Vés al contingut

Mélanie de Jesus dos Santos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMélanie de Jesus dos Santos
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Mélanie De Jesus Dos Santos Modifica el valor a Wikidata
6 març 2000 Modifica el valor a Wikidata (24 anys)
Schœlcher (Martinica) Modifica el valor a Wikidata
Alçada149 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógimnasta artística Modifica el valor a Wikidata
Esportgimnàstica artística Modifica el valor a Wikidata
Participà en
juliol 2021Gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu - exercici complet individual femení (11a)
juliol 2021Gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - exercici complet femení per equips (6a)
2 agost 2020Gimnàstica als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - barres asimètriques (6a) Modifica el valor a Wikidata
Facebook: MelanieDeJesusDosSantos Instagram: melaniedjdsactu Olympics.com: melanie-de-jesus-dos-santos Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Representa: França França
Campionat del món
Bronze Anvers 2023 Equip
Campionat Europeu
Or Glasgow 2018 Exercici de terra
Or Szczecin 2019 Exercici complet
Or Szczecin 2019 Exercici de terra
Or Basel 2021 Barra d'equilibri
Argent Glasgow 2018 Equip
Argent Szczecin 2019 Barra d'equilibri
Bronze Cluj-Napoca 2017 Exercici complet

Mélanie Johanna de Jesus dos Santos (Schœlcher, 5 de març de 2000)[1] és una gimnasta artística francesa. És la campiona d'Europa del 2019, campiona d'Europa dues vegades a terra (2018 i 2019) i campiona d'Europa del 2021 a la barra d'equilibri. També és la medalla de plata europea 2018 amb l'equip francès, la medalla de plata europea 2019 a la barra d'equilibri, medalla de bronze de 2023 amb l'equip francès i medalla de bronze europea 2017 en l'exercici complet. Va representar França als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 on va quedar sisena amb l'equip i a les barres asimètriques i onzena en l'exercici complet. És la campiona francesa del 2017, 2018 i 2019, i va guanyar el Premi Longines a l'Elegancia el 2019.

Vida personal

[modifica]

De Jesus dos Santos va néixer a Schœlcher, Martinica. El seu pare és portuguès i la seva mare és martinicana. Té dues germanastres que viuen a Portugal amb el seu pare.[2] Va començar la gimnàstica als cinc anys en un club de La Trinité.[3] Es va traslladar a Saint-Etienne a la França continental el 2013 per unir-se a la selecció francesa i entrenar amb Eric i Monique Hagard.[4][5] Parla francès, anglès i crioll martinicà.[6]

Carrera júnior

[modifica]

Al Campionat de França de 2015, de Jesus dos Santos va quedar segona en la classificació general darrere de Lorette Charpy. També va acabar cinquena en les barres asimètriques i l'exercici de terra.[7] Va ajudar a l'equip francès a acabar quart al FIT Challenge 2015, i també va quedar quarta en l'exercici complet.[8] Durant la ronda de classificació del Festival Olímpic Europeu de la Joventut de 2015, es va trencar el LEA mentre realitzava una doble salt Yurchenko. A causa de la lesió, no va poder competir durant diversos mesos.[9]

Carrera sènior

[modifica]

2016

[modifica]

De Jesus dos Santos es va convertir en la campiona de l'exercici complet francès, superant la vigent campiona Marine Boyer per 1.400 punts amb una puntuació total de 55.450. També va guanyar una medalla de plata a la barra d'equilibri.[10] Després va guanyar la medalla de plata a les barres asimètriques a la Copa del món Challenge de París.[11] Al Campionat del Món de 2017 a Mont-real, va acabar cinquena en l'exercici complet.[12] Després del Campionat del Món, va competir a l'Élite Gym Massilia on va guanyar medalles d'or amb l'equip i en les barres asimètriques. També va guanyar la medalla de plata en l'exercici complet darrere d'Angelina Simakova i es va col·locar quarta en l'exercici de terra.[13] La seva última competició de la temporada va ser la Toyota International on va guanyar la medalla d'or de les barres asimètriques i la medalla de plata de la barra d'equilibri darrere de Sanne Wevers.[14]

2017

[modifica]

