Mónico Sánchez Moreno
 Sánchez mostrant el seu aparell de raigs X a un metge | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 maig 1880  Piedrabuena (província de Ciudad Real) |
| Mort | 6 novembre 1961 (81 anys) Piedrabuena (província de Ciudad Real) |
| Es coneix per | Inventor i enginyer |
| Activitat | |
| Ocupació | inventor, enginyer elèctric |
Mónico Sánchez Moreno (Piedrabuena, Ciudad Real, 4 de maig de 1880 - 6 de novembre de 1961), fou un inventor i enginyer elèctric espanyol, pioner de la radiologia, telecomunicacions sense cables i electroteràpia, conegut per l'invent d'un aparell portàtil de rajos X i corrents d'alta freqüència en 1909.[1]
També va ser president de la Cambra de comerç de Ciudad Real.[2]
Història
[modifica]Infantesa
[modifica]
La seva família tenia una petita teixonera (fabricava teules i maons) i la seva mare rentava roba aliena en el paratge del riu anomenat Tabla de la Yedra. Mónico era el menor de quatre germans, ajudava a la seva mare en carregar la roba.
A Piedrabuena, amb una economia rural empobrida, agrària de secà i ramadera, el 75% eren analfabets.[1] En 1900, Piedrabuena tenia 3.810 habitants.
Madrid
[modifica]El professor de l'escola pública de Piedrabuena el va animar a que seguís estudiant. Sense tenir el batxiller elemental, Mónico es va comprar un vestit i va anar a Madrid per estudiar enginyeria elèctrica.
Va arribar a Madrid en 1901 en l'època en què s'estava implantant l'enllumenat públic i s'estava electrificant el tramvia per substituir els tramvies de tracció animal.
L'Escola d'Enginyers Industrials de Madrid estava tancada per les vagues estudiantils. Mónico va decidir apuntar-se a un curs d'electrotècnia a distància impartit des de Londres per l'enginyer Joseph Wetzle.[1] El curs era en anglès i Mónico no en sabia ni una paraula. Durant 3 anys va seguir el curs per correu de forma rigorosa. En finalitzar-lo el mateix Joseph Wetzler es va posar en contacte amb ell i el va recomanar per a una plaça en una empresa de Nova York.[1]
Estats Units
[modifica]El 12 d'octubre de 1904 Mónico tenia 23 anys i es va pujar a un vaixell a Cadis amb 60 dòlars en la butxaca i destinació a Nova York.[1] Va començar a treballar d'ajudant de delineant, però aviat es va matricular en l'Institut d'Enginyers Electricistes, un centre de formació professional.[1] Més endavant va ser a un curs d'electrotècnia d'uns mesos de durada de la Universitat de Colúmbia.[1]
Mónico Sánchez fitxà com a enginyer de la Van Houten and Ten Broeck Company, dedicada a l'aplicació de l'electricitat als hospitals.[1] Allí va inventar un aparell de raigs X portàtil. Amb prou feines pesava 10 quilograms, enfront dels 400 dels equips tradicionals. França va comprar 60 unitats per a les seves ambulàncies de campanya.[1]
La Collins Wireless Telephone Company contractà a Mónico Sánchez com a enginyer en cap, amb la intenció de vendre el seu aparell portàtil de raigs X, que va passar a anomenar-se The Collins Sánchez Portable Apparatus. Collins oferí 500.000 dòlars a Mónico Sánchez pel seu invent.[1]
Frederick Collins es va bolcar en la telefonia sense fils. Els seus aparells podien comunicar-se sense cables a més de 100 quilòmetres. El problema és que el seu telèfon, amb un micròfon de carbó, s'escalfava a poc a poc i acabava cremant als 15 minuts de parlar sense interrupció.[1] L'empresa de Collins va començar una gran campanya de propaganda per vendre accions, suggerint que la telefonia mòbil en cotxes, trens i vaixells ja era una realitat.[1]
D'aquelles campanyes queda una fotografia de 1909 en la qual apareix Mónico Sánchez mostrant el seu aparell de raigs X en un lloc de la III Fira de l'Electricitat, celebrada a Madison Square Garden, Nova York. Al seu costat apareixen els llocs de la General Electric de Thomas Edison i de la Westinghouse de Nikola Tesla.[1] Als cartells hi deia:
| « | No wires. No poles. No Franchises. The Collins Wireless Telephone Co. | » |
Quatre executius de la Collins Wireless Telephone Company, inclòs Collins, acabaren a la presó. En la seva sentència s'al·ludia a un presumpte frau en les seves demostracions en llocs públics, limitades a converses breus perquè els telèfons no fessin espurnes. Quan va esclatar l'escàndol, Mónico ja havia abandonat l'empresa.[1]
Piedrabuena
[modifica]En 1912, amb 32 anys va tornar a Espanya convertit en un emprenedor milionari.[1] En 1913 construí a Piedrabuena el Laboratorio Eléctrico Sánchez que ocupava una superfície de 3.500 metres quadrats.[1] Va contractar a un bufador de vidre alemany per a l'elaboració de tubs de buit.
