Vés al contingut

Moviment de Defensa de la Terra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: MDT)
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula d'organitzacióMoviment de Defensa de la Terra
Dades
Tipuspartit polític català Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaindependentisme català
pancatalanisme
marxisme-leninisme
anticapitalisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació 11 març 1984:  Organització política
juny 1998:  Partit polític, Reus Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició2014 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perPoble Lliure Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
JoventutsJoves Independentistes Revolucionaris (1990–1993) Modifica el valor a Wikidata
Format per
Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (1984–1989)
Independentistes dels Països Catalans (1985–)
Partit Comunista dels Valencians (1991–) Modifica el valor a Wikidata
Part deEsquerra Independentista
Front Republicà (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Facebook: MovimentdeDefensadelaTerraMDT Modifica el valor a Wikidata

El Moviment de Defensa de la Terra o, en sigla, MDT, fou el front unitari de les organitzacions polítiques de l'independentisme d'esquerra marxista dels Països Catalans, sorgit de la confluència entre el PSAN i Independentistes dels Països Catalans (abans anomenats PSAN-Provisional), i posteriorment escindit en dos, l'MDT-PSAN (posteriorment Catalunya Lliure) i l'MDT-IPC.

Antecedents

[modifica]

El 1982 i el 1983 es van celebrar les V i VI Trobades Independentistes a Sant Pere de Ribes i a Artés respectivament, en les quals van participar membres organitzats en el camp de l'ecologia, de la lluita antirepressiva, de defensa de la llengua, de col·lectius comarcals... Es va fer balanç del moviment independentista i de la situació de la llengua catalana. Tant els Grups de Defensa de la Llengua com els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans convoquen un comité de treball per a posar les bases per la creació del futur Moviment de Defensa de la Terra (MDT), que pretenia tornar a ajuntar els dos PSAN i que fos el pal de paller del moviment independentista. L'11 de setembre de 1982 aplegaren 8.000 manifestants al fossar de les Moreres.

En l'aplec del Puig de 1983 es presenten les bases del futur Moviment. Un any més tard, al gener de 1984, durant la segona Assemblea de Terra Lliure, es decideix definitivament crear un moviment polític unitari de l'esquerra independentista, un moviment, segons la seua proposta de principis, «compromès amb la lluita contra l'opressió i l'explotació capitalista, que lluita per defensar el país de les agressions constants que rep a nivell ecològic, urbanístic, social, cultural i lingüístic».

Fundació

[modifica]

L'11 de març de 1984 es va convocar l'Assemblea de Reus per constituir el MDT.[1] El PSAN i les joventuts del FNC hi va participar,[2] però IPC, molt afeblit, abandonà[3] el projecte perquè considerà que no naixia com un organisme unitari, i amb poc esperit de debat. IPC va acusar el PSAN d'intentar burocratitzar la construcció del Moviment de Defensa de la Terra en lloc de construir un moviment on totes les classes de lluita hi fossin acceptades, i els seus representants abandonaren la sala, mentre el PSAN va acusar IPC de discrepar dels punts programàtics aprovats per l'MDT i de no aconseguir la dissolució d'aquest.[4]

Finalment, l'estiu del 1984 neix el Moviment de Defensa de la Terra a la VII Trobada Independentista celebrada a Alforja. Aquell Onze de Setembre ja fou convocat per l'MDT, el qual va comptar amb un comunicat d'adhesió de Terra Lliure[5] i un minut de silenci per la mort de Toni Villaescusa.

Un any més tard, el 1985, el MDT es convertí en la casa comuna de tot l'independentisme al incorporar-se IPC. Es proposà ésser el pal de paller de l'independentisme combatiu i organitzar l'anomenat Moviment d'Alliberament Nacional Català, que aplegaria PSAN, IPC, CSPC i Terra Lliure. També apareix la proposta de principis per al MDT:

  • Cal lluitar per defensar el país de les agressions ecològiques, urbanes, socials, culturals i lingüístiques.
  • L'àmbit del Moviment és el de la nació catalana, i promourà una base organitzativa comarcal.
  • Proposa fomentar la conscienciació i mobilització del poble treballador dels Països Catalans, mitjançant l'agitació i la propaganda.
  • Considera França i Espanya agents de la destrucció del país i denuncia els partits sucursalistes.
  • Lluita contra la repressió i assumeix la lluita dels CSPC.
  • Lluita contra l'opressió i explotació capitalista. Proclama la seva solidaritat amb les lluites a les empreses i al camp.

