Vés al contingut

Moviment Social Republicà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: MSR)
Infotaula d'organitzacióMoviment Social Republicà
(es) Movimiento Social Republicano Modifica el valor a Wikidata
LemaIdentitat i Justícia Social Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtMSR Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític espanyol Modifica el valor a Wikidata
Ideologianacionalisme espanyol
neonazisme
neofeixisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaultradreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació30 novembre 1999, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició2018 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deAliança dels Moviments Nacionals Europeus Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Secretari generalJuan Antonio Martínez Cayuela[nota 1][1]
PortaveuJordi de la Fuente[2]
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmsr.org.es Modifica el valor a Wikidata
X: MSR_es Modifica el valor a Wikidata

El Moviment Social Republicà (MSR) fou un partit polític espanyol creat el 1999 amb seu a Barcelona, i d'ideologia identitària, populista i d'extrema-dreta. És el membre espanyol de l'Aliança dels Moviments Nacionals Europeus. El seu origen cal remuntar al d'Alternativa Europea i a una associació anomenada Vèrtex Social. El partit es va dissoldre en 2018.

Qualificació ideològica

[modifica]

El Moviment Social Republicà ha estat qualificat tant de neonazi[nota 2][3][4][5][6][7][8][1] com de neofeixista.[nota 3][6][9][10] L'organització es defineix a si mateixa «com una entitat nacional-revolucionària els eixos d'acció política dels quals són: la Nació, la República i la Socialització».[11] El seu antic líder, Juan Antonio Llopart, es va definir en una entrevista «seguidor de la línia de Strasser»,[12] membre de l'anomenada «ala esquerra» del NSDAP alemany.

Història

[modifica]
Manifestació convocada per l'MSR amb motiu del Dia de la Hispanitat de 2013 a Madrid.

El Moviment Social Republicà es va nodrir en la seva creació de membres d'Alternativa Europea, un partit neonazi afí a postures nacional-bolxevics.[8] La formació va dur en les seves llistes electorals per a les eleccions generals de 2004 a 17 militants de l'organització nazi Blood & Honour, il·legalitzada per «associació il·lícita» i tinença d'armes.[13]

El 2012 una part dels implicats en l'agressió a un menor a Manresa estava vinculada a l'MSR, segons el sumari del cas.[14] El 2 d'abril de 2014 militants de la branca juvenil del partit, Lliga Jove, van atacar un acte de suport a les víctimes de la dictadura franquista a la Universitat Complutense de Madrid, llançant quaderns, paraigües, cadires, taules i objectes d'una exposició, on van exhibir una bandera d'Espanya i van proferir amenaces. Un dels activistes per la memòria presents en els fets va ser colpejat amb una cadira causant-li un hematoma. Unes setmanes abans havien tractat de boicotejar un acte a la Universitat Autònoma de Madrid en què intervenia Ada Colau com a portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, proferint crits, insults i amenaces.[15]

El 10 de juny de 2014, diversos membres de l'organització juvenil Lliga Jove van ser detinguts després d'una denúncia del Sindicat d'Estudiants, en la qual alertava de l'escalada d'agressions que patien col·lectius estudiantils i organitzacions d'esquerres.[16]

També el 2014, simpatitzants del partit van participar al costat d'altres persones afins a l'extrema dreta a l'ocupació el 18 d'agost d'un edifici del districte madrileny de Tetuan rebatejat coma «Llar Social Ramiro Ledesma».[nota 4] Els ocupants d'aquest local van declarar que la seva intenció era oferir «recer i aliment (exclusivament) a espanyols»,[17] si bé aquest grup no considerava la possibilitat que existissin espanyols negres o homosexuals.[18] Tot això va provocar diverses mobilitzacions convocades pels veïns contra l'ocupació de l'edifici,[19][20] així com una denúncia del Moviment contra la Intolerància, que va sol·licitar la intervenció de la Fiscalia de delictes d'odi enfront del que va qualificar com un «delicte de discriminació».[21] Després de diverses denúncies d'agressions a immigrants i joves d'esquerres al districte, atribuïdes a aquest grup,[22][23][24] i una baralla amb radicals d'esquerra, la Policia va elaborar un informe per al desallotjament urgent de l'edifici.[25] Després de donar l'ordre el jutge, el centre va ser desallotjat finalment per la policia el 19 de setembre de 2014.[26]

Relacions internacionals

[modifica]