Va instal·lar una central elèctrica al seu poble, proveïda pel carbó arribat en carros tirats per mules. Va fer arribar l'electricitat a les cases de Piedrabuena.[1] Muntà un cinema a Piedrabuena.[1] Cap al final de la seva vida va deixar de vendre els seus aparells i va tenir certes dificultats econòmiques.
Molts dels aparells que va fabricar al seu poble a partir de 1913 s'exposen avui en el Museo Nacional de Ciencia y Tecnología, amb seus a A Coruña i Madrid.[1] Va morir a Piedrabuena el 6 de novembre de 1961. Després de la seva mort el Laboratorio Eléctrico Sánchez va tancar. En l'actualitat està ocupat per un col·legi, un centre de salut i un centre cultural.
Bibliografia
[modifica]- Mónico Sánchez Moreno a Enciclopedia Universal Ilustrada Europea-Americana Tomo IX (Apéndice), Madrid: Espasa-Calpe, 1933. p.969-970.
- Homenaje del Ayuntamiento de Piedrabuena a D. Mónico Sánchez Moreno. Inventor (1880-1961), Ayuntamiento de Piedrabuena, Abril 1995,
- Alía Miranda, Francisco: Don Mónico Sánchez y los adelantados de La Mancha en el siglo XX, en Francisco Alía Miranda y Pilar Sánchez Fernández (coords.): Piedrabuena y su entorno. Arte, Antropología, Historia y Espacios Naturales. III, IV y V Jornadas de Estudio. Piedrabuena: Ayuntamiento, 2006, p. 459-492. ISBN 84-923283-9-8.
- Rozas Quintanilla, Juan Pablo: Mónico Sánchez, Spanish inventor, in the Collins Wireless Telephone (1909), en Histelcom 2010. A Century of Broadcasting: Madrid, 2010. ISBN 978-1-4244-7450-9
- Asensio Merino, Santiago (coord.), Off-on, Ministerio de Ciencia e Innovación, Noviembre 2011.ISBN 978-84-92546-00-8. (Descargar libro)
- Lozano Leyva, Manuel, El Gran Mónico, Debate, Mayo 2013. ISBN 978-84-9992-288-1.
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 Ansede, Manuel. «El niño pobre que desarrolló teléfonos móviles hace un siglo». esmateria, 19-05-2013. Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 3 juny 2013].
- ↑ Homenaje del Ayuntamiento de Piedrabuena a D. Mónico Sánchez Moreno. Inventor. (1880-1961). Piedrabuena: Ayuntamiento de Piedrabuena, 1995.
Enllaços externs
[modifica]
- Exposició Off/On del Museo Nacional Ciencia y Tecnología a la Corunya.
- El ingeniero español que desarrolló un teléfono móvil hace un siglo, a ABC, 21 de maig de 2013