Al març, de Jesus dos Santos va competir a la Copa americana, on va guanyar la medalla de bronze darrere de Ragan Smith i Asuka Teramoto. Es va convertir en la segona gimnasta francesa a guanyar una medalla a la Copa Americana després que Elvire Teza guanyés la medalla d'or el 1997.[15][16] Després va competir al Trofeu Ciutat de Jesolo on va quedar quarta amb l'equip i a la barra d'equilibri, vuitena a les barres asimètriques i novena a l'exercici complet.[17]

Al Campionat d'Europa de 2017 a Cluj-Napoca, Romania, de Jesus dos Santos es va classificar per a dues finals: exercici complet i barres asimètriques. Va acabar tercera en l'exercici complet darrere d'Ellie Downie de Gran Bretanya i Zsófia Kovács d'Hongria. Va ser la primera gimnasta francesa a guanyar una medalla al Campionat d'Europa des de Marine Debauve el 2005.[18]

De Jesus dos Santos va tornar a la competició el juny al Campionat Nacional de França a Mulhouse, col·locant-se quarta en l'exercici complet, barra d'equilibri i terra.[9] No va ser seleccionada per a l'equip olímpic de França 2016.[19] Al juliol, va ajudar França a guanyar una enfrontament doble contra Romania i va guanyar la medalla d'or a l'exercici complet.[20] Al Memorial Joaquim Blume al novembre, va guanyar la medalla de plata en la prova general darrere de la belga Nina Derwael.[21] Va acabar la seva temporada a l'Élite Gym Massilia on va guanyar la medalla d'or de la barra d'equilibri, la medalla de plata per equips i la medalla de bronze, i va quedar quarta a les barres asimètriques.[22]

2018

[modifica]
de Jesus dos Santos al Campionat d'Europa de 2018

A la Copa del Món de Doha, de Jesus dos Santos va guanyar la medalla de bronze a les barres asimètriques i la medalla d'or a la barra d'equilibri.[23] Després va guanyar la medalla de bronze en l'exercici complet a la Copa del Món de Tòquio darrere de Mai Murakami i Trinity Thomas.[24] Al maig, va defensar el seu títol a l'exercici complet al Campionat de França i també va guanyar medalles d'or a les barres asimètriques i a l'exercici de terra.[25][26] També va guanyar la medalla d'or a la Sainté Gym Cup i va ajudar França a guanyar Alemanya i Suïssa.[27]

A l'agost, de Jesus dos Santos va competir al Campionat d'Europa de Glasgow al costat de Juliette Bossu, Lorette Charpy, Marine Boyer, Coline Devillard, i van acabar primeres a la ronda de classificació.[28] La selecció francesa va guanyar la medalla de plata a la final per equips, per darrere de Rússia.[29] De Jesus dos Santos es va classificar per a dues finals d'aparells, acabant en sisena posició a la barra d'equilibri i guanyant l'or a l'exercici de terra. Es va convertir en la tercera gimnasta francesa a guanyar el títol a l'exercicis de terra als Campionats d'Europa després de Ludivine Furnon el 2000 i Isabelle Séverino el 2005.[30]

A la Copa Mundial Challenge de París, de Jesus dos Santos va guanyar la medalla d'or a l'exercici de terra.[31] Va ser seleccionada per competir al Campionat del Món al costat de Juliette Bossu, Lorette Charpy, Marine Boyer i Louise Vanhille. L'equip es va classificar per a la final per equips per primera vegada en una competició internacional important des dels Jocs Olímpics de 2008.[32] Finalment, l'equip va acabar cinquè a la final per equips, el seu millor resultat al Campionat Mundial de Gimnàstica Artística des de 1997.[33] Individualment, de Jesus dos Santos es va classificar per a les finals d'exercicis complet i de terra i va acabar sisena en ambdues.[34][35] Després del Campionat del Món, va competir a la Copa Suïssa en un equip mixt amb Julien Gobaux, i van acabar novens.[36]

2019

[modifica]

De Jesus dos Santos va competir a l'EnBW DTB-Pokal Team Challenge a Stuttgart, on França va quedar quarta a la final per equips.[37] Va ser seleccionada per competir al Campionat d'Europa al costat de Marine Boyer, Lorette Charpy i Coline Devillard.[38] Va guanyar la medalla d'or general per davant de la campiona d'Europa del 2017 Elissa Downie.[39] A les finals d'aparells, va defensar amb èxit el seu títol a l'exercicis de terra, va guanyar la plata a la barra d'equilibri darrere d'Alice Kinsella de la Gran Bretanya i va acabar setena en barres asimètriques. Això la va convertir en la gimnasta femenina més condecorada del campionat, empatada amb Anguelina Mélnikova de Rússia. Va ser la primera gimnasta francesa en guanyar tres medalles en un únic Campionat d'Europa.[40]

