller, K.D.; Waller, H.G. (2003). “Scenarios, Real Options ans Integrated Risk Management”. Long Range Planning (Vol.36, pàg. 93-107)

Enllaços externs

[modifica]