El novembre de 2009 el Partit Nacional Britànic va afirmar que l'Aliança dels Moviments Nacionals Europeus (AENM) comprenia nou partits polítics de tot Europa, entre els quals es trobava el Moviment Social Republicà.[27] En un comunicat de premsa de l'AENM publicat per Fiamma Tricolore el 2010 s'afirmava que l'MSR era un dels integrants de l'aliança.[28] No obstant això, aquesta informació no va ser confirmada el 2012 pel llavors president de l'AENM, Bruno Gollnisch, del Front Nacional francès, que va citar als representants espanyols però com a «persones físiques».[29]

El 2014 van mostrar el seu suport a Alba Daurada, que no obstant això va pertànyer al Front Nacional Europeu, en la campanya de les eleccions europees d'aquest any.[30]

Resultats electorals

[modifica]

L'MSR es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 2004, en què va obtenir 6768 vots (0,03%).[31] El 2008 va decidir no presentar candidatures. Sí presentar candidatura a les eleccions al Parlament Europeu de 2009, en què va obtenir 6.009 vots (el 0,04%).[32] En les eleccions generals espanyoles de 2011 tampoc es va presentar.

A les eleccions municipals de 2011, els resultats de l'MSR no apareixen en el llistat facilitat per la web del Ministeri de l'Interior, per la qual cosa s'inclouen entre l'apartat denominat «resta» en què s'engloba a les candidatures que van quedar per sota del 0,02%.[33] Tanmateix, va aconseguir un regidor pel municipi d'Heras de Ayuso, a la província de Guadalajara, de 260 habitants.[34]

També va concórrer a les eleccions al Parlament Europeu de 2014,[35] amb Juan Antonio Llopart Senent com a cap de llista. Va obtenir 8875 vots (el 0,05%).