Al juny, de Jesus dos Santos va guanyar el seu tercer títol francès consecutiu i va guanyar els títols de barres asimètriques i exercici de terra.[41] El 3 de setembre, va ser nomenada a l'equip per competir al Campionat del Món a Stuttgart, Alemanya, al costat de Lorette Charpy, Marine Boyer, Coline Devillard i Aline Friess.[42] Més tard aquell mes va competir a la Copa Challenge de París on va guanyar l'or en barres asimètriques i va quedar setena a la barra d'equilibri.[43] Després, durant la ronda de classificació al Campionat del Món, va dirigir l'equip francès per classificar-se per a la final per equips en quart lloc darrere dels Estats Units, la Xina i Rússia. Individualment, es va classificar per a la final de l'exercici complet en tercer lloc darrere de Simone Biles i Sunisa Lee dels Estats Units, la final de la barra d'equilibri en sisè lloc i la final de terra en cinquè lloc.[44] A la final per equips, de Jesus dos Santos va aportar un total de 55.498 per ajudar França a acabar en la cinquena posició.[45] Aquest resultat va classificar França per a un lloc per equips als Jocs Olímpics de 2020.[46] A la final, va caure de les barres asimètriques dues vegades i va acabar en vintena posició.[47] A les finals d'aparells, també va quedar fora del podi, col·locant-se cinquena a la barra i cinquè també a terra. Va ser guardonada amb el Longines Prize for Elegance al costat de l'americà Sam Mikulak.[48]

2020-21

[modifica]

Al febrer, es va anunciar que de Jesus dos Santos representaria França a la Copa del Món de Tòquio 2020.[49] Tanmateix, l'esdeveniment es va cancel·lar a causa de la pandèmia de la COVID-19 al Japó.[50] No va prendre part en cap competició internacional el 2020.[51]

De Jesus dos Santos va competir al Campionat d'Europa del 2021 a Basilea. Durant la fase de classificació, només va competir a les barres asimètriques, on va caure, i a la barra d'equilibri, on es va classificar per a la final de la prova. En la final de l'aparell, va guanyar l'or, convertint-se així en la primera campiona d'Europa francesa a la barra d'equilibri.[52] Després, al FIT Challenge, va ajudar França a guanyar la medalla d'or per equips, i va guanyar la medalla d'or a l'exercici complet i la medalla de plata de barres asimètriques darrere de Nina Derwael.[53]

El 14 de juny, de Jesus dos Santos va ser seleccionada per representar França als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 al costat de Marine Boyer, Aline Friess i Carolann Héduit.[54] Als Jocs Olímpics, de Jesus dos Santos va ajudar França a classificar-se per a la final per equips on van quedar sisenes.[55] També va quedar onzena a la final amb una puntuació total de 53.698.[56] De Jesus dos Santos va ser inicialment la primera reserva per a la final de barres asimètriques, però va ser convocada per competir a la final després que Simone Biles es retirés.[57] Va acabar sisena a la final amb una puntuació de 14.033.[58]

Després dels Jocs Olímpics, de Jesus dos Santos es va unir a la gira Gold Over America Tour de Biles.[59]

2022

[modifica]

A l'abril, de Jesus dos Santos es va traslladar a Houston per entrenar al World Champions Center, el mateix gimnàs que Simone Biles, amb els entrenadors Cécile i Laurent Landi.[60] A l'octubre de Jesus dos Santos va ser nomenada a l'equip per competir al Campionat del Món de Liverpool al costat de Marine Boyer, Coline Devillard, Aline Friess i Carolann Héduit.[61]