El context històric, a més a més, ajudava, ja que el 1986 Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), dirigida per Àngel Colom, antic militant de la Crida, adoptava l'independentisme en el seu programa. Altres opcions independentistes com el Bloc d'Esquerres d'Alliberament Nacional (BEAN) i Nacionalistes d'Esquerra (NE) s'havien enfonsat després de patir uns resultats electorals molt baixos. També la Crida es declarà independentista el mateix 1986.

Convocaren actes de protesta per la detenció dels militants de Terra Lliure Jaume Fernàndez i Calvet i Pere Bascompte, empresonat a Tolosa de Llenguadoc el 1985. Proposà l'abstenció en el referèndum per l'OTAN del 1986, malgrat la crítica de Terra Lliure, els CSPC i la Crida.

A finals de 1986 el PSAN va proposar convertir l'MDT en un front patriòtic per aglutinar el vot de l'independentisme sociològic, mentre d'altra banda, IPC, juntament amb presos de Terra Lliure i col·lectius de barris presentava Política Independentista de Combat (PIC), que, a més de la independència proposava prefigurar un nou model de societat amb les propostes de les classes populars. Però per això calia que el MDT s'enfortís i madurés políticament.

Divisió

[modifica]

En la II Assemblea Nacional del MDT de desembre de 1986 va vèncer la postura del PSAN, però no es van discutir les esmenes. Endemés, el MDT-PSAN va convocar a València la segona part de l'Assemblea, mentre que l'MDT-IPC la va fer a Barcelona. Així el 1987 les tensions entre els membres procedents d'Independentistes dels Països Catalans i els del PSAN varen esclatar. L'MDT es va fraccionar en dos grups: el Moviment de Defensa de la Terra-PSAN (MDT-PSAN) i el Moviment de Defensa de la Terra-IPC (MDT-IPC).[6] La divisió va afectar bàsicament al Principat però no va tenir cap repercussió al País Valencià, ja que l'MDT es trobava arrecerat al voltant del PSAN.[7] El primer va tornar a actuar després d'un intens debat intern sota el nom de Catalunya Lliure (CL) i el segon va mantenir el nom i va propiciar la formació de l'Assemblea d'Unitat Popular (AUP) amb gent de la Crida.

A les eleccions europees del 1987 el MDT-IPC va donar suport explícitament a la candidatura d'Herri Batasuna, que va obtenir 53.000 vots a Catalunya. Però l'atemptat a l'Hipercor de Fabra i Puig del 19 de juny del 1987, així com els enfrontaments fins i tot físics entre els membres de les dues fraccions del MDT al fossar de les Moreres l'onze de setembre de 1988[8] afebliren el moviment i restaren suport independentista a Terra Lliure.

En la IX Trobada Independentista a Garraf l'estiu de 1988 ambdós sectors intentaren aproximar postures, però fracassaren.

Transformació en partit polític

[modifica]

Arran de la transformació del sector PSAN de l'MDT en l'organització Catalunya Lliure, a partir de 1989-1990 el sector IPC passà a ésser l'únic que conservava la sigla MDT. Aquest sector partí del projecte d'Unitat Popular definit en la III Assemblea Nacional de l'MDT (desembre del 1988) per abandonar l'estructura de moviment i transformar-se en partit polític, el qual rebé el suport dels presos de Terra Lliure. El programa es basava en sis punts:

  • Defensa dels drets polítics del poble català
  • Defensa dels drets de les classes populars
  • Defensa de la terra
  • Defensa de la llengua i la identitat nacionals
  • Defensa dels presos independentistes, contra la repressió
  • Solidaritat internacional: Europa de les Nacions

El 1991 el Partit Comunista dels Valencians s'integrà a l'MDT. L'MDT celebrà noves assemblees nacionals (IV, 1990, i V, gener 1993) i s'implicà en la impulsió de l'Assemblea d'Unitat Popular, procés en el marc del qual l'MDT restà congelat com a organització.