Notes

[modifica]
  1. ↑ Fins a mitjans de 2014, moment en què es va provocar una escissió en el partit.
  2. ↑ El partit ha estat qualificat com neonazi per Frauke Buttner en la publicació Right-wing extremism in Spain: Between parliamentary insignificance, far-right populism and racist violence, que tracta el conjunt de l'extrema dreta espanyola dins d'una obra col·lectiva dedicada a la ultradreta europea i per Ferran Gallego a l'obra Una patria imaginaria. També va rebre aquest qualificatiu a El Periódico de Aragón relativa a la participació de membres de la formació en la presentació d'un llibre a Saragossa, a AraInfo, el diari Sur (en el context de la detenció de Pedro Varela, un membre de la formació, a Barcelona), a l'ABC i a Diagonal Periódico.
  3. ↑ El partit ha estat considerat també com a neofeixista a la mateixa notícia d'AraInfo que els titlla de neonazis. Així mateix, Interviú els aporta el mateix qualificatiu en un article sobre un exdirigent del partit i Diagonal Periódico fa el mateix en un article relatiu a el finançament aquests partits per part de la Unió Europea.
  4. ↑ En referència a Ramiro Ledesma, ideòleg del falangisme i líder en la dècada de 1930 de les JONS.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Esteves, Germinal «El partido neonazi MSR organiza una carrera con el apoyo del Ayuntamiento de Algete». Diagonal Periódico, 28-08-2014 [Consulta: 21 octubre 2014].
  2. ↑ «Éxito del V Congreso: ¡Adelante MSR!». MSR, 09-09-2014. [Consulta: 21 octubre 2014].
  3. ↑ Büttner, 2011, p. 185.
  4. ↑ Gallego, Ferran. «Cruzando el río entre los árboles: La extrema derecha española tras la consolidación del régimen democrático (1994-2005)». A: Una patria imaginaria. 
  5. ↑ «Denuncian la autorización de una concentración neonazi en Zaragoza». El Periódico de Aragón, 06-01-2009. [Consulta: 10 juny 2014].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Neofascistas del MSR se juntan con el partido nazi griego Amanecer Dorado», 10-02-2013. Arxivat de l'original el 15 d’octubre 2014. [Consulta: 16 setembre 2014].
  7. ↑ «Detenido un ideólogo del movimiento nazi por apología del genocidio». Sur, 12-04-2006. [Consulta: 10 juny 2014].
  8. ↑ 8,0 8,1 Llona, Guillermo. «¿Comunistas nazis? Sí, existen». ABC, 08-07-2012.
  9. ↑ Gayo, Alberto; Cantarero, Joan; Pérez, Rocio; Sobrino, Iria. «Neofascistas dan clase en Universidad Complutense». Interviú, 28-11-2010. [Consulta: 16 setembre 2014].[Enllaç no actiu]
  10. ↑ Peris, Joana. «Varias organizaciones piden que la UE corte la financiación de partidos neofascistas», 30-01-2013. [Consulta: 16 setembre 2014].
  11. ↑ Casals i Meseguer, 2009, p. 251-252.
  12. ↑ Roncagliolo, Santiago. «Guía ultra de Barcelona». El País, 10-01-2008. [Consulta: 24 juny 2014].
  13. ↑ 17 neonazis de 'Blood and Honour' fueron en listas a las generales, El País, 1 juny 2010.
  14. ↑ Militantes de extrema derecha y radicales del Espanyol y el Real Madrid, imputados por agredir brutalmente a un menor en Manresa, El País, 9 juliol 2012.
  15. ↑ Torrús, Alejandro. «Un grupo estudiantil de extrema derecha "revienta" un acto de víctimas del franquismo». Público, 03-04-2014. Arxivat de l'original el 27 abril 2014. [Consulta: 23 abril 2014].
  16. ↑ López, Patricia. «Detenidos cuatro miembros de las organizaciones neonazis Liga Joven y Respuesta Estudiantil». Público, 10-06-2014. [Consulta: 10 juny 2014].
  17. ↑ «El distrito de Tetuán vive un clima de máxima tensión». El Mundo, 09-09-2013.
  18. ↑ Una tarde con los fascistas futuristas de Madrid, Vice, 12 setembre 2014.
  19. ↑ Vecinos de Tetuán se manifiestan frente al inmueble 'okupado' por neonazis en el distrito, El Mundo, 31 agost 2014.
  20. ↑ Tensa manifestación en Madrid contra un edificio okupado por neonazis, Público, 30 agost 2014.
  21. ↑ «Movimiento contra la Intolerancia pide intervención de la Fiscalía frente a prácticas discriminatorias en centros okupas». Europa Press, 08-09-2014 [Consulta: 12 setembre 2014].
  22. ↑ Álvarez, M. J.; Medialdea, S. «Un grupo de nazis asaltan a un chileno por la espalda y luego le patean en Tetuán». ABC, 08-09-2014 [Consulta: 12 setembre 2014].
  23. ↑ Martín, Daniel «Denuncian una nueva agresión neonazi en Tetuán». El Mundo, 07-09-2014 [Consulta: 12 setembre 2014].
  24. ↑ «El Ayuntamiento relaciona la agresión xenófoba con la okupa nazi del barrio de Tetuán». Diagonal, 05-09-2014 [Consulta: 12 setembre 2014].
  25. ↑ La Policía elabora un informe para el desalojo de "urgencia" del Hogar Social Ramiro Ledesma, 20 minutos, 8 setembre 2014.
  26. ↑ La Policía desaloja el hogar social neonazi del distrito de Tetuán, La Marea, 19 setembre 2014.
  27. ↑ «BNP in alliance with nationalists» (en anglès). BBC News, 12-11-2009 [Consulta: 12 setembre 2014].
  28. ↑ «Alliance of European National Movements». Fiamma Tricolore, 18-06-2010. Arxivat de l'original el 12 de setembre 2014. [Consulta: 12 setembre 2014].
  29. ↑ Bruno Gollnisch. «Réunion de l'AEMN à Hédervár: une profession de foi pour l'Europe des patries». Le blog de Bruno Gollnisch, 24-10-2012. [Consulta: 24 juny 2014].
  30. ↑ «Visita a Amanecer Dorado». Moviment Social Republicà, 13-05-2014. [Consulta: 13 maig 2014].
  31. ↑ Ministerio del Interior. «Congreso/marzo 2004». Consulta de resultados electorales. [Consulta: 27 abril 2014].
  32. ↑ «Acuerdo de 23 de junio de 2009, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por el que se procede a la publicación de los resultados de las elecciones de Diputados al Parlamento Europeo convocadas por Real Decreto 482/2009, de 3 de abril, y celebradas el 7 de junio de 2009, con indicación del número de escaños y de votos obtenidos por las candidaturas proclamadas.». Boletín Oficial del Estado, 152, 24-06-2009 [Consulta: 24 juny 2014].
  33. ↑ Ministerio del Interior. «Municipales/Mayo 2011». Consulta de resultados electorales. [Consulta: 27 abril 2014].
  34. ↑ «Entrevista al concejal del MSR en Heras de Ayuso, Jacinto García». Tribuna de Europa, 24-05-2011. Arxivat de l'original el 8 de gener 2014. [Consulta: 24 juny 2014].
  35. ↑ «Los cinco primeros candidatos para las europeas por el MSR». Tribuna de Europa, 05-02-2014. Arxivat de l'original el 1 de setembre 2014. [Consulta: 24 juny 2014].

Bibliografia

[modifica]

Bibliografia addicional

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Moviment Social Republicà - Lloc web oficial (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Moviment_Social_Republicà&oldid=32605306»