Història competitiva

[modifica]
de Jesus dos Santos (segona des de l'esquerra) al Sainté Gym Show 2018 al costat de les companyes franceses
De Jesus dos Santos amb la seva medalla de plata per equip del Campionat d'Europa de 2018
Any Esdeveniment Equip AA VT UB BB FX
Júnior
2015 Campionat francès 22 5 5
FIT Challenge 4 4
Festival Olímpic de la Joventut Europea 6
Sènior
2016 Campionat francès 4 4 4
FRA-ROU Friendly 11 11
Memorial Joaquim Blume 22
Élite Gym Massilia 22 33 4 11
2017 American Cup 33
Trofeu Ciutat de Jesolo 4 9 8 4
Campionat d'Europa 33 8
Campionat francès 11 5 22
Paris World Challenge Cup 22 4 7
Campionat del món 5 R2 R1
Élite Gym Massilia 11 22 11 4
Toyota International 11 22
2018 Doha World Cup 33 11
Tokyo World Cup 33
Campionat francès 11 11 6 11
Sainté Gym Cup 11 11
Campionat d'Europa 22 4 11
Paris World Challenge Cup 8 11
Campionat d'Europa 5 6 6
Swiss Cup 9
2019 EnBW DTB-Pokal Team Cup 4
Campionat d'Europa 11 7 22 11
Campionat francès 11 6 11 11
Paris World Challenge Cup 11 7
Campionat del món 5 20 5 5
2021
Campionat d'Europa 11
FIT Challenge 11 11 22
Olympic Games 6 11 6
2022 Paris Challenge Cup 6
Campionat del món 8 WD R1
2023 Campionat francès 11 33
Paris Challenge Cup 11 11
Campionat del món 33