Reconstitució

[modifica]

En la VI Assemblea Nacional (Sabadell, juny 1998), l'MDT es reconstitueix després de la dissolució de l'AUP, ara definint-se com a "partit polític revolucionari", i adopta una nova Declaració de principis. De llavors ençà ha celebrat un seguit d'assemblees nacionals: VII, Salt, juny 2000; VIII, Sabadell, febrer 2005; IX, València, 28-29 maig 2005; X, Badalona, gener 2008; i XI, Brunyola, febrer 2010. Entre els centres d'interès de l'MDT hi ha la maduració ideològica de l'independentisme revolucionari i la unitat orgànica de l'esquerra independentista, així com la impulsió de la unitat popular, moviment més ampli en què l'independentisme d'esquerra hauria d'exercir la direcció política de les classes populars en el camí d'allò que l'MDT defineix com a "ruptura democràtica per la independència" i la consegüent constitució d'una República dels Països Catalans.

L'òrgan de l'MDT és La Veu, que el juliol de 2011 anava pel número 96.

A finals de 2014 i després de la celebració d'una Assemblea Nacional Extraordinària el partit anuncià la seva dissolució, així com l'ingrés dels seus militants a la recent creada organització Poble Lliure.[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Bassa, David. L'independentisme català, 1979-1994. Llibres de l'Índex, 1994, p. 80. ISBN 8487561705. 
  2. ↑ Llibertat.cat. «1984 Es constitueix a Reus el Moviment de Defensa de la Terra». [Consulta: 9 maig 2020].
  3. ↑ Badia, Quique. «Una història de l'independentisme català contemporani: una opció als marges (II)». El Temps.
  4. ↑ «PSAN 50 anys d'independentisme català». PSAN.
  5. ↑ Bassa, David. L'independentisme català, 1979-1994. Llibres de l'Índex, 1994, p. 82. ISBN 8487561705. 
  6. ↑ «Incidentes en la Diada tras unas marchas independentistas con poca asistencia». El Pais, 12-09-1987.
  7. ↑ CEPC 5 anys en marxa. Construint alternatives des de les aules. Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans, 2006, p.24. 
  8. ↑ «Agresiones entre independentistas en una Diada con escasa asistencia a los actos reivindicativos». El Pais, 12-09-1988.
  9. ↑ L'MDT se'n va a Poble Lliure i anuncia la seva dissolució, Nació Digital.cat (22-12-2014)

Bibliografia

[modifica]
  • Deulonder, Xavier: Història de l'MDT. Una organització independentista radical durant els anys 80 i 90. Barcelona, Llibres de l'Índex, 2005. (Neopàtria, 7) ISBN 84-95317-94-X
  • Catalunya, qüestió d'estat. Vint-i-cinc anys d'independentisme català (1968-1993). Jaume Renyer. El Mèdol, 1995
  • De les armes a les urnes. Oriol Malló. L'esfera dels llibres, 2005
  • L'independentisme armat a la Catalunya recent. David Bassa. Rourich, 1996
  • Història de l'independentisme (1979-1994). David Bassa, Carles Benítez, Carles Castellanos i Raimon Soler. Llibres de l'Índex, 1994
  • Reviure els dies. Carles Castellanos. Pagès, 2003
  • Terra Lliure: La temptació armada a Catalunya. Ricard Vilaregut Columna, 2004
  • Terra Lliure (1979-1985). Jaume Fernàndez Calvet. El Llamp, 1986
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Moviment_de_Defensa_de_la_Terra&oldid=33219788»