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Mélanie de Jesus dos Santos» (en francès). Federació Francesa de Gimnàstica. Arxivat de l'original el 1 novembre 2018. [Consulta: 10 octubre 2019].
  2. ↑ Bregman, Scott. «Melanie de Jesus dos Santos bids to end French women's medal drought». Olympic Channel. Comitè Olímpic Internacional, 20-04-2021. [Consulta: 28 abril 2022].
  3. ↑ «Mélanie Johanna de Jesus dos Santos». Gold Over America Tour. [Consulta: 29 abril 2022].
  4. ↑ «De Jesus dos Santos ready to take the final step up». International Gymnastics Federation, 11-09-2019. [Consulta: 28 abril 2022].
  5. ↑ Lacaze-Eslous, Christophe. «Championnats du monde de gymnastique : le phénomène Mélanie De Jesus Dos Santos» (en francès). Le Parisien, 13-10-2019. [Consulta: 29 abril 2022].
  6. ↑ «Melanie de Jesus dos Santos Tokyo 2020 Athlete Profile». Tokyo 2020. Comitè Olímpic Internacional. Arxivat de l'original el 26 juliol 2021. [Consulta: 28 juliol 2021].
  7. ↑ Hopkins, Lauren. «2015 French Championships Results». The Gymternet, 16-03-2015. [Consulta: 28 abril 2022].
  8. ↑ «Brazilians, Germans best at Flanders International Team Challenge». International Gymnastics Federation, 01-06-2015. [Consulta: 28 abril 2022].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Le retour réussi de Mélanie De Jesus Dos Santos» (en francès). Federació francesa de gimnàstica, 21-11-2016. [Consulta: 28 abril 2022].
  10. ↑ «Mélanie de Jesus Dos Santos et Zachari Hrimèche sacrés champions de France 2017» (en francès). Federació francesa de gimnàstica, 27-05-2017. [Consulta: 28 abril 2022].
  11. ↑ «En route for Montreal Worlds, stars of Gymnastics light up Internationaux de France». International Gymnastics Federation, 19-09-2017. [Consulta: 28 abril 2022].
  12. ↑ «A tight battle to succeed Simone Biles in the Women's All-around». International Gymnastics Federation, 05-10-2017. [Consulta: 28 abril 2022].
  13. ↑ Hopkins, Lauren. «2017 Elite Gym Massilia Results». The Gymternet, 17-11-2017. [Consulta: 29 abril 2022].
  14. ↑ Hopkins, Lauren. «2017 Toyota International Results». The Gymternet, 10-12-2017. [Consulta: 29 abril 2022].
  15. ↑ «Mélanie de Jesus Dos Santos en bronze à Newark (USA)» (en francès). Federació francesa de gimnàstica, 04-03-2017. [Consulta: 28 abril 2022].
  16. ↑ «Yul Moldauer, Ragan Smith swing to American Cup titles». International Gymnastics Federation, 06-03-2017. [Consulta: 28 abril 2022].
  17. ↑ «City of Jesolo Trophy». FloGymnastics. FloSports. [Consulta: 29 abril 2022].
  18. ↑ «Euro – Melanie de Jesus dos Santos en bronze au concours général, 1er podium français depuis 2005» (en francès). Eurosport, 21-04-2017. [Consulta: 28 abril 2022].
  19. ↑ «La sélection française pour les JO de Rio» (en francès). L'Équipe, 27-06-2016. [Consulta: 29 abril 2022].
  20. ↑ Hopkins, Lauren. «2016 France vs Romania Rematch Results». The Gymternet, 12-07-2016. [Consulta: 29 abril 2022].
  21. ↑ «The Gymnastics weekend in review: Swiss Cup, Blume Memorial and Olympic Hopes». International Gymnastics Federation, 07-11-2016. [Consulta: 28 abril 2022].
  22. ↑ Hopkins, Lauren. «2016 Elite Gym Massilia Results». The Gymternet, 11-11-2016. [Consulta: 29 abril 2022].
  23. ↑ «Zou and Radivilov light up Doha as Uchimura misses finals». International Gymnastics Federation, 26-03-2018. [Consulta: 28 abril 2022].
  24. ↑ «Home golds for Murakami and Shirai as All-Around World Cup concludes in Tokyo». International Gymnastics Federation, 16-04-2018. [Consulta: 28 abril 2022].
  25. ↑ «Mélanie De Jesus Dos Santos et Julien Gobaux sacrés aux Championnats de France» (en francès). L'Équipe, 20-05-2018. [Consulta: 28 abril 2022].
  26. ↑ Hopkins, Lauren. «2018 French Championships Results». The Gymternet, 20-05-2018. [Consulta: 29 abril 2022].
  27. ↑ Hopkins, Lauren. «2018 Sainté Gym Cup Results». The Gymternet, 11-07-2018. [Consulta: 29 abril 2022].
  28. ↑ «Championnats d'Europe GAF (senior) : la France termine première des qualifications et se hisse en finale par équipes» (en francès). Gym and News, 02-08-2018. Arxivat de l'original el 3 agost 2018. [Consulta: 2 agost 2018].
  29. ↑ «Championnats d'Europe : l'équipe de France féminine prend l'argent» (en francès). L'Équipe, 04-08-2018. [Consulta: 28 abril 2022].
  30. ↑ «Championnats d'Europe : Mélanie De Jesus Dos Santos en or au sol» (en francès). L'Équipe, 05-08-2018. [Consulta: 28 abril 2022].
  31. ↑ «Host France take 5 golds at World Challenge Cup in Paris». International Gymnastics Federation, 01-10-2018. [Consulta: 28 abril 2022].
  32. ↑ «Les Françaises en finale» (en francès). L'Équipe, 28-10-2018. [Consulta: 17 juny 2019].
  33. ↑ «Simone Biles titrée par équipes avec les Américaines» (en francès). L'Équipe, 30-10-2018. [Consulta: 17 juny 2019].
  34. ↑ «Biles wins record fourth World All-around title in Doha». International Gymnastics Federation, 01-11-2018. [Consulta: 28 abril 2022].
  35. ↑ «Derwael confirms world class status as Biles lights up year to remember». International Gymnastics Federation, 28-12-2018. [Consulta: 28 abril 2022].
  36. ↑ Hopkins, Lauren. «2018 Swiss Cup Results». The Gymternet, 19-11-2018. [Consulta: 29 abril 2022].
  37. ↑ Hopkins, Lauren. «2019 DTB Team Challenge Results». The Gymternet, 18-03-2019. [Consulta: 28 abril 2022].
  38. ↑ «GAM/GAF – Championnats D'europe De Gymnastique Artistique 2019 : La Composition De L'équipe» (en francès). Federació Francesa de Gimnàstica, 12-03-2019. [Consulta: 28 abril 2022].
  39. ↑ «France's Melanie De Jesus dos Santos wins European all-around crown». Unió Europea de Gimnàstica, 12-04-2019. [Consulta: 28 abril 2022].
  40. ↑ «Championnats d'Europe. Mélanie De Jesus Dos Santos, la nouvelle vague» (en francès). Le Télégramme, 15-04-2019. [Consulta: 29 abril 2022].
  41. ↑ Hopkins, Lauren. «2019 French Championships Results». The Gymternet, 09-06-2019. [Consulta: 29 abril 2022].
  42. ↑ «GAM/GAF – Championnats Du Monde 2019 : La Composition De L'équipe De France Dévoilée» (en francès). Federació Francesa de Gimnàstica, 03-09-2019. [Consulta: 28 abril 2022].
  43. ↑ «Eight nations grab gold at Paris World Challenge Cup». International Gymnastics Federation, 18-09-2019. [Consulta: 28 abril 2022].
  44. ↑ «U.S., Biles top women's qualification at Stuttgart Worlds». International Gymnastics Federation, 05-10-2019. [Consulta: 28 abril 2022].
  45. ↑ «US women top Russia, Italy to win team title at Stuttgart Worlds». International Gymnastics Federation, 08-10-2019. [Consulta: 28 abril 2022].
  46. ↑ «List of the Artistic Gymnastics 2020 Olympic Qualifiers». Gymnastics Results. International Gymnastics Federation, 05-10-2019. [Consulta: 20 octubre 2021].
  47. ↑ «Biles wins record fifth world All-around title». International Gymnastics Federation, 10-10-2019. [Consulta: 28 abril 2022].
  48. ↑ «Mikulak, de Jesus dos Santos win 2019 Longines Prize for Elegance». International Gymnastics Federation, 11-10-2019. [Consulta: 28 abril 2022].[Enllaç no actiu]
  49. ↑ «Simone Biles heads star-studded field for Tokyo World Cup». International Gymnastics Federation, 14-02-2020. [Consulta: 28 abril 2022].
  50. ↑ @FIG_media. «Japan Gymnastics Association has decided to cancel the #Tokyo All-Around World Cup that was scheduled on 4–5 April 2020», 17-03-2020.
  51. ↑ Bregman, Scott. «Melanie de Jesus dos Santos approaches Tokyo Olympics with new mindset after 2020». Olympic Channel. Comitè Olímpic Internacional, 20-04-2021. [Consulta: 29 abril 2022].
  52. ↑ Goh, ZK. «Melanie de Jesus dos Santos wins European balance beam title in Basel». Olympic Channel. Comitè Olímpic Internacional, 25-04-2021. [Consulta: 28 abril 2022].
  53. ↑ Hopkins, Lauren. «2021 FIT Challenge Results». The Gymternet, 01-07-2022. [Consulta: 29 abril 2022].
  54. ↑ «GAF – La Composition De L'équipe De France Olympique Féminine Dévoilée» (en francès). Federació Francesa de Gimnàstica. [Consulta: 28 abril 2022].
  55. ↑ «Artistic Gymnastics – Women's Team Final Results». Comitè Olímpic Internacional, 27-07-2021. Arxivat de l'original el 27 juliol 2021. [Consulta: 28 abril 2022].
  56. ↑ «Artistic Gymnastics – Women's All-Around Final Results». Comitè Olímpic Internacional, 29-07-2021. Arxivat de l'original el 17 octubre 2021. [Consulta: 28 abril 2022].
  57. ↑ Maine, D'Arcy. «Simone Biles withdraws from vault, uneven bars at the 2021 Olympics; status for last two individual events to be determined». ESPN, 30-07-2021. [Consulta: 28 abril 2022].
  58. ↑ «Artistic Gymnastics – Women's Uneven Bars Final Results». Comitè Olímpic Internacional, 01-08-2021. Arxivat de l'original el 17 octubre 2021. [Consulta: 28 abril 2022].
  59. ↑ «Gold Over America Tour – Athletes: Mélanie Johanna de Jesus dos Santos». Gold Over America Tour. [Consulta: 17 octubre 2021].
  60. ↑ Bregman, Scott. «Melanie de Jesus dos Santos to train with Simone Biles' coaches Cecile and Laurent Landi». Olympic Channel. Comitè Olímpic Internacional, 06-04-2022. [Consulta: 28 abril 2022].
  61. ↑ «GAM/GAF – CM 2022 – Tout Ce Qu'il Faut Savoir Sur La Compétition». Federació Francesa de Gimnàstica, 18-10-2022.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mélanie de Jesus dos Santos
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mélanie_de_Jesus_dos_Santos&oldid=34242820»